divendres, 3 de febrer de 2012

Aventures en temps de crisi

Les mares, les famílies de tots els temps s'han mogut d'un lloc a l'altre en busca de recursos, d'una vida millor o, a vegades, simplement d'aventures. 

Fa dies que a casa s'està gestant una gran aventura. Ja han començat els preparatius definitius i ara només podem dir que si no hi ha cap ensurt d'última hora (que mai s'ha de descartar...), si els esdeveniments segueixen el seu curs normal, el dia 1 de març ens en anem, la meva parella, la meva filla i jo mateixa a Xile. Allà m'han agafat per formar part d'un equip d'investigació pluridisciplinar (que professional que queda!) on faré d'historiadora durant dos messos. No seràn molts diners, però sí una gran aventura. Per sort, la meva família m'acompanyarà i ho podrem viure junts (no m'imagino fer-ho d'una altra manera, la veritat).

Una imatge d'un dels llocs que coneixerem
Estic il·lusionada i espantada a parts iguals. He de deixar coses a mig fer (com alguna de vosaltres ja sap); i el meu dia dia, les rutines, quedaràn tallades de cop. Em fa por, entre altres coses, que això trastoqui una mica a la petita i a l'hora penso que per ella és una experiència molt maca, estarem en llocs plens de natura i podrà aprendre moltes coses.

No és fàcil prendre aquesta decisió, però tampoc tinc moltes oportunitats de treballar d'allò que he estudiat, per fer allò que més m'agrada. Ara mateix aquí on vivim no tenim moltes opcions, ja ho sabeu. Per això, perquè ens agrada molt l'idea de conèixer Xile i per d'altres raons, ens hem decidit.

En aquesta època que vindrà no tindré temps, probablement, d'investigar massa sobre la història de les mares. El tema que he de treballar allà és totalment diferent.

No sé com repercutirà això al meu bloc. Però estic segura que aprendré coses sobre com és la materintat a l'altre cantó de l'Atlàntic i com ens arreglem les mares viatgeres per que les nostres filles estiguin el millor possible. M'agradaria poder compartir-ho amb vosaltres, però no sé si tindré molt de temps...En tot cas, espero poder fer-vos partíceps d'aquests dies d'aventures sempre que em sigui possible i que em feu una mica de companyia cibernètica, que sempre va bé.

7 comentaris:

  1. Oooooooohhhh que xulo!!!!!!!!!!!!! quina passada!!!!! segur que per l'Ariadna serà més positiu que una altra cosa. I tant que ens has de mantenir infromades o fer-nos una (no, una no, mil!) cròniques quan tornis si des d'allà no pots.

    Disfruta moltíssim!!!!!!

    ResponElimina
  2. Penso que tens moltíssima sort de poder gaudir d'aquesta oportunitat!!! I el més important, que et pugui acompanyar la teva família!
    Segur que seran uns mesos molt enriquidors que després sempre portaràs amb tu!
    No et preocupis pel que deixes aquí, disfruta al màxim del que ha de venir! Dos mesos pasen ràpid així que ha aprofitat cada moment!
    T'enyorarem molt per aquí, així que espero que sí que ens mantinguis informades, ni que sigui entrades curtes dient com et van les coses!!

    Molta sort en la teva aventura!!!!

    ResponElimina
  3. Quina experiència més fantàstica!
    Fins ben aviat guapa i si pots/vols ja saps que aquí sempre estem disposades a aprendre noves coses, que segur que la vida a Xile deu ser molt interessant!

    ResponElimina
  4. Molt bé, no? Enhorabona! Segur que serà una experiència molt enriquidora per tota la teva família.

    A veure si tenim sort i treus temps per posar-nos al cas de tot!

    Me n'alegro molt per tu. Tant de bo totes fóssim igual de valentes a l'hora de lluitar pel que realment ens interessa.

    ResponElimina
  5. Ostres! quina oportunitat. Segur que serà fantastic. Pero no ens deixis que ens encanta el teu bloc!!!!

    ResponElimina
  6. Gràcies noies! La veritat és que la meva intenció és continuar amb el bloc, m'agradaria seguir escribint, però és veritat que no tinc ni idea de com serà la meva vida allà, així que no puc assegurar-ho 100% i sobretot suposo que canviarà una mica de tarannà i potser serà una mica més personal, no sé, ja veurem...en tot cas, no marxo fins el dia 1, que encara falten mooooolts dies, oi? :P....ai, quins nervis....

    ResponElimina
  7. Carai quina uper aventura i quina gran oportunitat professional, vital i familiar. Segur que tot plegat anira molt i molt bé. Ja ens aniràs informat.
    Una abraçada!

    ResponElimina