Sembla que ja fa moltes generacions que aquells que hem nascut a la costa associem l'estiu als banys a la platja, a anar despullats, a sentir-nos lliures.
Aquí tenim, per exemple, escenes de classes populars del segle passat.
La mare i els fills passant els dies al mar.
De nou us presento moments d'intimitat que ens transporten.
L'autora s'interessava per les relacions i formes de tendresa entre mares i fills. Es deia Virigine Demont-Breton (1859-1935).
 |
| Dona de pescador |
 |
| La platja |
Sí, jo també sóc de costa i per a mi l'estiu és platja, calor, gelats, passejades llargues, sortir fins tard, veure als amics... M'ENCANTA!
ResponEliminaQuines escenes més precioses!! m'encanten
ResponEliminaAi noia, has descrit els meus estius al peu de la lletra! Quina felicitat i com m'agradaria que aquest fos el record que li quedés també a la meva filla...
ResponEliminaEps, Sandra, per cert, la pintora aquesta té tota la pinta de tenir una vida interessant...podries investigar-ho pel teu bolc de dones! (aix, no faig més que posar-te feina...:P)
Jo tot això m'ho miro més distant, ja saveu que sóc de terra endins! Però reconec que l'escena descrita per la Sol Solet i els quadres xulos que has penjat fan enveja i ganes de ser petit!
ResponEliminaBé Onavis, l'estiu és l'estiu al mar o terra endins, suposo! Segur que teníeu uns dies interessantíssims també vosaltres! És guai ser petit, oi? ;)
ResponElimina