dimarts, 21 de febrer de 2012

Un tapís literari

Em proposo escriure el que serà el darrer post abans de marxar. Tenia pensat fer-ne uns quants que guardava a la recàmara, sobre coses d'història de la maternitat pura i dura, però no hi ha hagut temps. Allà estan per quan torni. Ara volia deixar dites algunes coses abans de marxar i la propera entrada espero que sigui ja en terres xilenes. 

Tot va començar abans de ser mare, recordo que vaig llegir en alguna entevista una dona, critica literària, que deia que no hi havia cap dona escriptora realment important (de les bones, de les que marquen la història de la literatura) que hagués estat mare. No he comprovat aquesta afirmació, però en aquell moment vaig pensar que probablement era perquè les que han estat mares tenien moltes coses a fer i no s'hi dedicaven. Probablement és així, però ara que sóc mare crec que la reflexió va més enllà. És un tema de concentració i de en que ocupes els teus pensaments. Crec que per escriure una novel·la o res d'envergadura, de gran profunditat i amb gran perfecció cal una dedicació absoluta i prioritària. De fet, crec que això és així per qualsevol feina intel·lecutal de nivell. Les mares no podem tancar-nos una setmana dins d'una habitació a escriure, sentir que els nens corren per fora, que potser piquen a la porta per veure si els hi fem cas i no fer-n'hi. Abans els pares sí que ho feien a vegades, cada cop serà més difícil, cada cop els pares estan més implicats en la criança i crec que aquesta afirmació de que cap dona ha estat mare i una escriptora molt important també es podrà traslladar als pares.

Això no vol dir que no tinguem inquietuts. El tema és que hi ha moltes dones que ens agrada escriure (igual com ens agrada parlar) i crec que formats com els del blocs tenen moltes avantatges en aquest sentit. És un format curt, ràpid i amb el qual no hem de perdre massa temps. Podem intercanviar opinions i els "monòlegs" gairebé sempre es converteixen en diàlges i amb això també guadim. 

No només passa amb les mares, els blocs i el desenvolupament d'internet té moltes desavantatges segurament, però també moltíssimes coses bones. Ha permés a molta gent escriure de manera pública, i descobrir o redescobrir una vocació amagada o interessos nous. Crec que escribim més que mai. Jo mai a la vida havia posat tant negre sobre blanc. Per mi és un exercici boníssim, m'ajuda a estructurar les idees, per exemple.

Tota aquesta reflexió la faig per dir-vos una cosa, una sorpresa que he tingut en aquest any i escaix que porto de seguidora de blocs...que bé que están escrits alguns blocs! Quanta gent que escriu bé! És increïble i esperançador. No és fàcil fer un text, encara que expliquem només que ens ha passat aquell dia, requereix certa estructura i estil. Quan veus un text mal fet te n'adones del mèrit. I tants textos, llargs, curts, que agafen la teva atenció, que no repeteixen paraules, que saben que diuen i el que volen dir. I no només els textos, les resportes i comentaris, que es fan en un moment i a vegades estan tant ben argumentats, tan edients i adeqüats...

Amb els blocs s'estan teixint petits retalls de realitats contemporànies i està quedan un tapís preciós. Enhorabona per la part que us toca!

10 comentaris:

  1. Tens tota la raó! Escriure els post requereix un esforç, i en certa manera, jo estic contenta d'haver entrat en aquest món per que d'aquesta manera escric cada dia una miqueta, i això està molt bé. És un bon exercici!

    I tens raó, hi ha blocs amb molt nivell, que són literatura pura!

    L'últim post abans de marxar..... snif...
    No saps lo molt que et trobarem a faltar!!!! Escriu-nos des d'allí, eh?? Encara que sigui un post-telegrama!

    Molts petons i moltíssima sort en l'aventura!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, es molt bon exercici escriure una mica cada dia, per fer la tesi, per exemple, va bé, oi? És com si fessis escalfament, tot i que siguin formats diferents.

      Prometo notícies!!!

      Elimina
  2. Tens tota la raó, es un esforç que fem i que agrïm que persones com tu els llegeixin i els valorin. T'enyorarem moltíssim així que torna a aquest univers virtual quant abans millor!!!! Molta sort! i un petó molt fort

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, una altra cosa gran dels blocs és que es valori allò que fas, a mi també m'aporta molta satifacció...i ho agraeixo molt, vitamines diàries!!

      Elimina
  3. Si, dona gust llegir alguns blocs. A mi també´m'agrada aquest diàleg que s'estableix amb les respostes, aquestes mini tertúlies. I com dius va molt bé escriure, posar per escrit els pensaments, ordenar-los i moltes vegades aclarir els propis sentiments.

    Anna passa-ho molt, molt bé a Xile! Escriu quan puguis que t'enyorarem!!!! Un petonàs i molt bon viatge!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que a totes ens ordena una mica això d'escriure...
      Al final, tant dir que escrigui, em faré pesada i tot..jeje...;)

      Elimina
  4. A mi escriure el blog em serveix directament com a teràpia. Deixo anar coses que potser no deixo anar d'una altra manera i em sento molt "arropada" per gent que no conec físicament però sembla que conegui de tota la vida.

    Molta sort en aquesta aventura. Dedica'ns alguna estoneta encara que sigui curta.

    Una abraçada i bon viatge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són curioses les relacions que fem pel bloc, coneixes a la gent d'una manera molt diferent i molta gent que ens coneix físicament potser no sap tantes coses de nosaltres!

      Elimina
  5. Mossa! molt bon viatge! espero que en gaudeixis molt moltíssim!!! Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!! Finalment, com sempre, tenim tot llest abans d'hora...jo ja me n'aniria cap a l'aeroport, però sortim a les 8, així que millor pendre'ns-ho amb calma...si és possible!

      Elimina