dilluns, 17 d’octubre de 2011

Mini biografia musical

He rebut un premi per partida doble!

Gràcies Onavis i Sandra

Com sempre aquests petits reconeixements cibernètics fan molta il·lusió. Permeten dir a les companyes blocaires "ei, m'enrecordo de tu!" i "eps, m'agradaria saber algunes coses més de tu i així conèixer-te una mica més..."

En aquesta ocasió m'han demanat que per rebre el premi expliqui quines són les tres cançons que més m'agraden i un somni.  

Això de les cançons sempre és difícil, perquè en tenim tantes que han anat configurant la nostre biografia musical, oi? Cada una pertany a un moment de la nostra vida i ens arriba al cor de manera concreta i especial. 

Ve't-ho aquí 3 que són importants per mi i que em transporten directament a diversos moments de la meva vida...

Amb 15 anys, en l'autobús que ens duia de viatge de fi de curs a Itàlia. I seiem de cantó amb la meva amiga i tot el viatge vam escoltar en els walkmans una vegada i una altra i una altra i un altra, el casset del Paco Ibañez a l'Olymia de París. I ens sentíem especials i connectades a cada paraula que deia.



Amb 20 anys sortíem de festa els divendres i anàvem al Sidecar (prop de la Plaça Reial) i ballàvem cançons gamberres fins que ens feien fora. Per exemple el Kiko Veneno, que cantàvem a grito pelao, i no ens importava el que pensava ningú.



Feia poc que havíem començat a sortir. Aquell dia tornàvem amb el cotxe, després d'un concert, a les tantes, i sonava aquesta cançó i ell m'intentava explicar cada vers i provàvem de cantar-la plegats. Ara em sorprèn pensar que hi havia una època en que no entenia res de res, cap paraula, i ara entenc tantes coses...



I bé, ara toca el somni...que díficil, sóc molt poc especial amb això dels somnis, somio sempre el que m'ha passat la setmana anterior, coses molt normals, no tinc una vida interior massa complicada, crec...així que no somio gaire i quan ho faig són somnis poc originals. 

I això és tot. 

Madi, t'ofereixo el premi també!

Esther, crec que ja el deus tenir, però mira, també em ve de gust fer-te'l a tu!

Petons a totes!



10 comentaris:

  1. Mare meva, en Paco Ibáñez, me les sabia totes. Jo també l'hagués pogut incloure en la meva tria, i tant que sí.
    Petons

    ResponElimina
  2. Hey, jo també anava al Sidecar!!!!!!! Visca en Kiko!!!! ;)

    ResponElimina
  3. Euphorbia...això ens ho haurem de fer mirar, crec recordar que també coincidíem força amb els gustos literaris...:)))
    Mirashka, així que també et comptem entre les usuàries del sidecar? 10 punts per a tu!! ;)

    ResponElimina
  4. Carai amb en Kiko Veneno!! ja veig que agrada força!

    ResponElimina
  5. Enhorabona pel premi, ja saps que per mi et mereixes aquest i molts premis més. MENCANTA EL TEU BLOC!!

    ResponElimina
  6. Felicidades y gracias! El traductor es buenísimo! Me encanta esa canción de Kiko. Pensé que el sueño era un sueño de hacer algo...a ver qué sale, jajaja. Un besete o un paton, no? jajaja

    ResponElimina
  7. Doncs he de reconèixer que no he escoltat mai, fins avui, el Paco Ibáñez.
    Al Sidecar hi havia anat algunes vegades quan vivia a Barcelona, i m'agradaba bastant.
    I el Kiko Veneno també m'agrada, com quasi a totes, no?

    ResponElimina
  8. Sol Solet, si noia, sembla que té alguna cosa a veure amb totes nosaltres el Kiko...
    Merci Sandra!
    Madi! Has visto que invento este traductor? Me alegro que lo provaras...Petons guapa! ;)
    Onavis, ja era hora que coneguessis al sr. Paco Ibañez, tota una referència de la cançó protesta!

    ResponElimina
  9. Hola Anna,

    Primer de tot, felicitats! Volem aprofitar per presentar-te Parlem-ne, el bloc sobre pediatria que inaugurem avui i animar-te a participar-hi.

    Gràcies i... Parlem-ne

    parlemne@bsa.cat

    ResponElimina
  10. Molt interessant, gràcies per fer-m'ho saber.

    ResponElimina