dijous, 22 de desembre del 2011

Aquest Nadal un record pels qui fugen


Fa uns XXI segles (segle amunt segle avall) van començar a aparèixer  notícies estranyes al Pròxim Orient. Deien que havia nascut el fill de Déu. Les bones noves van corre com la pólvora (com se sol dir). Deien que el fill de Déu era diferent de tot el que havia passat fins llavors. Que predicava una cosa insòlita: tots els éssers humans eren iguals -les dones i tot, increïble-. Que totes les persones eren importants...

"Sou la sal de la terra, la llum del món" predicava aquell home sobre d'una muntanya. Eren paraules que ressonaven amb força i omplien d'autoestima a tots aquells que mai havien estat tinguts en compte. Va tenir tant d'èxit el nou discurs, que el poder va decidir que el millor que podia fer era apropiar-se'l i va aconseguir que el cristianisme fos la religió oficial a l'Imperi Romà i, és clar, la cosa es va desvirtuar força. Fins avui.

Jo no crec que aquell home fos el fill de Déu; ni tant sols crec que en Déu. Sí que crec que certes coses que es van dir llavors van canviar per sempre la nostra història i és important recordar-les.

Aquests dies es celebra el dia del naixement de Jesús. Trobo que és bonic, celebrar un naixement, m'agrada. L'any passat vaig reproduir alguns passatges del moment del naixement de Jesús que apareixen a l'Evangeli Apòcrif de Maria, podeu fer-hi una ullada. Em semblen uns textos preciosos.

Aquest cop, voldria recordar una part del relat una mica trista, que apareix a l'evangeli de Mateu. L'anomenada fugida a Egipte. Herodes vol fer matar a tots els nounats de la zona per por al nou messies. Per sort, Josep és avisat per un àngel i Maria, Jesús i Josep fugen a Egipte. Aquesta escena ha estat representada en infinitat d'ocasions, també per artistes coneguts...us poso alguns exemples, dels més bonics. 

Una de les més conegudes, la de Giotto a Pàdua. Fixeu-vos en el portanadons tant modern que du la mare!
Aquí la versió de Caravaggio. Descans en la fugida. Impacta la tristesa de la mare, oi?
Aquí la versió de Brueguel (algunes ja ho sabeu, és un dels meus preferits!) del descans en la fugida. Sembla que era un tema estimat pels pintors flamencs i podeu trobar moltes variacions, si us interessa.
I per acabar aquesta postal nadalenca especial, us deixo les imatges de Jean- François Millet, pintor francès del s. XIX. 

I veiem la por, la soledat i la tristesa d'una família que ha de marxar de casa. 

Veient-les he recordat de què va tot això de la fugida. En aquest passatge s'explica la història de la humanitat. Tantes famílies que marxen, que fugen, que tornen. Ens movem sense parar les persones.

Voldria dedicar un pensament, aquests dies tan familiars, a totes aquelles famílies que per motius polítics i econòmics (que per a mi són també polítics, per cert) han d'estar fora de casa contra la seva voluntat, a llocs freds i desconeguts. Al final, som a casa quan ens envoltem de tots aquells que ens estimen.






Doncs això. Bones festes i ens tornem a llegir després de Nadal! 


9 comentaris:

  1. Preciosa l'entrada, precioses les paraules i preciosos els quadres, sobretot els de Millet (i Caravaggio, que m'encanta!). M'has fet recordar les "Corrandes d'exili" de Pere Quart i la versió que en va fer en Lluis Llach, la por i la tristesa de marxar de la llar contra la voluntat o per necessitat. Parlem molt de maternitat, de conciliació, de tot el què hem de fer en el dia a dia, i per mi les veritables superwomen són aquestes dones que estan lluny de la família, treballant perque els seus fills tirin endavant, sense poder-los veure.

    Bones festes Anna!!!! Un petonàs per tots tres!

    ResponElimina
  2. Quines imatges ben boniques. Al marge de creure o no penso que el que simbolitza l'arribada de Jesús, el paper de Maria i totes les bones intencions que porten incloses son boniques. Es maco veure que algu que no hi creu tracta aquests temes amb tanta sensibilitat i respecte. No esperava meny. Una abraçada i Molt bones festes!!

    ResponElimina
  3. Que bé que em facis recordar aquest poema, que bonic que és...És una mica trist pensa en aquestes mares de què parles, però potser una mica necessari per adonar-nos d'on estem nosaltres, oi?
    Sandra, els textos evangèlics tenen coses precioses, és impossible, després de llegir-los, no parlar-ne amb respecte. A banda, per a mi, com historiadora, va ser tota una revelació (mai millor dit..jeje) llegir textos tant antics on els protagonistes eren gent humil...
    Mirashka, Sandra. Espero que gaudiu molt aquests dies, de tot cor!

    ResponElimina
  4. Aquestes imatges donen molt que pensar, sí.
    Ha de ser molt dur...
    Molts petons i bones festes!!!

    ResponElimina
  5. Bones festes Onavis! Una abraçada per tots tres.

    ResponElimina
  6. Sempre he pensat que els evangelis apòcrifs eren molt més interessants que els "oficials". Em sembla que aquest passatge ja l'havia llegit en algun llibre, ja fa molt de temps. És molt curión com explica que tot estava paralitzat i l'esclat de llum. Alguns autors han intentat trobar-hi una explicació científica.
    Bones festes.

    ResponElimina
  7. T'he fet el comentari anterior perquè he anat seguint els enllaços. D'històries de fugides i d'exilis forçats en conec moltes però totes s'assemblen.

    ResponElimina
  8. Gràcies Esther!
    El passatge és preciós, no em canso de llegir-lo!
    Vinga noies, que encara queden festes! A gaudir-les!

    ResponElimina