Moda gal·lesa

Els preparatius del viatge s'estan fent en plena nevada i amb una nena que, com dirien alguns, està molt mal acostumada!! jeje...només vol anar amb mi en braços aquests dies i, per tant, el cotxet ha quedat gairebé desterrat (francament,amb el fred que fa, no m'estranya! a mi també m'escalfa una mica tenir-la al damunt).

Com que dur una nena de gairebé dos anys al damunt és una mica pesat,ja fa un temps que em vaig comprar el que a casa anomenem "la xarxa" que és una espècie de xarxa (som originals amb les noms) de la marca francesa Tonga. Crec que és un producte força cómode per aquestes edats i, el més important, comparat amb altres coses pels nens, bastant económic... 

La meva experiència amb el portanadons és molt recent, amb la nena ja ben grandeta, però estic molt contenta. Si en tinc un altre intentaré començar des del principi amb fulars i històries d'aquestes. Crec que en moltes ocasions és molt més cómode que el cotxet, sobretot quan són petits que dormen tant i són "pes pluma"! 

Com sabeu, he escrit algunes entrades sobre això de dur els nens al damunt (podeu mirar la paraula clau traginar). La darrera, on faig una mica de resum de tot plegat, la vaig publicar a Familias en Ruta.

El cas és que avui mateix he fet un descobriment molt xulo que volia compartir amb vosaltres. En contra del que pensava, a occident en alguns llocs fins no fa massa, algunes mares duien el seus fills al damunt amb un fulard. 

Concretament, per trobar aquesta costum hem de viatjar a un petit racó de món anomenat Gal·les.

Sembla que les dones galeses eren conegudes per la extranya costum de transportar els seus nadons ben enganxadets a elles....

Tenim aquest dibuix de E. Hull, de l'any 1871 on es veu una escena costumbrista del mercat de Swansea on es pot veure el petit dins del fulard.

O aquesta preciosa fotografia, de 1920 on apareix una  dona portant un nadó..

Penso que és més que probable que aquesta manera de portar els nens a Gal·les esdevingués un símbol gairebé nacional, aquesta seria l'explicació de la pintura que va fer Jhon Elwyn l'any 1952 anomenada Mothers.

I com hem dit en altres ocasions, els nens, que juguen per imitació, també volien fer el mateix que veien a casa i, per tant, les nines ho reproduien...

nina de 1860

(Vaig començar a saber algunes coses d'aquesta "moda" gràcies a la referència que em van donar des de la pàgina del facebook "Mimos y teta", on es dediquen a la venda de portanadons. Després, les imatges les he tret d'una pàgina dedicada a l'herència cultural galesa)