dilluns, 17 de setembre del 2012

Procesos d'adaptació i més.

Avui parlaré, sobretot, de mi. Així que no espereu una entrada històrica! Adverteixo. 

Primera notícia important. Aquest cap de setmana, per fi, m'han instal·lat l'ADSL. Ara ja estic ficada al món on-line 100%.

Des que em arribar a la casa nova he passat uns dies al llit malalta i ara tinc un constipat de deu ni do...crec que he tingut una baixada de defenses generalitzada, producte de tot el trasbals del canvi de casa i la readaptació a Vitoria. Ha estat en el moment en que ja em trobava tranquil·la, sense més pressió quan m'he posat malalta. Ja em passa a vegades, com si el meu cos demanés una mica de calma i me la imposés en forma de malatia. Ara, espero i confio, que em vindran les forces de nou. 

Una notícia bonica. L'Ariadna ha après a dir: contenta! (amb sentit, s'entén) i ara cada cop que se sent contenta ho diu. És molt xulo!  Es desperta pel matí i diu que està contenta. Arriba el seu pare i diu que està contenta. M'encanta.

Avui comença un nou dia, un altre dilluns. Nosaltres però encara no podem entrar en la rutina. Quan us sento dir que ja esteu en marxa amb el dia a dia, em feu una mica d'enveja. 

Com comentava feia uns dies al bloc de l'Onavis, avui seguirem amb l'adaptació de la nena. Us explicaré una mica en que consisteix l'adaptació.


A moltes de les escoles públiques del País Basc hi ha aula de 2 anys, és a dir que l'opció d'educació pública és molt més amplia, però per altra banda uns nens encara molt petits van a l'escola dels grans, amb tot el que això comporta (més nens per aula, etc). 

Suposo que per intentar que l'entrada dels petits no sigui tan traumàtica fan un procés d'adaptació llarg i "entretingut", per dir-ho d'alguna manera.

Us ensenyo el nostre calendari: 

Del 10 al 18 de setembre: La nena anirà de les 11:30 a les 12:15, amb els pares per allà (poden entrar dins l'aula si el nen o necessita, sinó estem fora)

Del 19 al 25 de setembre: De les 11:30 a les 12:30 sense pares (a no ser que un nen ho necessiti, d'aquest període en diuen, Adultos con flexibilidad)

Del 26 al 2 d'octubre de les 9:45 a les 10:45 (ara ja sí, sense pares)

Del 9 al 16 d'octubre de les 9:30 a les 12:50 tot el grup (fins ara només eren la meitat)

A partir del 16 d'octubre (més d'un mes després d'haver començat) ja aniran matí i tarda.

Ara la meva experiència personal, de moment. Jo crec que tan petits es positiu que hi hagi una entrada progressiva, que no vagin de cop totes les hores. També em sembla bé que durant un o dos dies els pares estiguem allà, perquè els nens agafin confiança amb l'espai i coneguin a la seva professora. 

No comparteixo això de que quan érem petits a nosaltres ens deixaven i no passava res. Doncs no ho sé, jo vaig estar tot el meu primer any d'escola plorant, certament no estic traumatitzada, però si m'ho hagués pogut estalviar, doncs millor, no?

Però francament, tampoc crec que tants dies siguin positius. Potser podrien fer una adaptació més personalitzada o en començar el curs explicar-nos bé els pares perquè fan el procés d'adaptació així. Ells són els professionals i suposo que ho hauran pensat. Ens podrien convèncer que aquesta és la millor opció, però anem allà sense més dades i amb les nostres pròpies idees.

En el cas de la meva filla, per exemple, ha anat força contenta, ja sap que és quedar-se unes hores a l'escola i li agrada. A vegades surt a veurem fora, però només perquè sap que sóc allà i té ganes d'ensenyar-me alguna cosa que ha trobat.

Alguns nens ho passen més malament, doncs que estiguin menys estona o que entri durant més dies la mare a l'aula. Però amb una adaptació tant llarga la sensació que tinc és que s'allarga l'agonia, cada dia allà amb el nen plorant perquè vol que entris i els pares al passadís, intentant col·locar el nen dins l'aula, dient-li "vinga entra entra" (i el pobre no entén, perquè tu ets fora i ell dins). I a banda, tinc la sensació que per als pares quan els nens no s'adapten tan bé, hi ha una sensació com de fracàs i estan ells també agobiats intentant que el nen estigui a l'aula sigui com sigui. Un cop el col·loquen surten com d'amagat i respiren fons a veure quan se n'adona que han sortit. Bé, no sé es donen situacions una mica estranyes, la veritat. 

Per altra banda, com sempre per culpa de les retallades i la precària situació dels mestres interins, no hi pot haver un projecta de llarga durada. Per exemple, trobo que en una aula tan difícil com la de dos anys hi hauria d'haver una mestra amb experiència i que sabés com encarar el procés d'adaptació, en canvi tenim una mestra interina, que no sé si mai ha estat amb nens de dos anys i que, és clar, no sap si l'any vinent estarà en aquest lloc de feina (en el nostre cas personal, la mestra és molt maca i carinyosa, però simplement perquè hem tingut sort). I això aquí, que no han implementat les retallades d'altres comunitats. Si ho haguessin fet ara tindríem una sola professora, sense cap reforç per 18 nens de 2 anys, cosa que em sembla increïble, la veritat.

Vosaltres que en penseu, heu passat un procés d'adaptació, com s'ho fan a la vostra escola?





Per acabar canvio una mica de tema. Fa ja forces dies vaig rebre un premi! Em fan il·lusió aquestes coses, la veritat. El vaig rebre d'una mare una mica especial per nosaltres, oi? 

Algunes tenim un nen, d'altres dos, però atenció la mare del meu premi és una valenta, una espècie en extinció, és una mare de tres!! I el millor de tot és que desprèn il·lusió, quan llegeixes el seu dia a dia, sembla tot fàcil i divertit. Jo també en vull tres!!! 

Una abraçada Ester i gràcies! 





12 comentaris:

  1. Deu n'hi do!!
    Nosaltres vam fer adaptació el primer any de guarde de la petita, va durar unes dues setmanes fins que ja hi va anar tot el matí.
    Ara a P3 no n'hem fet.

    Jo penso que està molt bé que l'inici de l'escolarització, o de la guarderia, sigui progressiu. Que depenent de cada nen, primer s'hi estigui poquet i cada dia una mica més. Però sense eternitzar-ho gaire.

    El que no entenc tant és que els pares hi siguin. Com dius tu, deu ser estrany. A més, molts pocs pares s'ho deuen poder convinar per anar-hi, no?

    Ja ens explicaràs com va la cosa! Però pel que sembla, està molt contenta!! Que bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla normal que a P3 sigui diferent, perquè són més grans i ja ho poden entendre una mica millor, no?

      Elimina
  2. Nosaltres l'any passat vam fer una adaptació a mida. L'escola bressol és privada i la única que hi ha al poble. Les noies són comprensives i ens van ajudar amb la petita que no va tenir un inici fàcil. Va començar amb 13 mesos. Cada dia augmentàvem mitja hora el temps de permanència a l'escola bressol. L'any que ve no sé que ens trobarem. A veure si puc xafardejar amb les mares dels que han començat aquest any a P3. Sembla que l'Ardianna és tota una campiona!!!

    ResponElimina
  3. Bé, doncs ja que hi som, us explico com ha anat avui.

    Resulta que la meva petita és molt empàtica i a la que veu el panorama, tot de nens plorant, doncs es posa trista i també plora. Avui abans d'entrar hem estat parlant i li he dit que no calia plorar, que si veia els nens plorant els hi fes una abraçada però que no plorés. Com que ella és molt obedient i sempre intenta fer-me cas, quan ha arribat el moment en que tots els nens ploraven, segons la mestra, ella s'ha estat aguantant les llàgrimes i a intentat anar a abraçar a un pobre que plorava tota l'estona i en acostar-se-li no ha pogut aguantar i també a plorat. Així que a resultat que a sobre s'ha posat trista perquè no havia de plorar i no ha aconseguit aguantar-se. Resultat, he decidit dir-li que si vol plorar que plori, que no passa res.

    Pobrets tu, quin tràngol això de l'escola. Em temo que fins que tots els nens no estiguin contents l'Ariadna no ho passarà gaire bé i mira que li agrada estar a l'escola a ella!...no es pot ser massa sensible en aquesta vida! :(

    ResponElimina
  4. Ai pobre... quin mal rato deu haver passat aguantant-se els plors. Tot ànima la noia, eh? :)

    Nosaltres a P2 la adaptació la vem fer en una setmana, una mica "a mida". Cap dia es quedaven allí els pares, però el primer dia només van fer una hora i així anar allargant fins que van fer tot el matí (ja dic, el procés va durar una setmana) Jo no els vaig dur a la tarda fins després de Nadal, més que res perquè dormien encara migdiada, i va ser per aquelles dates quan van deixar de fer-ho.

    A P3 ja no hi ha adaptació en la nostra escola, tot i que n'hi ha algunes que sí en fan, i el procés acostuma a durar una setmana també. Hi ha variants: escoles que sí deixen estar als pares, hi escoles que no. Depèn del centre.

    Quina gràcia això de "espècie en extinció" jajaja. No et pensis, jo en conenc unes quantes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és un número fantàstic tres!

      Crec que una setmana és una bona mida, la veritat. I això de que es quedin els pares, doncs ja et dic que algun dia no em sembla malament. Però bé, jo no sóc cap especialista!

      Elimina
  5. Buf, t'havia posat una parrafada però no sé com explicar-me perquè ningú no em malinterpreti...

    Jo penso que l'adaptació ha de ser una cosa curteta i que ajudi al nen a acceptar el seu nou entorn i no una lenta agonia per a tots. Què passarà amb aquests nens que ara relacionen pares-escola quan vegin que d'un dia per l'altre els pares no hi són? Ai no sé, no ho acabo de veure massa clar...

    A l'escola de l'Andreu a P3 els nens van anar dos dies de matí, dos dies de tarda i l'últim tot el dia. A la setmana següent ja es quedaven tot el dia i tan contents.

    La teva nena pobreta no m'estranya que plori veient tot aquell panorama. S'ho haurien de replantejar això!

    Per altra banda això de l'interina... Penso que sempre hi ha una primera vegada i que la persona porti més anys tampoc et dona cap garantia (és que sóc interina, bé substituta :-P). Ara que tens raó en que ens passem la vida voltant i això crea dificultats a l'hora de seguir un projecte en ferm en una escola però a Catalunya això no es deu a la situació precària sinó a una mala gestió perquè hi ha molts que podríem ser reclamats pel centre i a l'administració no li dóna la gana. És un tema molt feixuc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinc cap dubte que ho farà bé la professora! (ja saps que el meu home també ho és, d'interi). Crec que haurien de intentar garantir la continuïtat dels professorat en un centre, hauria de ser una de les prioritats, però com dius, és una més complicat que les retallades, oi?

      Sobre l'adaptació, no tinc cap dubte que amb l'Ariadna l'ideal hagués estat això que expliques que van fer amb l'Andreu, però amb la resta de nens no ho sé, potser també hagués estat el millor, saber que allà estan amb la mestra i que és a ella a la que han d'acudir si estan tristos. Jo ara ja li dic que la mama no estarà (em poso a un lloc on no em veu) i que si vol res ha de parlar amb la noia.

      Abraçada!

      Elimina
    2. Sí, aquest tema de poder-se quedar al centre o no dóna per molt. Ara que està tot en la línia del que fa la Rigau. No ens donarà una bona notícia com la Espe no...

      Elimina
  6. Abans que res, que maca l'Ariadna dient contenta!!!

    A P4 ja res d'adaptació, però a P3 van estar uns dies, crec que eren 4, anant només de matins. Això va ser tot. Elles venien de la llar d'infants i vulguis que no ja estaven acostumades a anar a l'escola, així que no hi va haver gaire problema.

    Ahir en parlava amb un company de feina que a la seva llar d'infants fan un mes d'adaptació, bastant en la línia de la que heu fet vosaltres i també ho trobava una mica excessiu. Potser si que una opció personalitzada seria el millor, i adaptable a com es vegi que va evolucionant el nen, però tal i com estan les coses a nivell de recursos em sembla que no és gens factible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està moníssima amb això de contenta. Avui pobreta li preguntava si havia plorat (que sí que ho ha fet) i em deia, no! tontenta! (com diu ella).

      Com sempre i en gairebé tots els àmbits, el millor seria estudiar cada cas i fer el millor per cada nen. Com dius, no sembla que estiguem en aquesta línia. Una pena.

      Elimina