dilluns, 22 d’octubre de 2012

Uns dies a la vida de lamama

Dijous lamama plorava a l'autobús, amb la filla a la falda. Lamama tenia unes angines de cavall, un dolor com feia temps que no tenia, però no havia tingut més remei que anar a buscar la seva filla a l'escola, perquè ningú podia fer-ho per ella. Just aquell dia a la nena se li havia ficat al cap que es volia quedar jugant, però no podia ser i la filla va perdre els nervis i va patalejar i va plorar i no volia caminar, va tenir, resumint, una ravieta de manual. Però aquell dia la mama no podia afrontar-ho. Així que el camí d'autobús, la filla seguia cridant i a la mare li van començar a caure llàgrimes. Es sentia sola i superada. Ja sabeu com és això, quan comencen a caure les llàgrimes, ja no hi ha manera d'aturar-les. 

Ara lamama està eufòrica. Ja han passat uns dies i està davant de l'ordinador escoltant els Smiths i pensant en el munt de projectes que té ganes de tirar endavant.

Que ha passat entre aquests dos dies? Doncs amb una paraula es pot resumir: PediaTic!

El dia següent del terrible dia, lamama es va recuperar de manera gairebé miraculosa i va poder agafar el tren tal i com ho havia previst. El viatge en tren, 3 hores de soledat i de descans, va ser reconstituient. Necessitava una mica de distància, d'estar sola, de llegir i de pensar. En arribar al destí es va trobar amb la seva amiga. 

La sensació és que des d'aquell moment, en dos dies, no ha parat de parlar, de compartir, de rebre bones vibracions per tot cantons. Les bones vibracions ja van començar en arribar aquella nit a Lleida, sopar amb l'amiga blocaire i el seu home, una magnífica pizza, parlant de qualsevol cosa. 

El dia següent, el gran dia. L'equip que formaven lamama i l'Onavis va arribar a la trobada i va posar una mica de distància. Allò era massa! Tot tant ben organitzat, amb gent amb un poder de comunicació tan increïble i elles dues com dues nenes petites, una mica. Els nervis a flor de pell.

A lamama li va canviar la perspectiva a l'hora del dinar, quan va conèixer a les altres mames blocaires que compartirien escena amb ella. Es va reconèixer i veure reflectida en totes elles.

En el moment de la presentació els nervis ja gairebé havien desaparegut. Si teniu ganes de veure les xerrades, podeu clicar a l'enllaç! (La nostra xerrada es troba al vídeo titulat Taula de Crianza).

Després un sopar que va donar per a molt. En acabar el sopar, va arribar a una habitació d'hotel que no s'acabava mai i l'endemà un gran esmorzar i tornada a casa. Allà l'esperava la seva filla, semblava més alta, més ocurrent, més parladora, en definitiva, més gran! Però si només havien passat dos dies, com podia ser?



15 comentaris:

  1. Que bonic!! M'encanta això de "lamama", m'ha recordat a la Pearl S. Buck i tot!
    Que bé que ja estiguis del tot recuperada i tan contenta.
    PediaTic va ser un revulsiu,no? Quantes idees, quanta gent emprenedora que fa coses...
    Que bé poder-hi ser!

    Molts petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Revulsiu total! ;) Tanta generositat i ganes de fer coses...ens vam oblidar totalment de l'atmosfera tant gris que es respira darrerament a l'ambient, oi? Abraçada!

      Elimina
  2. Tenir temps per una mateixa i poder gaudir-lo compartint tanta cosa interessant deu ser tot un plaer :-)

    ResponElimina
  3. Quina sort i quina enveja poder desvirtualitzar a les mames blocaires. I m'alegro que estiguis molt millor. Una abraçada

    ResponElimina
  4. Sí noies, tenir uns dies per a tu fent el que t'agrada és tot un luxe! I reconstituient...:)

    ResponElimina
  5. Us acabo de veure, quina gracia! Moltes felicitats per aquesta xerrada
    Ànims que el dia xungo ja ha passat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort se'ns veu ben petitones, així no fa tanta vergonya penjar-ho...jeje...

      Elimina
  6. Què xulo! Sou unes cracks!! Felicitats!!! Nosaltres estavem a la festa dels súpers!!! Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que també vau aprendre un munt de coses! :)

      Elimina
  7. Amb una experiència així no m'extranya que et reféssis de seguida ;)

    Ànims, les super mamis no portem capa, som de carn i óssos i hi ha dies que ens superen. Per sort ens refem amb un no res!! :D

    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí noia, tenim un superpoder màgic: la transformació immediata! ;)

      Elimina
  8. Ha sido genial conoceros a todas. Me ha encantado compartir con vosotras ese día maravillo en PediaTIC. Nos vemos en la próxima. Un abrazo fuerte. Begoña

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gusto Begoña! Espero que pudieras dormir en el tren, o por la tarde...;)

      Elimina
  9. Noies que bé!!!! quin gust poder-vos sentir encara que en diferit!

    ResponElimina