divendres, 5 d’octubre de 2012

Consells que no cal tenir en compte

És la primera vegada que em passa. 

Una amiga molt propera té una vida que li creix per dins. Un projecte minúscul de persona.

Fa 20 anys que ens coneixem. En aquella època no teníem ni idea d'on ens duria el futur. Estàvem plenes d'energia i il·lusió. Devoràvem coneixements, llibres i idees. Suavem amor i ganes d'estimar. Ara ja som una mica més grans i les coses ens han sortit prou bé.

Qui ho havia de dir aquells dies estudiant matemàtiques a l'estiu que tants anys després jo t'escriuria un post dedicat al meu bloc? Si ni tants sols hi havia internet!! I seria per parlar dels nostres fills. Increïble. Quina il·lusió.

Perquè aquesta entrada? Doncs per prevenció. Ara ho veureu. Com qui es pren el darrer cigarro ben a gust abans de deixar-ho definitivament. Jo vull deixar el vici de donar consells.

Un defecte molt comú entre les mares. Em poso a donar consells com un a boja i és terrible. M'agradaria no caure en aquest error tan habitual també amb ella.

Així que se m'ha acudit fer servir aquest espai per fer-li un petit regal que espero que m'ajudeu a completar. 

La idea és que penseu ben pensat quin consell donaríeu a una futura mare si només en poguéssiu donar-ne un. 

D'aquesta manera jo també només donaré un consell (et prometo que serà l'únic que et donaré, si no és que tu me'n demanes)

Nena, escolta molt bé això que t'hem de dir la tribu de mames virutal!!

El meu consell personal e intransferible és que 

No segueixis cap consell, només fes el que tu consideris millor en cada moment. 

Apa vinga, ara us toca a vosaltres!

24 comentaris:

  1. Com es nota que és una bona amiga!! crec que és el millor consell que una futura mare pot rebre d'una altra mare.


    ResponElimina
  2. Uf!!! Que difícil!!! Només un??

    "Gaudeix del teu fill des del minut 1. Els primers anys amb ell seràn únics i segurament més endavant els recordaras com a excepcionals. No deixis que ningú t'imposi cap manera de criar-los, ets tu la mare i tu decideixes!"


    Que bonic aquests post, noia! Moltes felicitats a la futura mare!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consells imprescindibles, estic totalment d'acord!

      Elimina
  3. Hola,

    que xulo nena... moltes gràcies, m'ha fet molt feliç llegir aquestes lletres que fan de la sencillesa profunditat. Un regalàs,
    I és ben cert això que dius malgrat que a voltes ens costi tant, i és que com deia el poeta: ...caminante no hay camino, se hace camino al andar...
    Visca aquestes mames tan trempades!

    Abraçades màximes Anna,

    se t'estima

    m.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ;)...ciao bella!

      (segueix visitant-nos, que aquest encara és un post en construcció!)

      Elimina
  4. A mi em van donar un consell un cop: "no facis mai allò que no puguis fer sempre".

    ResponElimina
  5. Estic totalment d'acord amb els no-consells anteriors. Jo anava a escriure alguna cosa del tipus "Segueix el teu instint encara que no tinguis ni punyetera idea de si l'encertes o no" o bé "No t'oblidis de respirar!". Molt original el post, Anna!!!!

    ResponElimina
  6. Doncs això, consells? els que et dicti el cor i el teu petit en tot moment. A mi em passa com a tu, tot i que penso que de vegades els consells no són oportuns, quan es tracta de maternitat ho fas sense maldat, intentant ajudar al màxim a qui encara no ha passat per les teves experiències

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, espero que tothom sigui molt indulgent amb mi com jo ho sóc amb les mames pesades...no hi podem fer res!

      Elimina
  7. Perdoneu que invaeixi aquest espai per a mares. Però no m'he pogut estar. Aquesta noia, la que ha de ser mare, ho porta a dins. Ens ha cuidat a totes les amigues i companyes més properes i doncs no puc ni imaginar el que farà amb la seva filleta o fillet. Sigues molt feliç zsu, molt. Que ens has de passar experiències. Ets la primera d'unes quantes de la manada.

    T'estimem.

    ResponElimina
  8. Bones a totes, jo no soc mama, i de moment bufff diria que no ho vull ser :) Ara, prenc nota perquè a mi si que m'agraden els concells, són enriquidors si els saps col·locar al seu lloc i fer servir quan cal! Tinc la sort de ser amiga de l'amiga de l'autora del blog, i bé, volia contribuir dient que confiis, jo confio plenament amb tu, seràs una mare estupenda, has pres una gran decisió (que m'ha deixat mig trasvalsada, no ho nego jejeje... ara que tot flueixi, amb amor, que és el motor de la vida.
    salutacions a totes les mares, us admiro!

    ResponElimina
  9. Quina forma més fantàstica que està prenent aquest post! Gràcies per intervenir!
    Com dieu, ja fa molt de temps que té cura de molta gent i ara li tocarà gaudir-la a una personeta que està feta en part d'ella mateixa! Quina sort!

    ResponElimina
  10. Enhorabona!

    Crec que els millors consells ja estan donats. Penso que quan ets mare el més important és creure i seguir els propis instints. Molt sovint ens oblidem que criar fills és un procés natural i ens dediquem a buscar "manuals" com si fossin maquinetes. No hi ha millor manual que el seny i la intuïció d'una mare.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En resum, tirar tots els manuals que es pensen que ho saben tot...:)

      Elimina
    2. Doncs jo n'anava a recomanar un, que em van recomanar a mi, i que m'ha ajudat a sentir-me LLIURE de criar el meu nino a contracorrent de tanta gent i, en ocasions, del que deia el mateix llibre: Un regalo para toda la vida. En el meu cas, al darrere hi han anat tots els llibres d'en Carlos González, però el primer va ser Un regalo para toda la vida.

      Elimina
  11. Preciós Anna! el millor consell juntament amb el de l'Onavis! jo també me n'estic així que una possibilitat així no es pot deixar escapar:

    "no t'estiguis d'abraçar, petonejar, magrejar i dir-li al teu fill que l'estimes tantes vegades com vulguis"

    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort de la teva intervenció, Mirashka! Gairebé ens oblidem del consell més important de tots...

      Elimina
  12. He arribat tard. Tot el que t'han dit apunta-ho o no. A mi em van dir sobretot no deixis de respirar i em va ajufar força .Aquí va el meu: la mare de la critura ets tu, deixa estar el zum zum de l'entorn i fes la teva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Difícil no escoltar el zumzum tan molest...però cal fer la teva, com dius.

      Elimina
  13. Gràcies Anna i gràcies a totes les que heu volgut compartir! Els vostres comentaris m'han agradat molt i m'han fet sentir forta.
    Seguim noies, seguim endavant!

    Una forta abraçada a totes!!

    ResponElimina