Avui esperàvem per entrar a l'escola
bressol. Un pare li deia al seu fill (d'uns 3 anys) referint-se a la meva filla; Mira quina nina, mira fill, que guapa, és una nina que
camina, una nina de veritat, oi que és guapa? Per sort l'Ariadna no l'entenia gaire (espero) però se'ls mirava estranyada i, el nen, és clar, no deia res, perquè no li interessava gaire si l'Ariadna era guapa o no.No m'ha fet gens de gràcia que es referís a ella d'aquesta manera. Anava vestida com gairebé sempre, amb xandall i samarreta, potser ho deia perquè és rosseta i amb els ulls blaus, ves a saber...evidentment, si hagués estat un nen no hagués fet cap comentari d'aquest tipus.
L'anècdota m'ha fet pensar en les diferències,
potser inconscients, amb que es tracten els nens i les nenes des de
bon principi. No entenc perquè moltes de les nenes de la classe de
l'Ariadna van cada dia vestides amb unes faldilletes que no els hi
permeten moure's amb llibertat. Tampoc entenc perquè és tant
difícil trobar, per exemple, a la secció infantil del Zara unes
sabates de nena cómodes o una samarreta que no sigui entallada o un
banyador sense puntilles i històries. Jo li compro força roba a la secció de nens, perquè és on hi ha més xandalls i samarretes de batalla, que dic jo. El banyador d'aquest estiu és un molt mono de ratlletes i sense res més, de la secció de nens.
No és que la meva filla no vagi amb faldilles mai, a ella li agrada molt posar-se'n i hi ha moments en que estàs ben fresqueta amb faldilles! El límit és sempre la comoditat. No porta mai res que em sembli per un moment que li pugui impedir fer algún moviment.
També m'ha fet pensar en altres
coses. Penso com n'és de difícil per les noies creuar la barrera de
la imatge. Penso en com de difícil ho han tingut noies molt guapes
que he conegut perquè les valoressin més enllà del seu físic. Que
només es fixin en com n'ets de guapa pot causar estralls.
No és que la meva filla no vagi amb faldilles mai, a ella li agrada molt posar-se'n i hi ha moments en que estàs ben fresqueta amb faldilles! El límit és sempre la comoditat. No porta mai res que em sembli per un moment que li pugui impedir fer algún moviment.
I potser, sense voler, comencem a valorar-les pel físic des de bon principi. No teniu la sensació que des de ben petites es mira que les nenes vagin mones? Sembla que algunes mares juguin a nines amb elles, no trobeu?
Crec que tenim un repte molt gran les mares de nenes, per intentar trencar algunes barreres i que les nostres filles siguin valorades i es valorin a elles mateixes més enllà del físic.
A vegades sembla que el camí ja estigui fet i falta un bon tram per arribar al final.
Crec que tenim un repte molt gran les mares de nenes, per intentar trencar algunes barreres i que les nostres filles siguin valorades i es valorin a elles mateixes més enllà del físic.
A vegades sembla que el camí ja estigui fet i falta un bon tram per arribar al final.
A l'escola on treballo ara hi ha una nena a P3 que ni juga per no embrutar-se. La mare és una estirada que sempre va de punta en blanc i fa anar a la nena igual i pobreta, fa llàstima. Jo crec que això ronda el maltractament psicològic! Un dia no volia seure a terra amb els seus companys perquè anava de blanc. Horrible... Per no parlar d'una altra d'una altra escola que portava a la nena de P5 amb tanga. Hi ha dones que s'ho haurien de fer mirar.
ResponEliminaJo penso que les nenes han d'anar còmodes i han de poder jugar amb llibertat sense patir a conseqüència de la roba que porten.
Això sí, dins la comoditat jo reconec que m'encanta la roba de nena. Si tingués una seria com un enorme xiclet de maduixa! Cursi? Sí! Però és que m'encanten els modelets que hi ha per les nenes. Poden anar tan mones...
Aquí parlaria una mica de la discriminació contraria amb els nens. A segons quines botigues hi ha 300 prestatges de nenes i 1 de nens. Carai, què passa? Que no els vestim els nens o què?
Bé i després d'aquests discurs, dir-te que estic amb tu. A les dones no se'ns hauria de jutjar pel nostre aspecte físic però és complicat que això no es continuï fent si som les mateixes dones les que la majoria de vegades ho provoquem. Criticant aquesta, criticant aquella... I amb les nenes doncs igual. Algunes tenen un model a casa que deixa molt a desitjar i ja apunten maneres. Una llàstima!
I sí, el comentari d'aquest home horrible!
A l'escola de l'Ariadna també hi ha una nena que no suporta embrutar-se i no pot anar a pintar o fer plàstica perquè es passa l'estona plorant. Curiosament és una de les nenes que va sempre amb faldilleta incòmoda.
EliminaSobre la roba, doncs tens raó. El fet que hi hagi molt més on triar a la roba de nenes crec que en el fons és una altra cara del mateix assumpte, les nenes tenen com a gran escomesa anar ben mones i, per tant, hi ha d'haver un munt d'opcions i això es trasllada després d'adults, perquè crec que també per nosaltres hi ha moltes més botigues i coses dedicades a la nostra bellesa.
Jo, per començar no entenc, sobretot amb nens tant petits que tenen el cos exactament igual, que hi hagi distincions a la mateixa botiga entre roba de nenes i de nens. Perquè no ho separen per edats i ja està? després tu ja decidiràs. D'aquesta manera es donen situacions estranyes: no entenc, per exemple, perquè no hi ha malles a la secció de nens i així un munt de coses...
El tema dels colors és diferent. Perquè estigmatitzem els colors? El rosa és cursi perquè és de nenes? doncs no ho sé, a mi em sembla que és un color que té mala fama perquè és de nenes i a això hi associem paraules com "cursi" o "bleda" i una sèrie d'adjectius "de nenes".
És un tema que dóna per molt i on ens hi juguem molt, trobo.
Sí, el pitjor és que els nens ja pugen sentint segons quines coses i al meu fill ni li acostis res de color rosa perquès tot seriós et deixa anar un: "mama, que sóc un nen". I explica-li tu que els nens també poden dur el color rosa que no en vol ni sentir parlar. Per ell ja hi ha coses de nena i coses de nen per molt que jo li vulgui explicar el contrari.
EliminaAquesta és una lluita que em temo que tenim més que perduda les dones :-(
Si els nens semblen els més influenciats per aquests temes. Suposo que també té a veure en que no entenen termes com "políticament correcte" i coses així, diuen el que senten i prou. Però jo tinc esperances...pugen generacions molt llestes i obertes, espero que quan es facin més grans els nostres fills i filles ens trenquin moltes esquemes. M'agradaria, la veritat! no? ;)
EliminaTant de bo i si no és així almenys no serà perquè nosaltres no ho hem intentat! :-)
EliminaSí que dóna per molt aquest tema!!
ResponEliminaEstic molt d'acord amb el que dius.
És molt complicat, sobretot perquè sovint són les mateixes mares les "culpables" de tot plegat. Jo tampoc entenc com a la guarderia han d'anar tan mudats. La meva va amb malles i camisetes, entre altres coses perquè molts dies hi dorm la migdiada i vull que estigui còmoda. Però hi ha d'altres nenes i també nens que van molt mudats.
D'altra banda, molt sovint em sento a dir que perque no li faig cuetes a la nena(que sí que n'hi faig, però no per sistema) i d'altres comentaris, normalment fets per dones. Com si no fos prou nena si no n'hi faig!
Una de les coses que tinc ganes d'experimentar amb el nen és veure si també hi ha tanta pressió social i si, per exemple, li deixo els cabells llargs la gent em dirà alguna cosa i de quin tipus.
Una altra cosa és el tema dels colors.
Jo vaig heretar molta roba de nen que em va deixar una amiga i li he posat molt a la meva filla. Sense cap problema.
En canvi, ara em trobo que a la inversa serà més complicat. La roba femenina està molt més sexuada i hi ha coses que tan per color com per forma o dibuix no li ficaré mai al nen.
Com en tants altres camps, en el vestir ells ho tenen més fàcil! Nosaltres, no només ens vestim, sinó que sembla que haguem de dir i demostrar moltes coses amb el vestuari. En fi!
Serà molt interessant veure les diferències entre tenir un nen i una nena en aquest aspecte. Jo no tinc nens, com saps, però em temo que el tema dels cabells també serà un "tema" amb ell...que si el porta massa llarg, que si així sembla una nena...
EliminaSobre la roba, com dius la roba de "nena" sembla un delicte posar-li a un nen...en canvi al revés no hi ha problema. No sé, jo tampoc li posaria segons que a un nen i crec que això és un indici de que hi ha coses que encara han de canviar, potser d'aquí algunes generacions...
Buff, aquesta tema té miga... A mi ja m'agradaria que les meves tinguessin una mica més de cura a no embrutar-se... ;)
ResponEliminaJo miro de vestir-les sempre amb roba còmoda, però l'Erinn demana vestits i faldilles, colors roses, motius brillants... i acabo cedint, no sempre, però quan veig que les activitats ho permeten en porten. La Maria no ho demana tant.
Amb lo de la roba teniu tota la raó, encara hem de vèncer molts prejudicis, i m'hi incloc. Però bé, mica en mica...