Fa un temps vaig parlar de la gran quantitat de documentació sobre la vida quotidiana que ha quedat escrit en els papirs egipcis. Avui us parlaré d'un d'aquests escrits on es relata la petició de la senyora Aurèlia Thasius, també coneguda com Lolliane.
La nostra protagonista l'any 263 va escriure una petició al Prefecte per demanar que es fes efectiva una llei que estava en vigor a Egipte per fomentar la natalitat. El foment de la natalitat no és un tema contemporani. En època antiga coneixem diverses dades que ens fan pensar que aquesta era una preocupació dels mandataris. August va fer diverses lleis con es concedien algunes prerrogatives a aquelles dones que tinguessin més de 3 fills, potser en parlaré més endavant.
Però deixem parlar a Lolliane...
Se sap per llei que la dona honorada amb més de tres fills té el dret de conduir els seus propis negocis i realitzar totes les transaccions, en particular aquelles que saben llegir i escriure. Així doncs, jo que tinc la fortuna de tenir molts fills, sóc una dona lletrada i capaç de escriure amb gran fluïdesa, tinc plena confiança que vostè em concedirà el dret de realitzar transaccions comercials sense obstacles, així com tots els assumptes de la llar. Li mostro la meva eterna gratitud.
Comiat.
Aurelia Thaisus, coneguda com Lolliane, ha enviat aquesta petició per la seva presentació.
(Papird'Oxyrhynch n.1467. El text està traduït de l'anglès i adaptat per mi mateixa per fer-lo més comprensible)
El text és molt interessant com podeu veure, hi ha moltes coses a comentar. Una dona que vol fer negocis, que sap llegir i escriure, que té família nombrosa...És tan interessant veure que per damunt de la història que ens han fet arribar, aquella que explica que les dones abans estaven tancades a casa, que no sabien escriure ni llegir, per damunt de tot això emergeixen petites històries quotidianes, com aquella de la Clàudia, que ens demostren la força que em tingut per tirar endavant la nostra família i a nosaltres mateixes.
No us sembla bonic saber que Lolliane va existir?
Que en penseu d'aquesta història? M'agradarà comentar-ho amb vosaltres!
Vaja! Veig que la conciliació familiar ja havia trobat l'estat ideal Egipte fa molts segles! M'ha agradat molt veure com hi ha exemples tan antics que demostren que es possible ser mare sense necessitat de ser una il·letrada i inculta. Com sempre, una entrada preciosa
ResponEliminaEl que més em sorpren és el fet de que haguessin de tenir més de tres fills per a poder-ho fer. És curiòs, un bon foment de la natalitat!
ResponEliminaSuposo que això induia a que les dones que tenien ganes de crear els seus propis negocis (les més cultes) volguessin tenir més fills. Potser les que es dedidicaven només a la llar ja en tenien més de per si?
Molt interessant!
Pensant una mica sobre el text, penso que una de les raons d'aquesta llei devia ser alleugerir els problemes econòmics que es generen amb tantes boques a alimentar! Si a sobre que tenien tants fills només podia treballar el pare, en una família modesta devia ser un greu problema...i si no hi havia pare, ja ni m'ho imagino.
ResponEliminaSandra, has vist quines dones més llestes? Em cauen super bé!
Onavis, com dius el més sorprenent és que a la resta de dones els hi estigués vetat ocupar-se dels diners.