dimarts, 13 de setembre del 2011

Horais o pautes?

L'any 1891 es va inagurar un aparell força curiós al capdamunt de les Rambles de Barcelona. Un rellotge que marcava, segons deien, l'hora oficial. Encara ara es pot veure enclastat en un dels edificis. 

Les hores de 60 minuts no són res més que això, una conveció. En un moment donat va decidir-se organitzar els innombrables tipus de maneres de comptar el temps en una de sola, que serviria per a tot el món. Es van marcar unes línies sobre el mapa i es decidí que a cada franja del globus seria una hora més o menys i així fins avui. 

Si bé en aquell moment, finals del segle XIX, es va posar l'hora oficial a les Rambles de Barcelona, el cert és que això d'anar amb el retllotge enganxat al canyell i mirant tot a l'estona quina hora és, és una cosa ben moderna. Jo, sense anar més lluny, no ha estat fins que va nèixer la meva filla que em vaig comprar un retllotge ben xulo, on pots veure-hi les hores fins i tot per la nit! 

Bé, doncs crec que vivim una mica pendents d'aquesta convenció i, a vegades, ho traslladem al petits volent impossar-los uns horaris una mica absurds, al meu entendre. Ara sembla que els nens han de mamar cada 3 hores i que, sobretot, a les 5 en punt si no brenen passa alguna cosa greu.

Ara, una cosa són els horaris i l'altra les pautes (o les rutines com en diuen ara, una paraula que no m'agrada gaire, la veritat). Crec que els nens en totes les èpoques han viscut amb unes pautes molt establertes i concretes. 

La família de pagès que es llevava cada dia de l'any a un moment similar. Després s'encarregaven de les mateixes tasques. Menjaven sempre plegats a taula. I així sempre, sense més canvis que els hi procuraven les estacions.

La família menestral que es llevava cada dia de l'any a un moment similar. Després s'encarregaven de les mateixes tasques. Menjaven plegats a taula. I així sempre. 

Els nens mentre estaven per allà aprenent què venia després què. Tampoc passava res si el dia de la festa patronal o quan arribaven els comediants al poble tot això canviava.

Tothom sabia que l'endemà tot tornava a la normalitat. 

Ara vivim en una època d'inestavilitat. Jo no sé com serà la meva vida d'aquí un mes, literalment. Inestabilitat i precarietat, un pack perillós pels infants.

La canalla s'ha d'enfrontar a aquestes noves dinàmiques, però necessiten estabilitat, un lloc on arrelar, saber què toca després de què. 

He de dir que m'agraden les pautes i crec que els nens estant molt més tranquils amb elles. M'agradaria tenir-ne més d'organitzades amb la meva filla, però tot arribarà. Ara de moment fem els mateixos passos per anar a dormir, bany, sopar i, per acabar, ens fem les mateixes abraçades i petons cada dia i ella ho agraeix i dorm tranquil·la tota la nit.

11 comentaris:

  1. Jo no sé viure sense rellotge! Abans de tenir l'Andreu encara me'l treia i el deixava en un racó durant l'estiu però ara ni això.

    Ara que estic contenta perquè crec que he après a relativitzar una mica la importància de les rutines i tot i que seguim unes pautes si me les salto algun dia ja no m'agafa "mal de panxa".

    ResponElimina
  2. Com sempre, em fas pesnar molt amb le steves entrades!
    Sens dubte els nens actuals tenen moltes menys rutines (pautes) que abans. Segurament que això tindrà conseqüències en alguna cosa, no sé si per bé o per mal. Però el nostre món actual és així, no? Descontrolat!
    Jo també intento que tingui uns mínims cada dia, penso que els hi va molt bé!

    ResponElimina
  3. Tens tanta raó Anna. Els nens no entenen de rellotges però sí de pautes i rutines com bé dius. Avui mateix, el meu fill gran li explicava a la petita com sería un día a l'escola: pati, dinar, no-nons (siesta) i per fi, arriba la mama! En el seu món senzill, això li dona tanta seguretat que li ha volgut transmetre a la seva germana.
    Ara quan pasi per aquest rellotge de la rambla, de ben segur que pensaré en tu :)

    ResponElimina
  4. A veure, per parts:

    Per un costat penso que és saludable per a tota la família que els petits tinguin unes pautes, tot i que aquestes no cal que siguin quadrades, hi ha dies de tot i s'ha de respectar el que necessita l'infant. Precisament penso que són els pròpis infants els que ens marquen les pautes, només cal escoltar les seves necessitats.

    Per un altre costat, jo sóc una adicta al rellotje! Pq serà? jejejeje
    Bé crec que estem tant enganxats al rellotge perquè lo únic que controlem una mica és el present o el futur inmediat o recent, després com tu molt bé dius, la resta és incertesa i controlant aquest present inmediat tenim la sensació interna o el convençiment psicològic que controlem algo del nostre entorn.

    Ostres nena em fas reflexionar tant que et fumu uns rotllos per aquí que tela!!

    ResponElimina
  5. Jo mai he portat rellotge, em molesta molt.
    M'he adonat que a casa anem tots molt millor si seguim el rellotge intern del baby, quan vol dormir, vol jugar, vol menjar molt o poc... és de les coses que més maldecaps em dona, perquè ell canvia d'hàbits cada 15 dies, suposo que quan sigui més gran es regularà més.
    Ains les Rambles, quina nostàlgia...

    ResponElimina
  6. Ester, jo tampoc sé viure sense rellotge...i m'agradaria! suposo que les bones rutines son les que es poden saltar de tant en tant, oi?

    Onavis, tens raó, també crec (potser no ha quedat molt clar a l'entrada) que al final el nens han de viure al món que tenim i han d'estar preparats d'alguna manera per assumir aquestes incerteses...que complicat!

    ResponElimina
  7. Sandra, ho has explicat molt bé (bé el teu fill ho he explicat molt bé...jiji). Ells no entenen el temps com funciona, saben només quina cosa va després de l'altre.

    SSolet, crec que precisament el rellotge té sentit en les nostres vides perquè ens marca les hores...abans no calia, quan et llevaves? quan sortia el sol, a quina hora dinaves, després de fer nosequé...l'horari te'l marcava la teva rutina.

    M Moderna, que be que no necessitis rellotge! Crec que els primers mesos dels peques son ells els que marquen el ritme de la casa i esta bé que sigui així.

    Bé noies, passeu un bon dia! :)

    ResponElimina
  8. Jo abans era esclava del rellotge de pulsera, però fa un temps es va acabar la pila i em vaig dir: la poso? i no la vaig posar des de llavors ja no en porto. Al cap i a la fi, l'hora la pots saber per altres medis.
    Jo també penso que són importants les pautes i reconec que a vegades he estat massa estricta amb aquest tema tot i que ara m'estic relaxant més. Em sembla necessari que els nens tinguin una idea del que els espera i que cada dia no sigui una sorpresa constant, potser és que forma part de la nostra naturalesa, no sé.
    Ara que el Jordi és més gran li agrada saber que demà és dijous, que el dijous toca anglès al cole, i que el dia següent es divendres i durà el xandall... situar-se espaialment.
    Petons

    ResponElimina
  9. Mira, potser és una idea. El dia que s'acabi la pila, s'acaba el rellotge. Potser te la copio! Crec que ho has dit bé, és una manera de situar-se en l'espai una mica...

    ResponElimina
  10. Jo sempre porto rellotge i en tinc a la cuina i pertot arreu però el meu home em diu que no l'entenc. No se si ho diu perquè tinc una mania amb els números romans o prequè no li faig massa cas...

    ResponElimina
  11. No fas cas al rellotge o al teu marit? ;) petons!

    ResponElimina