Extreure llet abans del tirallets

Ja hem comentat més d'un cop com sembla que alguns objectes relacionats amb la maternitat ens han acompanyat tota la vida; el cotxet, el biberó i, com no, el tirallets. Res més lluny de la realitat, com llegia fa poc al bloc de la Sandra, aquest aparell no va aparèixer fins 1859 als Estats Units.

Però, és clar, la necessitat de treure llet dels pits hi era abans. En molts moments les mares han de treure's llet. Quan porten molt de temps sense poder donar-ne al seu fill (per la raó que sigui) o, per exemple, en una mastitis (infecció de la mama) sempre s'ha recomanat extreure's llet extra amb aquest benaurat aparellet. 

En altres paraules, la llet s'ha hagut de llevar del pit abans de l'aparició del tirallets, oi? i com ho feien?

La primera resposta que ens ve al cap, suposo, és que et pots treure la llet tu mateixa. Bé, no sé si alguna de vosaltres ho heu provat, jo sí, i no és gaire efectiu. Quanta te'n pots treure? Poquet poquet normalment, a no ser que tinguis el pit tant ple que et surti la llet gairebé sola. 

Una altra resposta la vaig llegir fa poc en una revista de divulgació d'Història i Antropologia (*). Després de parlar amb alguns testimonis, suposo que gent gran d'alguns pobles, van assabentar-se que el més habitual era que fos l'home el que s'encarregués l'extracció, si això no era possible també és tenen testimonis de ocasions en que se'n havien encarregat amigues properes.

També es van recollir mencions sobre un ofici especialitzat en aquests afers. Eren els anomenats mamons i mamones. Sí, tal i com heu sentit. Suposo que la paraula la coneixíeu en altres contextos, oi? No és una paraula amb massa bona fama, realment. Això suposo que es deu a que el seu ofici no estava massa ben vist. I com s'ho feien aquests mamons i mamones per extreure la llet? Doncs segons informen aquests testimonis, acostumaven a ser persones que tenien les mans ben calentes i, el primer que feien era posar-les damunt dels pits de la dona en qüestió. Un cop escalfats els pits es disposaven a extreure la llet ells mateixos. La dona en moltes ocasions estava tota tapada (el cap també) per conservar certa privacitat. Només tenia els pits descoberts. Quan tenien la llet a la boca normalment se la bevien, al contrari que ara, que a molta gent li fa fàstic la llet materna (mai no he entès perquè) sembla que era un aliment molt ben vist i no es llençava a la primera ocasió. Si es creia que la llet estava infectada (degut a la mastitis) doncs llavors sí que s'escopia. 

Potser alguna de vosaltres n'havia sentit a parlar d'aquest ofici o, simplement, del fet que algun adult ajudés a la mare en l'extracció de la llet. Per a mi és la primera notícia. De nou em sorprenc de com d'amagades han estat les nostres històries i les solucions als nostres problemes. Sempre de portes endins, sempre en contextos familiars i no públics. 

L'epíleg d'aquesta història va tenir lloc ara fa uns dies. Jo comentava a taula aquests temes i al pare del meu xicot li va venir una cosa a la memòria. Un record petit i sense massa sentit que tenia amagat en el seu cap. Feia temps que era allà, potser uns 60 anys. Recordava una conversa que va sentir quan ell tenia 10 o 12 anys. 

Els pares parlaven sobre la germana gran. 

Sembla que en aquelles èpoques estava alletant.

Sembla també que se li va produir una mastitis. 

Sembla que la noia no sabia com treure's la llet i els pares es preguntaven entre ells, i perquè no li treu el seu marit?

Heus aquí la manera més habitual de extreure llet abans del tirallets.

(*La revista en qüestió s'anomena AVNIA (núm. 32) i crec que només es distribueix pel País Basc. De totes maneres es poden demanar els números, crec, per la pàgina web)