dijous, 20 de gener de 2011

Com qui està sempre al mar o la criança segons Plató

Després d'algunes entrades allunyada de l'època clàssica he decidit tornar-hi. Aquí em trobo una mica més en el meu terreny...

Aquest cop us convido a conèixer a Plató, el filòsof atenenc que va viure a cavall del segle V i IV. Les seves obres filosòfiques tenen el format de diàlegs; a partir de converses entre diversos homes va desenvolupant les idees que vol transmetre al lector. En aquesta entrada tractaré un dels diàlegs més moderns, Les Lleis. De fet, es considera que fou l'últim que va escriure i que, en morir precipitadament, no ve tenir temps a revisar. Per aquesta raó molts estudiosos consideren que no està molt ben acabat i que conté errors significatius. De totes maneres, pel  nostre tema no ens interessen massa aquestes polèmiques.

Jo voldria fer-vos arribar alguns passatges del llibre VII. En aquest capítol Plató, en boca d'un personatge anomenat Atenenc, ens explica les seves opinions sobre com s'haurien d'educar les criatures. Com ell mateix ens indica al principi del capítol, les legislacions dels pobles no poden entrar en els interiors de les cases amb facilitat. Tot i així, creu necessari tenir en compte certes normes per a que els nens i nenes es converteixin en ciutadans de profit. 

El capítol és llarg i tot ell interessant. Copiaré alguns fragments per fer obrir boca, però us recomano la seva lectura complerta. Crec que cal llegir-ho tenint present que fou escrit al segle IV aC. Abans que el romans conquerissin el món, en un moment en que a casa nostra no existia la moneda, ni l'escriptura...a Grècia Plató va deixar escrit quina era, al seu parer, la millor manera de criar un infant.


Representació de figures roges a un kylix (copa per veure vi)
"Es de menester preocuparse para que, durante ese año, la embarazada, en mayor grado que ninguna de las demás mujeres, se absenga de placeres frecuentes e inomderados ni tampoco sufra dolores tales, sino que viva en ese tiempo con arreglo a lo que es suave, apacible y tranquilo"

"Una crianza que vaya unida al mayor movimento posible a lo largo de todo el día y toda la noche resulta ventajosa en todo caso, pero sobre todo lo sería para los más pequeños para vivir, si ello fuera necesario, como quien está siempre en el mar (...) Es preciso obrar de la manera más cercana a ello en relación con los niños que sean criaturas recién nacidas (...) Cuando quieren las madres dormir a los niños que tiene el sueño dificil, no les procuran tranquilidad, sinó, al contrario, movimeinto, al estar constantemente acunándoles en sus brazos, y tampoco silencio, sinó una melopea con que eteramente parece que están encantando a los niños"

"Toda alma que conviva con los temores desde edad temprana se acostumbrará en mayor grado a sentir miedo; y esto no habría nadie que no dijera que es un ejercitación en la cobardía más bien que un valor (...) Y, al contrario, diríamos que ya desde niños es una práctica de valor el vencer los temores o miedos que nos salgan al paso"

"Si se esforzara uno por todos los medios a prestarle a nuestro niño, durante esos tres años (els primers tres anys) cosas que le inspiren la menor cantidad posible de dolor, miedo o pena ¿no creemos que entonces se haría el alma del niño mejor humorada y más bondadosa?"


(On visc només he pogut torbar una traducció en castellà. Concretament a l'editorial Alianza i l'ha feta José Manuel Pabón i Manuel Fenrandez-Galiano. És una edició força accessible., us la recomano, però qui vulgui llegir-la en català, segur que hi ha una edició en català a l'editorial Bernat Metge)

7 comentaris:

  1. El paràgraf on parla de cuidar els nens com si estiguéssin sempre al mar, segurament els déu recordar el moviment i el soroll d'aigua que percebien quan estaven al ventre de sa mare.

    ResponElimina
  2. Bon dia! Doncs jo també hi vaig pensar en això! es cert que no ho compara específicament, però ho volia? quan parla del mar està pensant en el ventre de la mare? crec que no es pot saber. Només sabem que és una imatge ben bonica, no trobes?

    ResponElimina
  3. Prou, sí.
    En la meva opinió, Plató no ho pensava directamemt.Però diria que va arribar a aquesta conclusió de forma intuitiva, observant que els moviments i sorolls que els "funcionaven" a les mares li recordaven al mar. I casualment, o no, estar al mar recorda a estar a la panxa de la mare.

    ResponElimina
  4. Qué bien traer estos textos! Gracias!

    ResponElimina
  5. Aquest post és brutal! Especialment on diu "Toda alma que conviva con los temores desde edad temprana se acostumbrará en mayor grado a sentir miedo".
    De vegades la veritat només té un camí i la saviesa també.

    ResponElimina
  6. Que bé que t'hagi agradat...aquesta frase és molt inspiradora, oi?

    ResponElimina