Aquest Nadal un record pels qui fugen

Fa uns XXI segles (segle amunt segle avall) van començar a aparèixer  notícies estranyes al Pròxim Orient. Deien que havia nascut el fill de Déu. Les bones noves van corre com la pólvora (com se sol dir). Deien que el fill de Déu era diferent de tot el que havia passat fins llavors. Que predicava una cosa insòlita: tots els éssers humans eren iguals -les dones i tot, increïble-. Que totes les persones eren importants...

"Sou la sal de la terra, la llum del món" predicava aquell home sobre d'una muntanya. Eren paraules que ressonaven amb força i omplien d'autoestima a tots aquells que mai havien estat tinguts en compte. Va tenir tant d'èxit el nou discurs, que el poder va decidir que el millor que podia fer era apropiar-se'l i va aconseguir que el cristianisme fos la religió oficial a l'Imperi Romà i, és clar, la cosa es va desvirtuar força. Fins avui.

Jo no crec que aquell home fos el fill de Déu; ni tant sols crec que en Déu. Sí que crec que certes coses que es van dir llavors van canviar per sempre la nostra història i és important recordar-les.

Aquests dies es celebra el dia del naixement de Jesús. Trobo que és bonic, celebrar un naixement, m'agrada. L'any passat vaig reproduir alguns passatges del moment del naixement de Jesús que apareixen a l'Evangeli Apòcrif de Maria, podeu fer-hi una ullada. Em semblen uns textos preciosos.

Aquest cop, voldria recordar una part del relat una mica trista, que apareix a l'evangeli de Mateu. L'anomenada fugida a Egipte. Herodes vol fer matar a tots els nounats de la zona per por al nou messies. Per sort, Josep és avisat per un àngel i Maria, Jesús i Josep fugen a Egipte. Aquesta escena ha estat representada en infinitat d'ocasions, també per artistes coneguts...us poso alguns exemples, dels més bonics. 

Una de les més conegudes, la de Giotto a Pàdua. Fixeu-vos en el portanadons tant modern que du la mare!

Aquí la versió de Caravaggio. Descans en la fugida. Impacta la tristesa de la mare, oi?

Aquí la versió de Brueguel (algunes ja ho sabeu, és un dels meus preferits!) del descans en la fugida. Sembla que era un tema estimat pels pintors flamencs i podeu trobar moltes variacions, si us interessa.

I per acabar aquesta postal nadalenca especial, us deixo les imatges de Jean- François Millet, pintor francès del s. XIX. 

I veiem la por, la soledat i la tristesa d'una família que ha de marxar de casa. 

Veient-les he recordat de què va tot això de la fugida. En aquest passatge s'explica la història de la humanitat. Tantes famílies que marxen, que fugen, que tornen. Ens movem sense parar les persones.

Voldria dedicar un pensament, aquests dies tan familiars, a totes aquelles famílies que per motius polítics i econòmics (que per a mi són també polítics, per cert) han d'estar fora de casa contra la seva voluntat, a llocs freds i desconeguts. Al final, som a casa quan ens envoltem de tots aquells que ens estimen.

Doncs això. Bones festes i ens tornem a llegir després de Nadal!