A casa estem a punt de finalitzar la nostra estada a Catalunya. A mi també em ve de gust començar a recuperar rutines, tot i que hem estat molt i molt bé entre els nostres!
Avui serà un dia atrafegat... rentadores, maletes, etc.
Així que pensava no escriure, però faré una petita entrada per parlar del nou premi!
Aquest cop me l'han concedit per partida doble, la Sandra i la Sílvia!
Premi a la versatilitat! Moltes gràcies! He de dir 7 coses sobre mi! Moltes crec que ja les sabeu, però per si de cas...
La meva mare em va tenir amb 17 anys
Tinc un germà que té 11 anys
Visc al País Basc
He viscut a Roma i Bordeus
Puc entrendrem (que no vol dir parlar-ho bé!) en català, castellà, francès, italià i euskera.
Sóc esquerrana
M'agradaria aprendre a fer pa
Pel que fa a la repartició del premi, crec que ho deixaré aquí, perquè he fet una ullada i ja el té tothom!
Això del germanet d'onze anys em crida molt l'atenció. Vaja, jo no tinc germans ni grans ni petits i no sé com es deu "veure" un germà però havent tanta diferència d'edat deu ser sentiment més de protecció?
ResponEliminaDoncs ens has dit moltes coses que no sabiem!!
ResponEliminaLo d'aprendre a fer pa també és la meva assignatura pendent, espero sortir-me'n aviat! Ja ens passarem receptes!
Hola Anna,
ResponEliminaEm dic Felip Querol Beser i t'escrivim des del 3cat24.
En primer lloc, et volem felicitar pel blog i, a més, et comuniquem que avui el recomanarem a la nostra web del 3cat24 http://www.3cat24.cat.
Si no et sembla malament, també en farem difusió mitjançant twitter i facebook.
Si tens cap dubte o si no et sembla bé, ens ho pots comunicar a fquerol.c@tv3.cat.
També ens agradaria, si vols, que ens recomanessis un altre blog.
Moltes gràcies per la teva atenció i fins aviat.
Ben atentament,
Felip Querol Beser
Participació del 3cat24
Doncs sí Esther, la relació amb el meu germà és una mica especial, perquè no és la típica de germans...no sé com la definiria! Però també és veritat que m'ha anat bé l'experiència d'haver tingut un nen petit a casa per després la meva filla...com a mínim bolquers ja en sabia posar, que no és poc! Jiji!
ResponEliminaOstres, Onavis, nosaltres ens hem comprat tots els estris i un llibre...ara falta trobar el moment. Si ho probes alguna vegada explica-m'ho!
Que bé Felpi! Moltes gràcies! T'escric al correu per recomenar-te algun bloc...
ResponEliminaFelicitats pel premi, ja saps que te'l mereixes
ResponEliminaAnna, jo fa temps que vaig darrere d'una panificadora, que espero comprar-me aquest setembre. Ja et diré com em va!
ResponEliminaFelicitats per lo del 3/24!!
Ai, jo voldria probar-ho a palo seco, amb el forn, espero que es pugui...explica'm com va si ho fas (ens enviem mails, que encara us dec fotos...)petonets
ResponEliminaMira, jo també sóc esquerrana i per a fer pa ja tinc al meu marit que és l'encarregat dels pans i els pastissos a la nostra cuina. M'agrada molt el País Basc, especialment Donostia.
ResponEliminaPetons
Abans quan he comentat no aconseguia recordar el títol d'un llibre que va sortir no fa gaire i que en diversos blogs vaig llegir que era "el no va más" en llibres sobre pans, i ara, ajudant a l'hereu a ficar-se a la banyera (ara el tinc en remull com els cigrons amb mig pam d'aigua jugant amb un tauró) de cop i volta he recordat quin era el llibre. Et deixo aquest enllaç on pots baixar-te una petita part en pdf.
ResponEliminaPetons
http://blogs.elpais.com/el-comidista/2010/11/entrevista-dan-lepard-pan-hecho-a-mano-the-handmade-loaf.html
(hauria d'aprendre a posar els enllaços com Déu mana)
Euphrobia, ja tenim en comú alguna cosa més, pel que sembla...el meu noi es de Donostia, per cert. Super enllaç! Moltes gràcies! (Rebo els comentaris al mail i allà surt l'enllaç com deu mana ;)
ResponElimina