Llevat mare

Llevat mare. Curiós nom per designar una massa fermentada durant dies, cuidada amb amor per algú a fi de que es converteixi en aliment del pa. El llevat mare aporta solidesa i consistència al pa, li ofereix l'acidesa necessària. A vegades, només amb ella ja n'hi ha prou per fer-lo créixer.

L'altre dia va arribar a casa un potet. Dins hi ha llevat mare provinent d'un poblet del País Basc i que feia més de 100 anys que s'havia anat mantenint. Jo he rebut el testimoni amb emoció. 

La cuina de E. Lamson, 1871

En realitat poc en deu quedar de la primer porció de llevat mare. A mi em queda el record, el fil conductor. El llegat de la calor d'una cuina, d'una feina continua i quotidiana. El potet és una humil metàfora de la línia continua que ens uneix amb de l'herència femenina, que massa sovint queda oblidada a un racó de la cuina.

Fa més de 100 anys una dona va entrar a la cuina, va posar farina i aigua i qui sap què més. Va cuidar la massa uns dies. Una feina que no vol presses, que necessita constància i paciència. Ella afegia farina o aigua segons convingués, a vegades llençava una part de la massa i anava observant, com si fos una planta, un èsser viu, fins que la va tenir llesta. Aquell ferment, el va passar a la filla i la filla seva filla...qui sap com ha arribat a les meves mans, ara mateix, a principis del segle XXI, en una casa petita del centre de Gasteiz.

Maternitat al Japó

Fa temps que no publicava una entrada "il·lustrada".

Avui, unes quantes imatges, d'aquelles que valen més que mil paraules...us presento alguns dels treballs del pintor Kitagawa Utamaro (1753-1806) sobre escenes de vida femenina, els anomenats bijinga. Espero que us agradi.

Concurs de blocs maternals

Fa dies que em vaig apuntar a un concurs de blocs de maternitat. Ahir va sortir la llista definitiva dels participants i m'han triat entre els candidats (moltíssims) als premis. 

No és que pensi en guanyar res, perquè està clar que aquest no és el bloc que guanyi una cosa d'aquestes. A part que és l'únic en català, que també és un petit handicap en aquest sentit, perquè negar-ho...

M'hi vaig apuntar més que res perquè vaig pensar que seria una manera de que algú que no conegui el bloc es passi a fer-me una visita per aquest espai que he construït amb esforç i del que estic força orgullosa.

Lector, lectora, si tu ets d'aquestes que vens per primer cop aquí, sigues benvinguda. Sóc historiadora i parlo sobre la història de les mares, però com que sóc una historiadora en femení tinc el mal costum, podríem dir, de tenyir tot el que faig amb la meva vida...i trobaràs, sovint, trossos de vivències personals i històries quotidianes. 

No parlo de grans batalles ni temes grandiloqüents, tranquil·la. Aquí hi trobaràs, només, aquelles històries petites que sovint no surten als llibres d'història i que les mares sentim ben properes.

Per les que ja em conegueu i tingueu ganes de fer una ullada a la llista de participants, per si de cas us topeu amb algun bloc que us agrada, us passo l'enllaç i si ho voleu voteu el que més us agradi, que el guanyador se'n va amb la família a Eurodisney, tu! no està mal.

 http://elclubdelasmadresfelices.com/candidaturas_iipremio/

Tabú

A Xiloè, un arxipèlag del sud de Xilè, els responsables d'un petit municipi s'han llevat molt d'hora. Aniran en llanxa a visitar algunes de les illes més allunyades. Un dels seus objectius és repartir matalassos. Però perquè? Si de llits ja en tenen...

Un tabú és una conducta, activitat o costum prohibida, moralment inacceptable, imposada per una religió, societat o grup humà. Hi ha religions on no es pot menjar carn de porc, on una dona amb la regla no pot fer algunes coses, etc, etc.

Hi ha gairebé tants tabús com societats humanes. Sembla però que n'hi ha que són universals i que es troben a totes les societats humanes, per exemple, el tabú de l'incest. Deia el sociòleg Levi-Strauss que la prohibició de l'incest fou el primer acte constitutiu de cultura dins l'espècie humana. En altres paraules, una de les coses que ens diferencien els animals.

Una altra de les particularitats dels tabús, i d'aquest en particular, és que costa de parlar-ne. Que surti a la llum. 

El cas és que crec que a les societats on hi ha masses casos d'incest són probablement societats malaltes, comunitats desestructurades. Fa molts segles que les nadius de Xiloè van ser colonitzats pels espanyols. Però els segles de marginalitat, de pobresa, de sentir-se que no són ningú o de no saber qui són, els ha emmalaltit. Sembla que els abusos a menors, sobretot dins la família, són habituals a molts llocs de l'arxipèlag. 

Una de les solucions que han trobat és culpar-ne al collit. La pràctica de dormir tota la família al mateix llit es considera que fomenta l'incest, així que un dels mètodes que tenen per erradicar-l'ho és repartir matalassos. Evidentment això no arregla res. És com l'intent de treure els pidolaires dels carrers eliminat els bancs de les places (us he fixat que a Barcelona hi ha pocs bancs on estirar-se? i que fa un temps es van posar de moda les cadires "publiques"?, no és casualitat, aquesta és la manera que tenen els governants de solucionar els problemes...)

Crec que l'associació de collit amb incest és llunyana. Crec que quan els mossèns medievals feien sermons on condemnaven aquest tipus de pràctica per què podia morir el petit ofegat, en el fons el que volien era evitar abusos als petits, però sense dir-ho explícitament, perquè com bon tabú, d'això ningú en parla. 

En algunes societats aquestes pors han conduit a la por al mer contacte físic, tant important pels petits. L'altre dia veia en una pel·lícula de dibuixos una escena on el pare de la família es banyava amb les seves filles, tots tres despullats. La pel·lícula era japonesa i antiga. Ara mateix crec que no seria possible veure una escena d'aquestes característiques, hi ha massa por al tabú.

Tot el que puc fer

Sempre es parla de tot el que has de deixar de fer, pràcticament, quan ets mare. Per exemple, sortir de nits, anar al cine, de concert, quedar-te fins les tantes al llit, etc, etc, etc....

Però ningú parla de tot el que, de cop, pots començar a fer arran de ser mare...pots aturar-te a observar totes les flors, els núvols també, anar de passeig sense rumb ni destí, només pel simple fet de caminar...pots mirar els gossos grans i petits, els gats, pots saludar a la gent que et mira encara que no la coneguis, pots anar corrent-corrent a abraçar la teva filla, pots (de tant en tant) tu també tirar-te pel tobogan, pots passar la tarda mirant una peli de dibuixos (n'hi ha de precioses!), pots posar-te a ballar (sense música) en mig del carrer, pots baixar corrents pels camins que fan baixada i (si ho vols) cridar una mica, els dies de pluja tens la oportunitat de ficar-te a tots els bassals...

i vosaltres, que podeu fer des què sou mares?