dimecres, 3 d’octubre de 2012

Sense límits

El món simbólic de l'Ariadna és ara mateix unes deu o dotze vegades més gran que el nostre. El nostre petit i atrofiat món simbòlic d'adults avorrits. Sembla que no pararà de créixer fins als 3 anys, quan suposo que el seu univers intentarà acomodar-se a la nostra "realitat".



Ara mateix per l'Ariadna tot és possible. Si de cop un home es posa a volar al mig del carrer li semblaria la cosa més normal del món. 

De fet, ella vola de manera habitual. Es posa a corre al meu costat batent les ales seriosament, amb convicció. Si ho proveu veureu que gairebé podeu elevar-vos una mica del terra. Ella ho creu fermament.

Per altra banda, heu de ser conscients, si voleu entendre el seu món, que el que no es veu, no té perquè no estar allà. Per exemple, darrera de cada porta tancada, de cada lloc fosc pot haver-hi un llop esperant. Heu d'anar amb molt de compte i estar dipossats a apretar a corre en qualsevol moment.

Ahir, sense anar més lluny, li va sembla veure dins del forat d'un arbre una nena. Li vam donar menjar (suculentes fulles verdes) i li vam cantar unes cançons (amb ball inclòs).

És més, a vegades el que tu veus a simple vista és en realitat una altra cosa. A que no sabieu que, a vegades, els arbres són persones? Unes grans persones. Avui de camí a casa hem vestit alguns arbres amb els tovalloletes humides i el jersei vermell de l'Ariadna. 

També li ha pujat una formiga pel braç, però ha hagut de sortir corrents. Sembla que "volia la mama".

Heu de tenir clar, per altra banda, que els objectes inanimats no existeixen. La lluna, per exemple, quan no hi és està a casa seva (amb la mama, és clar).

I així anem passant els dies descobrint que més enllà del avorrit món dels adults hi ha mil·lers de móns que sense l'Ariadna ens haurien passat desapercebuts.


11 comentaris:

  1. Que bonic!!
    Tenir fills ens permet observar les coses a través dels seus ulls! I que n'hi ha de coses que ells veuen i nosaltres no!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta aquesta etapa!! M'ho passo pipa mirant amb els seus ulls.

      Elimina
  2. La meva quan va a casa els avis pateix una mica perquè tenen unes imatges del Nen Jesús amb Sant Josep i sempre els diu que el nen està trist: "vol la mama!!!". El cap de setmana que va ploure em va dir que el Sol tenia son i estava dormint. Gràcies a elles veiem la realitat des d'una altra prespectiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que viuen en realitats molt semblants les nostres filles!, la meva també li sembla que tots els nens que estan tristos volen la mama. La lluna per ella, també és força dormilega. Quines perspectives més fantàstiques ens aporten!

      Elimina
  3. És cert que dura poc aquesta etapa, fan la transició força depressa. Disfruta-ho!! (ja veig que ho fas :D)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que he llegit per allà, crec recordar, però, que el teu nen mitjà no es queda curt en això de l'imaginació, oi? ;)

      Elimina
  4. Què maco Anna. Es fantàstic com la imaginació dels nens i el món que construeixen no tenen pas límits. Es una llàstima que aquesta fantasia desaparegui amb el temps

    ResponElimina
  5. M'ha encantat tot el que dius :-) És ben cert que tenir fills ens regala moltes coses i la descoberta d'un món màgic n'és una d'elles...

    ResponElimina
  6. És preciós. A les meves encara els dura, i també hi té molta presència la mare, de tot i de tothom. M'encanta!

    ResponElimina
  7. Gràcies noies! Intentaré fomentar-ho tot el possible! perquè, ben pensat, tot i els nostres atrofiats cervells adults...alguns de nosaltres, uns pocs adults, encara utilitzen la seva imaginació per crear mons impossibles, oi? La fantasia, quan som grans, si no desapareix, es pot traslladar, del món real fins la literatura, la pintura, etc, etc.

    Crec que és important que quedi una mica dins de nosaltres aquesta màgia perquè de grans encara tenim espais on abocar la nostra imaginació.

    Bon dia!

    ResponElimina