El pacificador

Ja tinc recopilades unes quantes entrades sobre els objectes que s'associen amb la maternitat. He parlat sobre els cotxets, les trones, els biberons i les bressols. Alguns d'ells han començat a fer-se servir de manera habitual des de fa relativament poc, tot i que  a vegades sembla que sempre hagin estat allà.

Encara ens queda parlar d'un altre objecte, els xumets, pacificadors en anglès (quin nom més adequat!). Me'n va fer enrecordar l'Antònia l'altre dia. A l'entrada dedicada als biberons ens va parlar sobre el xumet que fabricaven al seu poble i que es feia amb un drap i el sucaven en llet o en aigua i el donaven al nadó. Al llegir aquella descripció vaig recordar una imatge que havia vist feia un temps. Es tracta d'un detall de la Madonna de Dürer, pintat l'any 1506.

El pintor Albert Dürer va reproduir un objecte habitual a les llars de tota Europa, fins i tot al poble de l'Antònia.

Al món anglosaxó els anomenava tetes de sucre o sucre de drap. Es podien fer amb un tros de roba vella amb sucre a l'interior. En alguns lloc en comptes de sucre si posava carn o llard i el drap s'humitejava, per exemple, amb aiguardent. A Alemanya trobem l'anomenat Lutschbeutel: un drap que envoltava pa dolç o llavors de rosella.

Com amb tantes altres coses, no va ser fins el tombant de segle, concretament l'any 1900 , que a Estats Units van patentar el que seria el primer xumet comercialitzable que es va anomenar "baby comforter".

dibuix de la patent del Baby Comforter

I l'objecte es va fer popular. Tant que pocs anys després ja van començar a aparèixer algunes veus discordants.

El 30 de juny de 1909 una dona que s'autodenominava Auntie Pacifier va escriure una carta al New York Times on advertia dels problemes per a la dentició que podia suposar utilitzar aquest objecte de manera habitual. El més interessant és constatar , com diu a la carta, que el xumet era un objecte habitual sobretot entre les classes baixes. Recomano llegir la carta, perquè es molt il·lustrativa.

Un altra veu en contra de l'ús del xumet va aparèixer a Anglaterra, el 7 d'agost de 1915 a la revista British Journal of Noursing, titulat de Dummy teat (el mugró artificial). El doctor A. E. Thomas adverteix que la generalització de l'ús del xumet porta problemes associats. Descriu una escena que no se us farà estranya. A vegades l'utensili cau a terra i la mare el neteja ficant-se'l a la boca i el tornar a posar a la boca del petit. Es clar, si la mare pateix alguna malaltia infecciosa, com tuberculosis el risc de contagi augmenta, diu el doctor.

I totes aquestes dades ens porten una imatge molt concreta, quan l'objecte es va estandarditzar i es convertir en un objecte de consum,  a principis de segle XX, les dones de classes baixes van ser-ne les màximes usuàries. Per què? Doncs probablement perquè des de feia uns anys eren elles les que bàsicament s'havien incorporat al món del treball assalariat. Perquè elles no tenien més remei que deixar els seus fills a vegades i el xumet, per exemple, era un "pacificador" adequat quan no les podien tenir braços. A les cases riques sempre hi havia uns braços de lloguer preparats per atendre al nadó. 

Ara el xumet el fa servir tothom. Segueixen havent-hi veus discordants. Que si deforma la dentadura, que si no és bo per a la lactància materna....

Jo el primer mes no li vaig oferir a la meva filla perquè volia que s'agafés bé a la teta i després ho vaig provar alguna vegada però no li va interessar gens ni mica, així que res, nosaltres de xumet no n'hem fet servir, i vosaltres?

Ah!, aprofito per desitjar-vos bon cap de setmana i dir-vos que aquest diumenge faig 31 anys, així que penseu amb mi, perquè estaré de celebració!

(L'entrada la he fet bàsicament amb les dades que apareixen a l'entrada de wikipedia, que està molt bé! A vegades val la pena fer-hi una ullada!)