diumenge, 24 de juliol de 2011

Amb nocturnitat i alevosia...

Tinc la impressió que des de l'inci dels temps un dels principals temes de conversa entre les mares han estat les nits. I que tal dorm? i com passes les nits? i ja es dorm tota la nit? Només néixer la mare o sogre o amiga o familiar pregunta gairebé en primer lloc, i com dorm? i per la nit que tal? Els pobres nadons només treure el cap a aquest món ja tenen la difícil tasca d'haver de dormir tota la nit.

Aquesta conversa típicament femenina i maternal no transcendit mai de l'àmbit privat. No hi ha cap tractat medieval ni cap expert antic que expliqui la millor manera de dormir a un infant, així que suposo que les mares, àvies i companya feien el que podien i si el nen no era dormilega doncs l'avia li deia per exemple posa-te'l a llit amb tu i així com a mínim no t'has de llevar o, doncs mira, jo el vaig deixar plorant tota la nit i no m'ha molestat més! (ai, aquestes iaies! a vegades són pitjor que l'Estivill!) i a partir d'aquests innombrables consells les mares feien el que els hi semblava o el que podien. Així, qui dia passa any empeny.

Però ara, des de fa ja forces anys, les preocupacions maternals han traspassat l'àmbit privat i tothom diu la seva. Ara ja pots llegir una extensa literatura que t'indica tècniques diverses per passar la nit el millor que puguis.  Molts d'aquests llibres apel·len a la història i diuen "això sempre s'ha fet així". I jo, com sempre, voldria esbrinar si això és veritat i com han dormit els nens al llarg de la història.

El primer que m'he preguntat és si existien bressols, perquè aquesta seria una manera de comprovar que, a vegades, dormien separats dels pares. Així que he buscat imatges de bressols.

Curiosament són tot imatge de bressols per a nadons. No n'he trobat cap per a nens més grans, d'un o dos anys. L'altre conclusió és que probablement en alguns casos eren més una solució per deixar al nen durant el dia que no pas per a dormir pròpiament....menys alguns exemples ben clars.

Les més antigues són pessebres del segle XII.
Madonna del parto de Sutri
Retaule de Santa Maria d'Avià


Bressols al costat del llit

Bressol República Txeca
Bressol del Castell de Kerjean (1650)
Llocs on bressolar
Dona ameríndia (1915-1923)
Il·lustració d'un "bressol" indi

On dormen els reis (definitivament, la vida dels infants de classe alta ha estat ben dura...sens dubte els espais més impersonals i solitaris són els seus...quina por pensar que després d'aquestes infàncies han estat amos del món...després passa el que passa, francament)

Bressol (1340) al Museu Nacional de Baviera
Bressol de Enric V (s. XIV)


Il·lustració de la revista Alemanya Die Gartenlauben (1887)
Il·lustració de la Revista anglesa Illustrated History of Furniture del bressol per la Reina (1893)


Bressol de Napoleó o algun dels seus fills (s. XVIII-XIX)

La mare et bressola (aquest exemple, probablement, se'ns fan més proper)


Pintura de C. Monet (1867)


12 comentaris:

  1. 10 punts al reu post d´avui, m´ha agradat moltissim la recerca que has fet!!
    També crec que el bressol era un objecte práctic pel dia a dia, però sem fa dificil pensar que els bebes no fossin a dormir amb la mare basicament pel pit :)

    ResponElimina
  2. Que bé que t'hagi agradat! espero fer-ne alguna entrada més sobre la nit, perquè crec que és el gran tema i alguna informació més hi ha d'haver..

    ResponElimina
  3. Sí, la nit és un gran tema, ple de controvèrsia i tabus!
    El teu post m'ha agradat molt i pel que sembla sí que existia el bressol. Jo crec que com tu dius hi devia haver de tot: nens que els deixaven plorar i nens que dormien amb els pares (suposo que la majoria).
    El que sí que penso que és una novetat de la nostra època és que els nens dormin sols en una habitació, perque hi havia molta gent a les cases i poques habitacions.
    Bon diumenge!

    ResponElimina
  4. Crec que tens raó, segurament la gran novetat és dormir sols, però no només els nens, també els grans. Tothom vol tenir el seu espai...abans ni es pensava, probablement.

    ResponElimina
  5. Anna!!!!M'encanta aquesta entrada. Quines imatges més espectaculars. L'ordinador m'ha donat una treva i no podía desaprofitar l'oportunitat de gaudir d'aquesta meravellosa entrada. Records!!!

    ResponElimina
  6. Sandra...t'enyorem! Que bé que com a mínim hagis passat per casa meva ;) Me'n alegro que t'agradi!

    ResponElimina
  7. A mi també m'agrada molt el teu post d'avui Anna.
    Els bressols dels reis fan molta por. Com tu molt bé dius, després passava el que passava

    ResponElimina
  8. Si noia, tu ho has dit...fan por. Jo els compadeixo una miqueta als pobres...

    ResponElimina
  9. Molt xulo el post! sí noia la nit és un punt clau, actualment sembla que si el teu fill és un gamberret però dorm tota la nit, doncs és menys gamberret!!

    ResponElimina
  10. Jaja! Tens tota la raó...ja pot fer el que sigui que si dorm és gairebé un angelet!

    ResponElimina
  11. És veritat, la nit és el gran tema!! A mi em sembla que al meu Blog no parlo d'altra cosa i que al final ja és avorrit, però és que la nit és el que més preocupa, sobretot a les mares que és qui ho patim més. Estic d'acord amb l'Onavis, segurament hi havia més nens que dormien amb les mares que no pas sols pel tema de l'espai a les cases, senzillament no hi havia habitacions!! I com que els rics sí que en tenien, doncs el nen al seu bressol i segurament la dida a terra.

    ResponElimina
  12. Si noia, ens passa a totes, estem com a mínim un o dos anys parlant de les nostres nits...i després he sentit a més d'una que s'enyora quan es fan grans i ja no ens necessiten per les nits, fixa't! ;)

    ResponElimina