divendres, 10 de juny del 2011

La intimitat

La intenció d'aquest bloc és recuperar la història de les mares. 

M'interessa saber com s'han sentit i actuat les mares al llarg de la història. Al cap dels mesos provant de trobar dades me n'adono com n'és de difícil recuperar aquesta història. Perquè les coses que m'interessen han estat considerades des de sempre secundàries. La maternitat forma part de la intimitat de la llar, allò que fa la mare amb els seus fills queda dins les quatre parets de la casa. Només les dones de la casa saben que s'ha de fer amb els infants. 

Com es donava el pit*, com es traginaven els nens d'un lloc a l'altre, quines costums es tenien respecte l'alimentació, qui tenia cura de l'infant quan la mare no podia, tot allò de que parlem les mares no ha deixat rastre en gairebé cap llibre de text. Només queden petits rastres.

Com deia fa algunes entrades, existeixen algunes escletxes per on es filtra la llum i deixa veure moments d'intimitat. Moltes han quedat reflexades en la pintura. Com qui no vol la cosa, et fixes una mica i darrera de moltes dones pintades trobem petits personatges, que passen una mica desapercebuts. 

Són els seus fills. 

Encara que no ho sembli, probablement les personetes més importants de les seves vides. 

Les han acompanyat i les acompanyen en el seu dia a dia. 

Us ensenyaré alguns d'aquests moments. 

Honoré Daumier l'any 1863 va retratar una dona que tornava de fer la bugada. Puja les escales, tornant del riu. A París. Ves per on, també l'acompanya una petita noieta que l'ajuda a dur alguns estris.

La seva filla, qui sinó.

La blanchisseuse


(* Sobre la lactància us recomano fer una ullada a la sèrie que està fent la Sandra al seu bloc, anomenada La lactancia materna en el arte)

2 comentaris:

  1. M'ha encantat aquest quadre. No el coneixia pero com bé dius és una petita escletxa en la foscor de la història de les dones i les mares. Rescataré un fragment del llibre que estic llegint sobre la Història de les dones que relata la duresa de la vida de les dones al camp fa uns quants segles.

    I moltes gràcies per referir-te al meu blog. Tot un detall ;)

    Es ben cert que cercar imatges, textos, sobre aquest tema es com cercar una agulla en un paller pero quan troves imatges com aquesta es com trobar un veritable tresor

    ResponElimina
  2. Mmm...aquest matí a unes hores que millor no confessar, però que tu i jo sabem ;) he estat buscant imatges i n'he trobat de precioses, no sabia quina triar, però ja les aniré posant, mica en mica. Me'n alegro que t'agradi!

    ResponElimina