Seguim al segle XV. Un cop nascut el nadó, la mare havia de menjar. Mentre al País Basc servien pomes al forn i vi rosat, una mica més lluny, al nord d'Itàlia, s'havia posat de moda entregar el primer àpat amb unes safates pintades pels millors artistes de l'època. Son els anomenats desco di parto.
Per altra banda, les classes menestrals italianes, que no podien accedir als serveis dels grans artistes, pintaven els estris amb pintures de caràcter més popular on apareixien també escenes de parts i nadons.
 |
| Servei del part |
El més habitual és trobar escudelles (scodella da dona di parto) per servir el brou i plats (tagliere) per a la carn. Veiem gràcies a aquests objectes la importància que tenia el primer àpat. No era fàcil portar a bon port una nova vida en aquelles èpoques i, per tant, calia commemorar-ho.
La cultura popular està plena de costums d'aquest tipus. Jo he anat estirant una mica del fil i he recopilat alguns de més propers (concretament de les valls pirinenques), espero fer-ne aviat una entrada...i vosaltres, que en coneixeu cap de costum d'aquest tipus?
 |
| Desco da parto de Jacopo Pontormo |
Ostres, doncs a mi la meva padrina em deia que quan elles parien els dies després s'alimentaven només a base de caldos. Jo no entenc com podien reposar-se menjant tant poc! Ja li preguntaré que m'expliqui amb més detall i el perquè.
ResponEliminaDoncs tindria relació amb l'escudella italiana, no trobes? Interessant! Ja saps, sempre s'ha considerat que el caldo era reconstituient! A més hi ha caldos i caldos...alguns de ben energètics! Si aconsegueixes més informació ja ens explicaràs...
ResponEliminaLi he preguntat avui a ma padrina i m'ha dit que a la seva època ja es menjava quasi de tot els dies després de parir (res d'especial, vaja). Però que en els temps de la seva mare (la meva besàvia) si que es feia això dels caldos. Deien que quan naixia un nen es matava la millor gallina del corral per fer un bon caldo per la recien parida. Era un caldo amb molts ingredients i se'l menjaven els primers dies després del part.
ResponEliminaOk! Bona història! ho afegiré a la propera que faci sobre aquests temes...ja l'estic enllestint!(eps, si algun més sap històries d'aquestes, animeu-vos a explicar-ho, que ho afegiré!) Una última pregunta, d'on era la besàvia?
ResponEliminaD'un poble petit a prop de Mollerussa que es diu El Palau d'Anglesola.
ResponEliminaLa història no és res de l'altre món, però val la pena conservar aquestes petites tradicions!