Tu que prefereixes, nen o nena?

Maternitat. Elena Odriozola

Al llarg de la història la resposta a aquesta pregunta ha anat canviant. Durant molts segles i encara ara en algunes cultures, la resposta és o ha estat tan evident que suposo que ni es demanava. Els nens eren més benvinguts que les nenes.

A època romana el ritual de naixement tenia unes fases ben definides, un cop la mare havia parit es presentava el nounat davant del pare, el Pater Familias, que tenia dret de vida i mort sobre el petit, ell decidia si tirar endavant amb la criatura, quedar-se-la casa o deixar-la exposada al carrer, per si algú el volia. Molts historiadors han cregut que aquest ritual no era més que això, un ritual, que en realitat gairebé no s'emprava l'infanticidi com a recurs real. Algunes dades, però, fan sospitar que l'infanticidi de nenes era més habitual del que es creia. En el cens de les famílies immigrants de la ciutat de Milet entre el 228 i el 220 aC s'han comptabilitzat 118 fills mascles davant de 28 nenes. Com es pot veure, aquest no pot ser un resultat natural i probablement es va donar algun tipus de intervenció per part de les famílies. 

Malauradament, no cal anar tant lluny per veure situacions similars. A Xina sabem que amb la política de fill únic es va aconseguir el dubtós mèrit de tenir uns percentatges de filles molt més baix de l'habitual, perquè les famílies, ja que només podien tenir un fill preferien que aquest fos un noi. 

Així doncs, veiem que les nenes hem estat una descendència poc preuada. Tot i així, tinc la sensació que en les societats on l'àmbit masculí i el femení estaven clarament separats, hi havia algú que li feia especialment il·lusió tenir una nena...a la mare. Algú amb qui compartir l'espai, a qui tenir sempre a prop, al contrari dels nens que eren considerats més del pare i possiblement establien més vincles amb els homes de la família. 

Però, i ara, en la nostra societat occidental on les dones viuen, en principi ,en igualtat...quines són les nostres preferències? Doncs l'altre dia llegia en algunad'aquestes revistes femenines (no recordo si es deia Mujer Hoy o alguna cosa així) que quan es té el primer fill hi ha preferència per una nena. Sembla, però, que això no és només perquè ara les nenes ho tenen més fàcil, sinó que darrera també hi ha una raó de rols. Quan pregunten perquè prefereixen una nena, les famílies responen coses com....

És que són més mones, els hi pots posar vestidets, són més tranquil·les, són més dolces, més treballadores, els hi agrada més la família, estaran més amb nosaltres, etc, etc.

Com podeu veure, encara hem de treure'ns del damunt molts prejudicis i deixar de considerar que els nens i les nenes han de ser d'una determinada manera. 

El següent pas, aquell desitjable, serà el dia que ens sigui realment igual tenir un nen o una nena, perquè són iguals dins les seves diferències, perquè tots ells són personetes que podran créixer com vulguin, jugar amb les joguines que vulguin, estimar a la persona que vulguin...ser una mica més lliures per triar el que els hi sembli millor hagin nascut amb el sexe que hagin nascut.

(Part de l'entrada l'he escrit gràcies a les dades de l'article La percepción de la Infancia en el Mundo Ibèrico de Teresa Chapa, que es pot consultar on-line)