dilluns, 8 d’octubre de 2012

Damnificades de l'Estat-nació.

A tot el món occidental ja fa uns segles va tenir lloc un canvi estructural importantíssim. Va afectar sobretot a les estructures de poder i les jerarquies.  Com gairebé sempre a les dones ens va tocar el rebre. Parlo de la construcció de l'Estat modern, també anomenat Estat-nació. El fenómen és de gran abast i jo no el conec en tota la profunditat necessaria ni molt menys. Però provaré de parlar-ne una mica, tot i la complexitat.

La frase que podria resumir-ho tot és d'origen francès: Un roi, un loi, un foi. Una llei, un rei i una fe, però no només. També una sola llengua, una sola cultura, i una sola veritat. En altres paraules, es va arribar a la conclusió que per a que un estat funcionés havia de ser homogeni en tots els sentits. Des de finals de l'Edat Mitjana s'anava gestant el gran canvi. Es van començar a burocratitzar, ordenar i classificar totes les facetes de la vida.

I que té a veure això amb nosaltres? Doncs que a l'hora que es construïa l'Estat modern, es va començar a ordenar el coneixement. Es va constituir les universitats com els únics llocs on s'ensenyaria el saber oficial. En altres paraules, es va destriar el que seria el coneixement oficial i el no reglat, que acabaria considerant-se inferior, és clar.

Fins aquell moment el tema del naixement estava poc o gens regulat. Allò era cosa de dones i eren elles les que s'encarregaven de certificar el neixament d'un nen, entre moltes altres coses. El que passava dins de les habitacions durant el part només elles ho sabien. 

Però el coneixement de les llevadores i les dones que atenien al part va començar a qüestionar-se molt seriosament. Per una banda, perquè no era un coneixement oficial. Qui acreditava que aquelles dones no eren bruixes? I encara més important, com ens podíem refiar de la paraula d'una dona a l'hora de dir qui és l'hereu?

Tota Europa, tard o d'hora va patir l'onada racionalitzadora i burocratitzadora.

Per poder exercir com a llevadora s'havia de passar un examen a una Universitat davant d'un tribunal masculí.

Per poder certificar un naixement havia de passar el vist-i-plau d'un home.

En resum, tot allò que venia de la mà d'una autoritat femenina era posat en dubte i per tant, allò femení era qüestionat.

Els seus coneixements eren no reglats, no oficials i, per tant, desestimats, en els millors dels casos. En el pitjor, eren dutes davant del tribunal de la Inquisició sota l'acusació de bruixeria.

Això no va tenir conseqüències de seguida ni a tot arreu de la mateixa manera. De manera desigual es va anar deixant sentir la mala imatge de les llevadores i dones sanadores en general. En una forquilla que va des del segle XV fins el XVII més o menys a tota l'Europa occidental es va acabar amb el poder de les dones en aquests àmbits (un dels pocs on en tenien).

Els efectes col·laterals els van sentir totes les dones. Perquè van deixar d'existir exemples de dones amb autoritat i que fossin respectades pels seus coneixements en el si de les comunitats. L'autoritat femenina va anar perdent valor.

Les conseqüències les sentim encara avui en dia. La falta d'autoestima femenina ha calat fons. La paraula incompetència ens ha quedat gravada en el subconscient. Massa vegades ens sentim incapacitades per a tasques que fins fa pocs segles eren competència només nostre.




Ara ha començat una època nova, en que es revaloritzen els coneixements forjats al marge de la oficialitat. Comencem a prendre consciència de les nostres responsabilitats i capacitats. No hem de buscar totes les respostes en els demés, en els metges o en els manuals de "com ser mare" (per cert, curiosament en gran mesura, escrits per homes).

El primer que hem de fer per ser bones mares és creure en nosaltres mateixes. 

(Bona part de les idees i argumentar i que he fet servir per l'entrada l'he extret del llibre "Sanadores, matronas y médicas en Europa. Siglos XII- XX". Molt i molt recomanable per a tot aquell que vulgui profunditzar i conèixer exemples concrets del que he explicat).

16 comentaris:

  1. Veig que llegeixes els mateixos llibres que jo ;). M'ha encantat el teu post.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sandra! Ara he vist l'entrada on en parlaves, del llibre. Poso l'enllaç per si algú té ganes de fer-hi una ullada!

      http://anda-si-es-mama.blogspot.com.es/2012/01/el-arte-de-partear.html

      Quan el vaig veure em sonava i ara he descobert perquè...Petons!

      Elimina
  2. A mi em va portar un temps creure en mi com a mare, tenia massa informació confusa i pensava que els altres sabien sempre de que parlaven. Estic contenta s'haver evolucionat i deixat tot allò enrera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes hem passat per això, crec. Al final, arribem a la mateixa conclusió...ningú coneix millor als nostres fills que nosaltres, oi?

      Elimina
    2. També crec que un cop tens confiança en tu mateixa, també és més fàcil escoltar els consells dels altres.

      Elimina
  3. Jo també penso que poc a poc està canviant tot una mica.
    Segur que anem pel bon camí!

    ResponElimina
  4. Jo tinc la sensació que, tot i que queda molt camí per fer, mica en mica tornarem a tenir "aquest poder" que vàrem perdre. M'ha agradat molt el post.

    ResponElimina
  5. Crec que si que anem pel bon camí, però que encara ens falta molt. Encara hi ha professions en les que ser dona és un handicap (fa poc m'explicaven com havien tractat de malament a una noia per tenir el valor de presentar-se a unes oposicions a judge! noia i jove! on vas a parar!). Però en el tema del post crec que si, que cada cop més se'ns escolta i se'ns té en compte.

    ResponElimina
  6. Hi ha molts camins que encar s'han de recorre...tants! El primer pas és ser-ne conscient i després posar-hi remei.
    Per això m'agrada la història, perquè t'ajuda a entendre com hem arribat fins aquí i perquè estem com estem.
    Sense això, sense saber el punt de partida no podem construir (o reconstruir) res en condicions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tenim sort que aquestes actituds cada cop més van quedant relegades a "velles glòries" i que les noves generacions veuen en homes i dones individus igual de capacitats i saben destriar el bo que tenen els diferents ensenyaments, vinguin d'on vinguin

      Elimina
    2. Anem millorant l'espècie...les nostres filles són més guapes, més intel·ligents, més trempades, etc, etc... :)))

      Elimina