Tabú

A Xiloè, un arxipèlag del sud de Xilè, els responsables d'un petit municipi s'han llevat molt d'hora. Aniran en llanxa a visitar algunes de les illes més allunyades. Un dels seus objectius és repartir matalassos. Però perquè? Si de llits ja en tenen...

Un tabú és una conducta, activitat o costum prohibida, moralment inacceptable, imposada per una religió, societat o grup humà. Hi ha religions on no es pot menjar carn de porc, on una dona amb la regla no pot fer algunes coses, etc, etc.

Hi ha gairebé tants tabús com societats humanes. Sembla però que n'hi ha que són universals i que es troben a totes les societats humanes, per exemple, el tabú de l'incest. Deia el sociòleg Levi-Strauss que la prohibició de l'incest fou el primer acte constitutiu de cultura dins l'espècie humana. En altres paraules, una de les coses que ens diferencien els animals.

Una altra de les particularitats dels tabús, i d'aquest en particular, és que costa de parlar-ne. Que surti a la llum. 

El cas és que crec que a les societats on hi ha masses casos d'incest són probablement societats malaltes, comunitats desestructurades. Fa molts segles que les nadius de Xiloè van ser colonitzats pels espanyols. Però els segles de marginalitat, de pobresa, de sentir-se que no són ningú o de no saber qui són, els ha emmalaltit. Sembla que els abusos a menors, sobretot dins la família, són habituals a molts llocs de l'arxipèlag. 

Una de les solucions que han trobat és culpar-ne al collit. La pràctica de dormir tota la família al mateix llit es considera que fomenta l'incest, així que un dels mètodes que tenen per erradicar-l'ho és repartir matalassos. Evidentment això no arregla res. És com l'intent de treure els pidolaires dels carrers eliminat els bancs de les places (us he fixat que a Barcelona hi ha pocs bancs on estirar-se? i que fa un temps es van posar de moda les cadires "publiques"?, no és casualitat, aquesta és la manera que tenen els governants de solucionar els problemes...)

Crec que l'associació de collit amb incest és llunyana. Crec que quan els mossèns medievals feien sermons on condemnaven aquest tipus de pràctica per què podia morir el petit ofegat, en el fons el que volien era evitar abusos als petits, però sense dir-ho explícitament, perquè com bon tabú, d'això ningú en parla. 

En algunes societats aquestes pors han conduit a la por al mer contacte físic, tant important pels petits. L'altre dia veia en una pel·lícula de dibuixos una escena on el pare de la família es banyava amb les seves filles, tots tres despullats. La pel·lícula era japonesa i antiga. Ara mateix crec que no seria possible veure una escena d'aquestes característiques, hi ha massa por al tabú.