Llevat mare. Curiós nom per designar una massa fermentada durant dies, cuidada amb amor per algú a fi de que es converteixi en aliment del pa. El llevat mare aporta solidesa i consistència al pa, li ofereix l'acidesa necessària. A vegades, només amb ella ja n'hi ha prou per fer-lo créixer.
L'altre dia va arribar a casa un potet. Dins hi ha llevat mare provinent d'un poblet del País Basc i que feia més de 100 anys que s'havia anat mantenint. Jo he rebut el testimoni amb emoció.
![]() |
| La cuina de E. Lamson, 1871 |
En realitat poc en deu quedar de la primer porció de llevat mare. A mi em queda el record, el fil conductor. El llegat de la calor d'una cuina, d'una feina continua i quotidiana. El potet és una humil metàfora de la línia continua que ens uneix amb de l'herència femenina, que massa sovint queda oblidada a un racó de la cuina.
Fa més de 100 anys una dona va entrar a la cuina, va posar farina i aigua i qui sap què més. Va cuidar la massa uns dies. Una feina que no vol presses, que necessita constància i paciència. Ella afegia farina o aigua segons convingués, a vegades llençava una part de la massa i anava observant, com si fos una planta, un èsser viu, fins que la va tenir llesta. Aquell ferment, el va passar a la filla i la filla seva filla...qui sap com ha arribat a les meves mans, ara mateix, a principis del segle XXI, en una casa petita del centre de Gasteiz.







