divendres, 28 de gener de 2011

Brueghel i els nens

Diuen que una imatge val més que mil paraules.

Per fer història ens valem bàsicament de documents i, en èpoques que no hi havia documents, fem ús els estris emprats per intentar entendre la realitat. Però amb això ens deixem moltes coses que seran difícils de recuperar. Tot allò que no va quedar dit o que no va deixar rastre material; els ambients, els matisos, les coses dites a cau d'orella, les maneres d'abraçar-se, d'interactuar. En definitiva, ens falta l'atmosfera que es respirava. 

La pintura o, per època contemporània la fotografia, ens ajuden a sentir-nos més a prop de les realitats passades. Malauradament, moltes vagades aquestes imatges ens expliquen la realitat de les classes més altes. No sempre, però.

Fa un temps va sortir al diari la notícia que havien descobert una nova pintura del pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell (1525-1569). Un dels pintors d'aquella època preocupat per retratar, sovint de manera ben crua, moments costumbristes de la seva terra. Sembla que era una gran notícia, perquè d'aquest pintor se'n coneixen pocs quadres. Aquest s'anomenava El vi a la Festa de Sant Martí i és el següent:


Com podeu veure l'escena és molt detallista i plena de personatges....voldria cridar l'atenció cap a una figura situada a l'esquerra, amb una jaqueta blanca i un barret.

Aquí teniu el detall.

A això em referia en un principi. Cap document ens explicarà com duien les mares als nens, les cametes tan primes que tenien alguns, segurament per la gana (en aquella època Europa vivia el que s'ha anomenat Petita Edat del Gel) i tampoc ens diran que sovint les mares donaven a veure una mica de vi per fer passar la set. Aquí tenim, gràcies a Brueghel, un gest d'intimitat del segle XVI.


Un cop conegut aquest quadre, he investigat una mica sobre altres pintures d'aquest matiex autor, i he trobat d'altres escenes amb canalla.

Aquest, anomenat Les noces camperoles, també trobem una nena, menjant alguna cosa a primer pla. Com veieu no seu a la taula. Com acostumen a fer els nens, corre per allà fent una mica el que vol, o això sembla.














  
Més imatges interessants...al quadre anomenat La dansa camperola, veiem dues nenes, també a primer pla, que segueixen els valls dels grans. De nou això se'ns fa familiar. Els nens volent imitar-nos en els gestos, en les coses que fem. També veiem una cosa que es dona en la majoria de societats, els nens més grans sempre s'han ocupat dels més petits, com és el cas.
Per a mi he de dir que m'han resultat documents molt emocionants. Penso que hi podem respirar tendresa, però també un aire de tristesa. Aquesta és la meva primera impressió. 

La veritat és que no puc posar tot el que he trobat, de fet les escenes són tan grans i amb tants personatges que encara em queda analitzar-ne algunes.

Però no volia acabar el post sense fer-vos partícips del meu gran descobriment aquesta tarda. Com podeu veure sembla que al senyor Brueghel, interessat en el poble ras, com diuen, té un especial interès en la infància. Sempre surten per allà i fins i tot en primer pla....Doncs bé, crec que es pot confirmar que gaudia d'aquesta sensibilitat, després de veure el quadre titulat Els Jocs infantils

Diuen que hi ha més de 200 representacions de diversos tipus de jocs de l'època...increïble! Necessito més de dos ulls per analitzar la pintura amb deteniment! així que us convido a ajudar-me i si troben alguna cosa interessant a comentar, aviseu-me. Jo mi entrentedre (quines ganes de mirar cada detall, com qui llegeix una bona novel·la!) i espero que l'escena em serveixi per alguna entrada. 

De moment, donem gràcies a Pieter Brueghel el Vell per apropar-nos a casa seva i als seus petits.

(Els quadres més grans, com veieu, surten del marc del bloc, això fa que no es vegi tant bé com caldria, però he preferit això a no fer-los més petits i que no poguéssiu veure bé els detalls)

4 comentaris:

  1. Sí que transmet una senació de tristesa, sobretot les dues primeres imatges.
    Però el quadre final és tot el contrari: la infància en el seu esplendor: jugant tots junts i al carrer!
    Molt interessant!

    ResponElimina
  2. A mi el del final, no sé perquè, potser perquè m'ha quedat el regust dels altres, però també hi veig aquesta pàtina de melancolia...potser és el dia que està ennuvolat! ;) Tinc ganes d'estudiar-lo amb més deteniment, però.

    ResponElimina
  3. M'ha encantat aquest post, buscaré aquestes pintures...
    potser semblaré una miqueta frívola, però no t'ha recordat el darrer quadre, la col·lecció de llibres d'on és walli???
    jijiji

    Felicitats anna!! ;-)

    ResponElimina
  4. Que bé que t'agradi...i sí, la última és Wally total...algú ho havia de dir! ;)

    ResponElimina