dissabte, 10 de desembre de 2011

Creences immemorials o la llarga vida de Juno Lucina

Juno personificava el cicle lunar i era un dels tres principals deus dels romans, juntament amb Júpiter i Minerva. Era la deessa romana preferida de les dones. Tota dona romana com cal havia de tenir la seva Juno, veritable doble diví, que personificava la seva feminitat i la protegia. 

Possible estauta de Juno-Tanit de la necròpoli d'Artajona (Jaén)

Els deus antics tenien múltiples funcions i depenent del cognom que els hi posaven ajudaven en unes coses o altres. A Juno quan l'anomenaven Juno Lucina es dedicava ajudar en els naixements. Sembla que significaria Juno la que porta a la llum o potser la que ajuda a dur els nens a la llum.

Quan se la invocava allà estava ella, l'estimada Juno Lucina, prop de les dones que assistien al part, aportant calor i confiança. 

Després van arribar les creences cristianes i els deus pagans van començar a desaparèixer. Només en llocs marginals, allunyats dels centres culturals, es van mantenir alguns segles més les antigues creences. Per exemple, se sap de regions de muntanya on antics rituals van mantenir-se fins molt després que es donés per finalitzat el procés de cristianització. 

Com hem dit en altres ocasiones, a vegades les comunitats femenines formem espais marginals interiors. Potser per això, en aquells moments de reunió femenina com eren els parts, les antigues creences van mantenir-se més enllà d'allò esperat.

Al segle XIV apareix al Roman de la Rose un poema on una mare invoca a l'antiga divinitat romana...

Pergo a Lucina, deesa dels part
que li atorgui néixer
sense mals ni complicacions
i que pugui viure llargament.

En un altre text francés medieval (Thérence en Français) es troba la següent pregària

Oh Juno Lucina, 
que presideixes els naixements
ajuda'm en el meu part

Un com més, veiem com els espais femenins són llocs on  les costums prevalen. Crec que la transmissió d'aquestes creences, i d'altres rituals, els devem en bona part a les llevadores que foren probablement el gran fil conductor de tot un món de coneixements. Dones sabies i poderoses dins la comunitat. Era en la costum on s'ancorava tota la seva confiança per poder dur a terme la gran escomesa: dur a la llum una vida. 

Així doncs, hem d'entendre que no fos fàcil d'abandonar a Juno Lucina, que tants cops les havia ajudat, acompanyat i acollit, en favor de un deu masculí que no sabia res de parts ni d'infants...o d'una dona, Maria, que potser mereixia més confiança però que, desenganyem-nos, no sabia gaire d'algunes coses de la vida....



L'entrada l'he fet pensant en la Sandra! Perquè m'ha concedit un premi molt bonic i perquè d'aquesta manera anem teixint, també nosaltres, espais femenins contemporanis. Ja no ens reunim pels parts o per rentar la roba...ara ho fem al voltant del ciberespai, però en algunes coses seguim sent les mateixes. Gràcies Sandra.

(Per cert, de nou, la traducció pròpia, amb tot el que això comporta :P)

8 comentaris:

  1. Potser ens n'haurem de recordar també nosaltres de la Juno Lucina, de tant en tant!
    M'ha agradat la història.
    I m'ha fet gràcia veure el nom de Tanit, ja que justament la filla d'una amiga meva que està a punt de nèixer se'n dirà.
    Petons

    ResponElimina
  2. Jo si pareixo de nou, li diré que em vingui a fer companyia, jeje...
    Diria que Tanit era la versió fenícia de Juno,és un nom molt xulo...amb un punt misteriós, oi? Juno també m'agrada! Has vist la peli que se'n diu? molt recomanable!

    ResponElimina
  3. Com sempre Anna m'has encès la curiositat i he fet una búsqueda ràpida.
    La patrona de les embarassades és la Verge Marina, ja té tela! i la de les llevadores Visitación de la Virgen que té tela i mija!

    ResponElimina
  4. Desconeixia aquesta relació entre Juno y el Romanç de la Rosa medieval. Una història molt maca. Es cert que les dones en els moments més "femenins" com podia ser el part creaven lligams molt ferms. Seria fantàstic podernos avocar a alguna finestreta del temps i poder veure aquesta unió tan preciosa que es deuria crear entre dones i que ara em perdut amb tanta modernitat. Però com bé dius, el ciberespai ens ho està recobrant.
    Felicitats pel premi, saps que te'l mereixes :)

    ResponElimina
  5. Apa, la Visitació de Maria la patrona de les llevadores...no m'estranya que preferissin a Juno, francament...
    Sandra, crec que tants anys de relacions femenines al final se'ns ha quedat imprès als gens, no trobes?..no hi podem fer res, a la que podem ens reunim i compatim, encara que sigui per Internet! Petons!

    ResponElimina
  6. Molt curiós tot plegat i malgrat que amb el cristianismes es prohibissin els antics deus romans, en el fons no és el mateix tota la caterva de sants i santes que existeixen dins la iconografia cristiana? Uns s'encomanaven a Sta Matilde i altres a Sant Pancraci, pal caso...
    La patrona dels parts és la que diu Sol Solet, Santa Marina o Santa Margarida d'Antioquía i no t'ho perdis perquè va morir verge, diuen.
    I si ens reunim, millor per a un cafè, jo de parts ja m'he plantat i això de rentar roba als rentadors amb el fred que s'hi debia passar no em ve gaire de gust.
    Petooons

    ResponElimina
  7. Jo també li diré a la Juno Lucina que vingui a veure'm si he de parir una altra vegada, que mai se sap.
    Han canviat molt les coses, com tu dius, ara les mares petem la xerrada pel ciberespai però segur que les por i dubtes són molt semblants al llarg de la història.

    ResponElimina
  8. Suposo, Euphorbia, que en part sí que els sants van intentar omplir el buit que havien deixat tots els deus anteriors...que això d'un deu únic focalitza el tema, però té les seves limitacions! ;)
    Si Mamamoderna, hi ha algunes coses que no canvien gaire.

    ResponElimina