dissabte, 30 de juliol de 2011

Tinc més premis!

Hola de nou! 

Fa res us dic que no tenia intencions d'escriure al bloc, que descansaria, i resulta que ja m'hi torno a posar! 

Tinc una bona raó. Avui m'han donat dos premis! Aquests petits reconeixements del món virtual que fan tanta il·lusió.

Són molt bonics tots dos. Un ve d'un bloc que segueixo fa temps, Crònica d'una recerca, us el recomano, allà la Sílvia ens explica el seu dia a dia amb el seu petit i el premi es diu El teu bloc m'alegra i emociona.

L'altre ve d'un que conec fa molt poquet i que m'agrada molt! es diu Pequeña Budda Islandesa, és molt bonic i interessant conèixer les peripècies d'aquesta familia catalano-isaldesa-tibetana. També us hi heu de passar! El premi l'ha creat ella i es diu M'agrada la teva mentalitat (el quadre l'ha fet el seu marit i és molt bonic!)







Tots dos premis demanen que contesti un qüestionari. He decidit fusionar-los i contestar les preguntes que encara no he respost a cap dels qüestionaris que he anat fent.

Una cançó que m'emocioni. Són moltes! Diré una que m'encanta...Brown Eyed Girl, del Van Morrison...us la poso, per si no la coneixeu. És molt alegre!


Un país on m'agradaria viure. Potser a Itàlia, allà vaig viure quasi un any, allà vaig conèixer la meva parella. M'agrada el lloc i la seva gent.

Descriure'm en 5 adjectius! Ostres, sempre se m'ha fet tant difícil respondre aquests tipus de preguntes...provem-ho! Mandrosa, desordenada, curiosa, positiva i expeditiva (reconec que molts me'ls ha xivat el company, que jo sóc fatal per autodefinir-me...)

Algú em va explicar mai com seria el meu futur? No, jo mateixa potser...algunes coses tenia ganes que fossin d'una manera i han estat així, en altres paraules, si algú m'hagués dit fa uns anys que ara mateix estaria com estic, doncs m'hagués posat ben contenta!
Un objecte important per a tu i perquè? Doncs mira, he hagut de fer tants trasllats al llarg de la meva vida que per necessitat la veritat és que no tinc molta afició a encarinyar-me dels objectes, així que ara mateix probablement l'objecte més important de la meva vida és el disc dur extraïble de l'ordinador...com veieu, no és massa sentimental el tema...

El meu perfum preferit. M'agraden les olors fresques, de nens, aigua de colònia de lavanda, per exemple, tot i que he de reconèixer que gairebé mai faig servir colònies.

D'on creus que ve la sort? Uau, mai m'havien fet una pregunta així, és ben especial. Doncs sí que crec que hi ha un petit component d'atzar, hi ha gent que té sort i d'altre que no, però crec realment que la actitud positiva i optimista atrau d'una manera increïble a la bona sort.

Que em causa més alegria a la vida? A part de la meva filla, estar amb el meu home i aquestes coses tant corrents, doncs he de confessar que m'emociona un bon àpat i una bona conversa, en general.

Amb quina sensació et quedes quan escrius a altres blocs? Com heu dit moltes, crec que és important, perquè en el fons escrius en un bloc per interactuar amb la gent, així que igual que m'agrada que em comentin, procuro fer-ho sempre que puc aportar alguna cosa o, a vegades, simplement per que sàpiga que he llegit l'entrada i m'ha agradat.

Alguna anècdota divertida dels teus fills. Ui, ara explicaria un munt de parides que fa i que ens fan morir de riure...realment té una època ben divertida...doncs qualsevol tros de roba que troba es dedica a netejar el terra i tot allò que pilla o ara li ha donat per posar-se el dit davant la boca i demanar silenci a tort i a dret, o es passa tot el passeig que fem saludant a tothom i enviant petons...és que no para!

Alguna anècdota que et va fer plorar del meu fill. Mira que estic tova darrerament, però no puc recordar-ne cap de la meva filla...normalment em fa riure, sobretot.

Ara, en principi arriba el moment de repartir premis, però jo sempre em salto aquest pas, perquè normalment ja el te gairebé tothom, el premi en qüestió...no ho sé noies, us tinc molt al cap a totes, les que us passeu per aquí, les que em seguiu mudes però constants...i per altra banda, hi ha tants blocs que m'agraden i que em fan sentir acompanyada en això de la maternitat...on sempre comento, on sempre entro..ja sou, sens dubte, la meva petita família virtual. Espero que no m'ho tingueu en compte, però de nou deixo sense entregar el premi. Provaré solucionar aquest defecte properament...

6 comentaris:

  1. Sí, la canço del Van Morrison dona molt bon rotllo!
    I estic d'acord en que una bona sobretaula amb amics parlant de com arreglar el món (o de qualsevol cosa) és un gran moment!

    ResponElimina
  2. T'entenc perfectament amb això de les mudances. Jo també porto un bon grapat a l'esquena i al final les coses materials ja no tenen la mateixa importància.
    La teva filla està molt divertida! Quin bitxet!

    ResponElimina
  3. crec que jo també em quedaría amb el disc dur jejeje

    ResponElimina
  4. Estic molt d'acord amb la teva resposta sobre la sort, és exactament el que penso jo!
    Felicitats pels premis!

    ResponElimina
  5. Decidit, les mames blocaires, viatgeres i trampades com nosaltres tenim algunes coses en comú!

    ResponElimina
  6. felicitats noia, tant pel premi com pl bloc, que trobo precu
    iós, com una petita joia. I m'agrada moltíssim aquesta cançó!!!

    ResponElimina