dimecres, 6 de juliol de 2011

Tu que prefereixes, nen o nena?

Maternitat. Elena Odriozola
Al llarg de la història la resposta a aquesta pregunta ha anat canviant. Durant molts segles i encara ara en algunes cultures, la resposta és o ha estat tan evident que suposo que ni es demanava. Els nens eren més benvinguts que les nenes.

A època romana el ritual de naixement tenia unes fases ben definides, un cop la mare havia parit es presentava el nounat davant del pare, el Pater Familias, que tenia dret de vida i mort sobre el petit, ell decidia si tirar endavant amb la criatura, quedar-se-la casa o deixar-la exposada al carrer, per si algú el volia. Molts historiadors han cregut que aquest ritual no era més que això, un ritual, que en realitat gairebé no s'emprava l'infanticidi com a recurs real. Algunes dades, però, fan sospitar que l'infanticidi de nenes era més habitual del que es creia. En el cens de les famílies immigrants de la ciutat de Milet entre el 228 i el 220 aC s'han comptabilitzat 118 fills mascles davant de 28 nenes. Com es pot veure, aquest no pot ser un resultat natural i probablement es va donar algun tipus de intervenció per part de les famílies. 

Malauradament, no cal anar tant lluny per veure situacions similars. A Xina sabem que amb la política de fill únic es va aconseguir el dubtós mèrit de tenir uns percentatges de filles molt més baix de l'habitual, perquè les famílies, ja que només podien tenir un fill preferien que aquest fos un noi. 

Així doncs, veiem que les nenes hem estat una descendència poc preuada. Tot i així, tinc la sensació que en les societats on l'àmbit masculí i el femení estaven clarament separats, hi havia algú que li feia especialment il·lusió tenir una nena...a la mare. Algú amb qui compartir l'espai, a qui tenir sempre a prop, al contrari dels nens que eren considerats més del pare i possiblement establien més vincles amb els homes de la família. 

Però, i ara, en la nostra societat occidental on les dones viuen, en principi ,en igualtat...quines són les nostres preferències? Doncs l'altre dia llegia en algunad'aquestes revistes femenines (no recordo si es deia Mujer Hoy o alguna cosa així) que quan es té el primer fill hi ha preferència per una nena. Sembla, però, que això no és només perquè ara les nenes ho tenen més fàcil, sinó que darrera també hi ha una raó de rols. Quan pregunten perquè prefereixen una nena, les famílies responen coses com....
És que són més mones, els hi pots posar vestidets, són més tranquil·les, són més dolces, més treballadores, els hi agrada més la família, estaran més amb nosaltres, etc, etc.

Com podeu veure, encara hem de treure'ns del damunt molts prejudicis i deixar de considerar que els nens i les nenes han de ser d'una determinada manera. 

El següent pas, aquell desitjable, serà el dia que ens sigui realment igual tenir un nen o una nena, perquè són iguals dins les seves diferències, perquè tots ells són personetes que podran créixer com vulguin, jugar amb les joguines que vulguin, estimar a la persona que vulguin...ser una mica més lliures per triar el que els hi sembli millor hagin nascut amb el sexe que hagin nascut.

(Part de l'entrada l'he escrit gràcies a les dades de l'article La percepción de la Infancia en el Mundo Ibèrico de Teresa Chapa, que es pot consultar on-line)

9 comentaris:

  1. A mi sempre m'ha donat igual i mira, al final vaig tenir un de cada.

    El cas de la Xina actual es efereidor perquè succeeix en un món suposadament civilitzat.

    Avui precisament llegia com els reis dels segles XVI i XVII celebraven de manera diferent el naixement d'una nena (repic de campanes) o d'un nen (salves, campanes, festins...)

    Jo crec que molt sovint s'ha preferit l'home perquè no ens enganyem ha estat sempre en una posició social beneficiosa. Jo si hagués nascut a l'antiguitat per pragmatisme hagués preferit un nen, segur que, a priori ho tindria més fàcil.

    Com sempre, una reflexió molt maca

    ResponElimina
  2. A mi també m'era igual, fins i tot en un proper embaràs m'agradaria no saber-ho.
    Però suposo que és inevitable que tinguem encara certes preferències que hem heretat pel que passava abans.
    Molt interessant!

    ResponElimina
  3. Aquest ritual de naixement de que parles de l'època romana on el Pater familias decideix si quedar-se la criatura o no, precisament surt al primer capítol de llibre que m'estic llegint ara "Africanus".
    Jo, seguint el tòpic que descrius, preferia una nena, jo em deia que perquè tenen més joc, els nens potser són més simples. Al final ha estat un nen i ara evidentment n'estic encantada i m'hi trobo molt bé. Ara que el tinc de fet prefereixo que hagi estat un nen. I si en ve un altre ja no em plantejo que prefereixo, perquè ara m'és ben bé igual.

    ResponElimina
  4. Hola noies! Sí,ja imagino que a la majoria de nosaltres ens és totalment igual i sinó, com a tu Sílvia, després ens adonem que els nens i les nenes són igual de simpàtics! Però també és veritat que he sentit algun comentari força trist de gent que prefereix un sexe més que l'altre, encara avui en dia...una pena.

    ResponElimina
  5. A mi m'era igual un nen que una nena, amb la il·lusió de l'embaràs no pensavaen res més que tot anés bé, però sí com tu dius Anna sents cada comentari que tela marinera!

    ResponElimina
  6. Molt interessant el post! En el cas de Xina, a més es comencen a trobar amb un problema ja que es comença a notar el desequilibri de sexes, igual que a l'Índia. A veure com va...

    A mi també m'era del tot igual, però si que tens raó que encara avui en dia i en la nostra societat pots sentir cada barbaritat!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Benvinguda Mirashka! Doncs no conec molt el cas de la Xina, a banda del que he explicat, però com tu dius, crec que hi ha veritables problemes degut a la falta de noies...tinc entès que la política de fill únic s'ha desestimat finalment, però no ho sé segur. Suposo que la solució real arribarà quan els hi sigui igual tenir un nen o una nena...

    ResponElimina
  8. No, no, no s'ha desestimat, segueix vigent. Només poden tenir dos fills al camp i si el primer ha estat una nena. El que passa és que s'està tornant una mica més laxe i tot i que la gent majoritàriament segueix la norma, ja hi ha veus discordants. Crec que el problema trigarà a solucionar-se: la mentalitat de "nen millor que nena" costa d'erradicar!

    ResponElimina
  9. Merci per la informació! Just avui surt una notícia al país sobre el tema! Et passo l'enllaç

    http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Crece/presion/China/relajar/politica/hijo/unico/elpepusoc/20110721elpepusoc_2/Tes

    ResponElimina