divendres, 16 de desembre de 2011

Tristram Shandy i els parts al s. XVIII

Un mossèn d'un poble d'Anglaterra va escriure una novel·la titulada Tristram Shandy cap a mitjans del s. XVIII. Fins aquí res d'estrany sinó fos perquè es tracta d'una de les novel·les més originals i estrambòtiques mai escrites. Trenca totes les convencions de temps, espai, etc, etc.... És una novel·la postmoderna escrita en el segle XVIII, vaja. És, a part, una obra mestra de la literatura.

Com podeu suposar, es tracten molts i molts temes, però diguem que el fil conductor (si es que n'hi ha cap) és el naixement del protagonista, el Tristram Shandy, que no neix, per cert, fins el final de l'obra. 

Entre les raons per les quals sembla que la obra va tenir gran èxit a l'època hi ha el tractament del tema del part. Com he dit en algunes ocasions, les protagonistes dels parts havien estat sempre les dones. Elles parien, acompanyaven i la llevadora dirigia el cotarro, per dir-ho d'alguna manera. Els homes ni entraven ni intervenien de cap manera. A l'època de la Il·lustració, però, les coses van començar a canviar. El coneixement "científic" va revaloritzar-se molt i els metges i la medicina estaven molt ben considerats. 

Una de les conseqüències (com gairebé sempre) la vam patir les dones...els homes, poc preparats i amb poca experiència van decidir que ja n'hi havia prou, que aquelles senyores sense formació no es podien encarregar d'una fenia tan important com la de dur a bon terme una vida. Un estri es va fer molt popular: els fòrceps, que com comprendreu, en aquella època semblaven més un útil de tortura, que res que pogués ajudar a parir...

La novel·la està escrita precisament en el moment en que aquests temes comencen a ser polèmics dins de la llar familiar. En la família de Tristram es veu clarament com eren les coses. La mare vol parir amb la llevadora i el pare fa el que pot per convèncer a la seva dona que ha d'entrar un metge que coneix, que duu el famós estri i que així serà tot molt més fàcil.

El personatge del metge és molt còmic. Ens podem fer una idea de com eren considerats aquests homes pel poble...de fet, sembla que la gent va creure que darrera d'aquest personatge s'amagava el retrat d'un metge famós de l'època..i els hi feia riure, així que aquesta sembla que va ser una de les raons per la qual es van vendre tants exemplars...

el gordet que està assegut és el Dr. Slop

Us reprodueixo una de les parts del text...

Mi padre rogó y suplicó a mi madre que por una vez renunciara a su prerrogativa en este asunto, y que le permitiera elegir por ella; mi madre, por el contrario, insistía en su privilegio de elegir por sí misma, y en no tener más ayuda mortal que la de la anciana. ¿Que podía hacer mi padre? Estaba agotando todos los recursos, lo habló con ella en todos los tonos, la planteó sus argumentos bajo todos los aspectos, discutió el asunto como crisitano, como pagano, como marido, como padre, como patriota, como hombre...Mi madre respondía a todo como mujer, lo cual le resultaba un poco difícil, porque como no podía asumir y combatir sus razones tras tantos peronajes, el juego resultaba desigual; estaban siete contra uno. ¿Que podía hacer mi madre? (...) Hasta tal punto que ambos entonaron un Te Deum. En una palabra, mi madre sería asistida por la anciana, y el cirujano podría ir a beberse una botella de vino con mi padre y mi tio Toby en la sala de atrás, por lo que se le pagarían cinco guineas. 

(Ai, encara em ric d'aquest fragment...no us recorda una mica al Woody Allen?) 

Apa, feliç cap de setmana, mames, fills i filles!  



5 comentaris:

  1. Quina història més curiosa!! No coneixia aquesta novela però m'ha semblat una joia el text que ens has reproduit.

    ResponElimina
  2. Jo n'havia sentit a parlar, de la novela, però no tenia ni idea de quin tema tractava.
    Està molt bé, i sí, molt humorístic!

    ResponElimina
  3. Està bé el fragment oi? jo el rellegeixo i no em faig a la idea que és del s. XVIII, el trobo molt modern! El to, el llenguatge, tot...

    La novel·la, la veritat és que jo fa poc que la conec...aquí el meu company és el que sap de literatura i me la va presentar...

    ResponElimina
  4. Jo tampoc l'he llegit, però vist el que expliques i el que n'he llegit a la wikipèdia m'han agafat moltes ganes de fer-ho.
    Petons

    ResponElimina
  5. Jo la he fullejat i llegit alguns fragments i he de dir que és molt estranya...ha de ser tot un repte llegir-la! Si ho fas, ens has de fer un parte!

    ResponElimina