divendres, 1 de juny de 2012

Tot el que puc fer

Sempre es parla de tot el que has de deixar de fer, pràcticament, quan ets mare. Per exemple, sortir de nits, anar al cine, de concert, quedar-te fins les tantes al llit, etc, etc, etc....

Però ningú parla de tot el que, de cop, pots començar a fer arran de ser mare...pots aturar-te a observar totes les flors, els núvols també, anar de passeig sense rumb ni destí, només pel simple fet de caminar...pots mirar els gossos grans i petits, els gats, pots saludar a la gent que et mira encara que no la coneguis, pots anar corrent-corrent a abraçar la teva filla, pots (de tant en tant) tu també tirar-te pel tobogan, pots passar la tarda mirant una peli de dibuixos (n'hi ha de precioses!), pots posar-te a ballar (sense música) en mig del carrer, pots baixar corrents pels camins que fan baixada i (si ho vols) cridar una mica, els dies de pluja tens la oportunitat de ficar-te a tots els bassals...



i vosaltres, que podeu fer des què sou mares?


12 comentaris:

  1. Què maco Anna. Tens tota la raó, ens obsessionem en pensar en tot el que perdem sense ser conscients de totes les coses que guanyem.

    ResponElimina
  2. Quin post més bonic!!

    Podem re-aprendre a veure el món amb uns altres ulls, meravellar-nos de les petites coses, contagiar-nos de la curiositat dels petits.... en fi, entrar en tota una nova dimensió!

    ResponElimina
  3. Sí noies, tot un món que guanyem! L'altre dia, quan baixava corrent una baixada, agafada de la mà de l'Ariadna, em vaig adonar que era molt divertit...

    ResponElimina
  4. Tens tota la raó del món :-) Hauríem d'aprendre a mirar també les coses maques que podem fer des que som mares i no tant les que ja no fem. Molt bonic el post!

    A mi m'encanta tirar-me per un tobogan que hi ha al parc municipal de Granollers jaja! Sempre que anem aprofito amb l'excusa dels nens...

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo ja tinc ganes que pugui tirar-se sola pels tobogans més grans que els d'ara són una mica peques...jeje..

      Elimina
    2. Dona si ara és quan has d'aprofitar. Te la poses a la faldilla i apa jaja! És la tècnica del "disimule" :-P

      Elimina
  5. Doncs jo faig riallades ben fortes ara!!!I mai havia fet la croqueta en un prat! I la de coses que seguiré fent aprofitant el peque!

    ResponElimina
    Respostes
    1. o! la croqueta! fantàstic! ho he de provar, segur que li encantarà (a ella i a mi...)

      Elimina
  6. Jo puc entrar i sortir de les portalades de tots els veïns!!! A la meva petita li encant pujar i baixar dels esglaons que hi ha a les entrades de les gairebé totes les cases del poble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El somni de una xafardera com jo..jeje..,quina sort!

      Elimina
  7. Quin post més bonic! totalment d'acord, guanyem més coses a fer de les que deixem enrera. Jo canto i ballo a qualsevol banda, camino fent saltirons, les faig giravoltar quan les duc de la mà... córrer a les baixades és fantàstic!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. aix, m'encanta! Has descrit una passejada qualsevol de la Cira i l'Ariadna! ;)

      Elimina