dimarts, 23 d’abril del 2013

Dibuixant el gènere (sorteig!)

Abans d'anar a viure al Pais Basc vaig viure durant 5 anys al barri de Sants amb dos amics. Com podeu suposar, després de tant de temps, tots dos s'han convertit, d'alguna manera, en part de la meva família.

Un d'ells, el Gerard Coll és, a més d'amic, un sociòleg especialitzat en temes de gènere i sexualitat. M'agrada molt la feina que fa i, suposo que en certa manera, com a conseqüència de haver tingut motles converses, d'haver viscut tant de temps plegats, m'ha influenciat molt la seva manera de veure les coses i les seves opinions al voltant d'aquests temes.

Així que per tot això, em fa molta il·lusió poder presentar-vos el llibre que ha escrit i que es titula Dibuixant el gènere. Us deixo l'explicació que en surt a la pàgina web

Dibujando el Género - Gerard Coll Planas

Habitualment no qüestionem què vol dir ser dones o ser homes, i donem per descomptat que és fruit de processos biològics. En aquest llibre expliquem el gènere com una construcció cultural que regula les diferències i desigualtats entre dones i homes i que suposa l’exclusió de les persones trans, intersex, gais, lesbianes i bisexuals. Al llarg d’aquestes pàgines mostrem quines són les pressions, les violències i els discursos que estableixen les normes del gènere i que moldegen les nostres vides.

Es tracta d'un llibre escrit pel Gerard i dibuixat per la Maria Vidal. També té un pròleg de la Teresa Forcades.

Tot i que en principi està encarat a explicar aquests temes tan complexos als joves, jo que he tingut l'oportunitat de llegir-ho crec que és per a tots els públics i tots podem aprendre'n moltes coses. També ens pot ajudar com a mares, evidentment, perquè ens ajuda a entendre i a explicar el gènere als nostres fills, en definitiva ens ajuda en la tasca d'educar-los. En general, a tothom a qui interessa  saber una mica més sobre com som i com sentim.

Doncs bé, el millor de tot és que teniu la oportunitat d'aconseguir-lo perquè tinc un exemplar per sortejar! Aquest és el meu regal de Sant Jordi!

Les condicions són molt poquetes, heu de deixar un comentari a l'entrada on poseu el vostre e-mail i m'heu d'explicar alguna cosa que feu o que us agradi a vosaltres o als vostres fills i que no siguin típiques del que se suposa pel vostre gènere.

Per exemple: Jo m'oriento molt millor que el meu home i sé, al contrari que ell, llegir mapes...no sóc cap crac, però és que ell...

L'Ariadna, tot i que li agraden les princeses, és molt aficionada als pirates i a vegades es dibuixa una barba i li agrada fer veure que s'afaita com el seu pare.

Terminis! Podeu apuntar-vos al sorteig fins diumenge. Dilluns publicaré la llista dels participants i dimarts farem el sorteig.

Ah! Com sempre, s'agraeix qualsevol tipus de difusió!!!

 

15 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Al meu fill Gabriel li agrada molt la dansa moderna i, en canvi, no li agrada gens el futbol. A l'escola només fan dansa les nenes, però té un amic amb gustos similars als seus, i les mares vam decidir apuntar-los junts a l'acadèmia de ball on van moltes de les seves companyes de classe. Ells van ser els primers, però ara han animat a altres i ja són 4 nens a la classe de dansa, i us asseguro que s'ho passen pipa!!

    ResponElimina
  3. Hola Cira,
    Ja que no condueixo, el Max, i ara la Frida, queden sota la meva cura al cotxe. El millor es quan amb altres pares/mares parlem de viatjar, i a mi em pregunten rutes o parlen de cotxes, i jo haig de demanar un canvi amb la Mireia, i anar-me amb les mamas.
    Igualment, com pare estic molt cansat dels rols suposats a nivell de genere. Mol cansat.
    Petons!
    Polaris1977@gmail.com

    ResponElimina
  4. Quina bona idea Anna! La primera cosa que m'ha vingut al cap és que m'encanten les ferreteries(les prefereixo a les botigues de roba!).Petonets!

    ResponElimina
  5. M'encanta!! M'apunto i diré el mateix que tu, i no es per copiar pero jo també m'oriento millor que el meu marit! de fet sempre que sortim de viatge soc jo qui dirigeixo les rutes.
    Una abraçada i moltes gracies per organitzar aquest concurs
    Sandra

    ResponElimina
  6. M'encanta!!!!! ara, jo ho tinc difícil, que soc molt femenina (vaja, que m'oriento fatal...). Segons el meu marit soc molt més agressiva que ell conduint i el que si que et dic que soc molt mésmalparlada que ell i que m'agrada més mirar esports que a ell (un dia me'l vaig trobar veient un partit del Barça per la tele, suposo que per saber de què parlar a la feina, i era un partit de feia un any que estaven repetint!

    ResponElimina
  7. Que xulo està quedant el post! M'agraden molt les vostres respostes...nens que ballen dansa moderna, dones encantades amb ferreteries i mirant mapes...un món molt més divers del que ens diuen, el nostre! :)

    ResponElimina
  8. Quina pinta més interessant, el llibre!!
    Doncs jo també m'oriento molt millor que el meu home! Però aparco fatal i crec que seria incapaç de fer un forat amb un taladro, je je....!!

    A la meva filla li encanten també les històries de pirates!

    ResponElimina
  9. Jo també m'oriento molt bé! Si passo una vegada per un lloc gairebé sempre el trobo després.

    Pel que fa a les pelis també sóc força "masculina". No m'agraden gens les pel·lícules romàntiques i on es posa una de sang i fetge que es treguin totes les altres. Molt fina jo je je je!

    ResponElimina
  10. M'apunto a les "tom-tom" de la família: sóc la guia sempre que sortim, si fos pel meu marit... hauríem arribat arreu per allò de que tots els camins van a Roma, però haguéssim trigat més temps... jajaja

    A la Maria no li agraden gaire les nines, s'estima més pintar, dibuixar o escriure. Al David li agrada molt el color rosa (encara que el seu preferit diu que és el vermell), li agrada la Kitty i les pilotes no li criden gens l'atenció. El Víctor encara és molt petit per dir-ne quelcom, però avui per avui li encanta remenar les cintes, clips i gomes de la seva germana i posar-se les diademes ;)

    ResponElimina
  11. Hehe, jo també m'oriento molt bé i em compraria tot el que hi ha a les ferreteries!! A casa qui forada la paret amb el taladro, posa prestatges i qui arregla mobles i aixetes sóc jo, ell és més aviat un sapastre... I pel que fa a les noves generacions, crec que hi ha coses que estan canviant, ja que per aquí els agrada molt vestir amb colors roses i cantons que abans ni hauríem pensat per a nois... El tema que el petit es comprés unes vambes verdes brillants amb pell de cocodril crec que no és cosa de gustos suposadament de l'altre gènere sinó simplement una qüestió de mal gust ;)

    ResponElimina
  12. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  13. Noies, en serio, qui va dir que les dones no s'orienten bé? :P... i bé, el mal gust és, segur, una cosa biològica...jeje..

    En tot cas, queda clar que els límits es difuminen i que tots tenim una mica de l'altre, oi? Demà serà l'últim dia per apuntar-se, recordeu que dilluns penjo la llista de participants!

    ResponElimina
  14. doncs... a mi de petita m'encantava una disfressa de príncep de color rosa brillant i em pintava un bigoti amb llapis d'ulls negre, ah! però no m'agradava tant quan em feien disfressar de Sant jordi perquè portava els cabells curtíssims per la història dels polls i era alta per la meva edat.
    Fa uns dies em vaig trobar amb una nena al metro em demanava si jo era una noia o un noi, em va agradar la pregunta i jo també la vaig interrogar sobre la seva identitat; la situació que es va generar amb la que suposo que era la seva mare i ella va ser bonica.

    ResponElimina
  15. No sempre estàn clares les coses i a vegades, com dius, així és més entretingut. Dono fe, per cert, que segueixes sent una dona ben alta! ;)

    ResponElimina