La història del bloc

La Sandra m'ha proposat que m'aturi i miri enrera (un cop més), però aquesta vegada al meu pròpi bloc. Que mediti una mica sobre les entrades que he fet, la seva repercussió, etc.

M'agrada't molt pensar-hi. 

Aquí van les meves reflexions internes. 

L'entrada més bonica. Bé, suposo que la primera. És la única plenament personal, on explico el meu part i les primeres sensacions en donar a llum. En aquell moment, encara no sabia ni que el bloc seria d'història, només necessitava posar per escrit aquestes coses.. Convertir-se en mare.

L'entrada més popular. Aquesta és fàcil, perquè tenim les eines de google que ens diuen quina ha estat més visitada. Segons això la més popular és una que vaig fer parlant d'un text de Plató on donava consells per a tenir cura dels nens petits. Realment és un text molt interessant, estic contenta que sigui la més visitada! Es titula Com qui està sempre en el mar.

L'entrada més controvertida. Aquesta és més difícil. La veritat és que la única manera de poder imaginar-te quines són més controvertides són els comentaris que rebs. Suposo que la que ha rebut més comentaris ha estat la de Matrones Romanes II: Sota sospita, perquè un company de clàssiques va considerar que no era una traducció adequada i tampoc estava conforme amb la interpretació que li vaig donar. Va ser interessant debatre sobre aquestes temes, us convido a donar la vostre opinió! de fet em queda pendent tronar a revisar el text!

L'entrada més útil. Bé, com que jo tinc un bloc de maternitat una mica especial no crec que cap de les meves entrades hagin estat útils o pràctiques per la vida diària concretament. De tota manera, estic molt contenta de l'entrada que vaig fer sobre els contes infantils, perquè crec que hi havia gent que no coneixia les dades que vaig aportar i penso que pot haver estat útil...És titulava Hi havia una vegada un conte que no feia por.

L'entrada l'èxit de la qual em va sorprendre. Doncs aquí podria posar-ne tantes! Sempre que escrius una entrada estas una mica a l'espectativa, no us passa? En realitat cada comentari encara em sorprèn una mica, que tantes de vosaltres em seguiu. És tota una sorpresa!

L'entrada que no va rebre l'atenció que es merexia. Bé, suoposo que com a totes, al principi les entrades les llegia poca gent, però per dir-ne una que em va agradar escriure, us proposo mirar-vos L'alletament a Roma, una de les primeres.

Una de la qual estàs orgullosa. Doncs mira, estic molt contenta d'haver descobert una cançó de bressol d'època romana. Us la vaig presentar a l'entrada El nen petit té son.

I bé, aquesta és la reflexió. Ha estat molt xulo fer-ho! Jo us proposo, si teniu ganes, que aprofiteu per opinar sobre el bloc, coses que us han agradat, d'altres que no tant...alguna entrada que us hagi agradat especialment, que us hagi soprés o que no compartiu! fem una mica de reflexió col·lectiva? Es que m'he adonat que el més important per mi, no és tant que en penso jo, sinó que en penseu vosaltres!

A veure, qui més ho vol fer? Jo li proposo a 

Sol-Solet

Euphorbia 

Erna

Nereites

Apa, bon dia guapes!