dissabte, 16 de juliol del 2011

Extreure llet abans del tirallets

Ja hem comentat més d'un cop com sembla que alguns objectes relacionats amb la maternitat ens han acompanyat tota la vida; el cotxet, el biberó i, com no, el tirallets. Res més lluny de la realitat, com llegia fa poc al bloc de la Sandra, aquest aparell no va aparèixer fins 1859 als Estats Units.

Però, és clar, la necessitat de treure llet dels pits hi era abans. En molts moments les mares han de treure's llet. Quan porten molt de temps sense poder donar-ne al seu fill (per la raó que sigui) o, per exemple, en una mastitis (infecció de la mama) sempre s'ha recomanat extreure's llet extra amb aquest benaurat aparellet. 

En altres paraules, la llet s'ha hagut de llevar del pit abans de l'aparició del tirallets, oi? i com ho feien?

La primera resposta que ens ve al cap, suposo, és que et pots treure la llet tu mateixa. Bé, no sé si alguna de vosaltres ho heu provat, jo sí, i no és gaire efectiu. Quanta te'n pots treure? Poquet poquet normalment, a no ser que tinguis el pit tant ple que et surti la llet gairebé sola. 

Una altra resposta la vaig llegir fa poc en una revista de divulgació d'Història i Antropologia (*). Després de parlar amb alguns testimonis, suposo que gent gran d'alguns pobles, van assabentar-se que el més habitual era que fos l'home el que s'encarregués l'extracció, si això no era possible també és tenen testimonis de ocasions en que se'n havien encarregat amigues properes.

També es van recollir mencions sobre un ofici especialitzat en aquests afers. Eren els anomenats mamons i mamones. Sí, tal i com heu sentit. Suposo que la paraula la coneixíeu en altres contextos, oi? No és una paraula amb massa bona fama, realment. Això suposo que es deu a que el seu ofici no estava massa ben vist. I com s'ho feien aquests mamons i mamones per extreure la llet? Doncs segons informen aquests testimonis, acostumaven a ser persones que tenien les mans ben calentes i, el primer que feien era posar-les damunt dels pits de la dona en qüestió. Un cop escalfats els pits es disposaven a extreure la llet ells mateixos. La dona en moltes ocasions estava tota tapada (el cap també) per conservar certa privacitat. Només tenia els pits descoberts. Quan tenien la llet a la boca normalment se la bevien, al contrari que ara, que a molta gent li fa fàstic la llet materna (mai no he entès perquè) sembla que era un aliment molt ben vist i no es llençava a la primera ocasió. Si es creia que la llet estava infectada (degut a la mastitis) doncs llavors sí que s'escopia. 

Potser alguna de vosaltres n'havia sentit a parlar d'aquest ofici o, simplement, del fet que algun adult ajudés a la mare en l'extracció de la llet. Per a mi és la primera notícia. De nou em sorprenc de com d'amagades han estat les nostres històries i les solucions als nostres problemes. Sempre de portes endins, sempre en contextos familiars i no públics. 

L'epíleg d'aquesta història va tenir lloc ara fa uns dies. Jo comentava a taula aquests temes i al pare del meu xicot li va venir una cosa a la memòria. Un record petit i sense massa sentit que tenia amagat en el seu cap. Feia temps que era allà, potser uns 60 anys. Recordava una conversa que va sentir quan ell tenia 10 o 12 anys. 

Els pares parlaven sobre la germana gran. 
Sembla que en aquelles èpoques estava alletant.
Sembla també que se li va produir una mastitis. 
Sembla que la noia no sabia com treure's la llet i els pares es preguntaven entre ells, i perquè no li treu el seu marit?

Heus aquí la manera més habitual de extreure llet abans del tirallets.

(*La revista en qüestió s'anomena AVNIA (núm. 32) i crec que només es distribueix pel País Basc. De totes maneres es poden demanar els números, crec, per la pàgina web)

12 comentaris:

  1. Ostres!! Doncs la veritat és que avui en dia costa fer-se la idea d'això! Però clar que devia ser així!!
    I jo tampoc entenc massa això de que ens faci mània la llet materna, si al cap i a la fi, surt d'una persona i en canvi ens veguem tant a gust la d'una vaca!

    ResponElimina
  2. Sí, la veritat és que és una mica estrany pensar-hi...crec que cada cop tenim més manies amb alguns temes. Sobre la llet materna, no sé, crec que la gent normalment ho compara amb fluids corporals, però en realitat és un aliment, no? tu ho has dit molt bé, ens prenem de la vaca sense problemes i el nostre ens fa cosa...com som!

    ResponElimina
  3. Ostres Anna! No deixes de sorprendre'ns amb les teves històries meravellores! Es la primera vegada que llegeixo sobre això. Sí que m'havia plantejat com ho farien abans pero sempre he imaginat que seria la pròpia mare com expliquen alguns pediatres actuals que es pot fer. Pero el marit o un professional no. Gràcies de nou per deleitar-nos amb aquests trocets d'història

    ResponElimina
  4. Hola Sandra! Pel que sembla no sóc la única que no n'havia sentit mai a parlar d'aquest tema...hi ha cada història sorprenent quan et poses a investigar sobre les mames...

    ResponElimina
  5. Hola Anna!He trobat el teu bloc al Som la llet del criatures! Allí mateix vaig llegir fa uns mesos aquest artícle que també parla de treure llet i, en aquest cas, aprofitant-la:

    http://criatures.ara.cat/somlallet/2010/05/19/tot-depen-amb-ells-ulls-amb-els-que-es-mira/

    Jo alguna vegada, cansada del tirallet, me l'havia tret manualment i déu ni dó, vaig arribar a tenir traça i tot :)

    Una altra curiositat que l'àvia del meu home va explicar-me, és que antigament (ella ho havia vist) al no haver-hi trituradores ni batedores, a vegades es donava als petits el menjar mastegat per la mare. Una mica fastigós, però suposo que quan es tracta de supervivència, es fa el que sigui!

    M'ha agradat molt decobrir el teu bloc, ara he d'anar per aquí, per allà descobrint més posts!

    ResponElimina
  6. Apanona! Benvinguda! Ostres, moltes gràcies per posar l'enllaç, m'han semblat molt interessants les imatges, la veritat.

    Això del menjar mastegat ja ho havia sentit...i alguns ho associen amb l'inici dels petons. Mira't l'entrada "La història dels petons" que en parlo!

    Ens agradarà molt tenir-te per aquí fent aportacions tan interessants! Fins aviat.

    ResponElimina
  7. Ostres! sí que alguna vegada m'havia plantejat com es trèien les dones la llet abans del tirallet ja que a mi m'ha estat necessari urgentment algunes vegades. Molt interessant aquesta història.

    ResponElimina
  8. Gràcies Sol Solet! Per cert, em confirmes que del estri en qüestió se'n diu tirallets en català? Tinc una mica de manca de termes en català d'aquests específics de maternitat, perquè sóc mare lluny de Catalunya...si es diu tirallets ho canviaré...

    ResponElimina
  9. Hola anna, estava tafanejant el teu blog i m´agradat molt!!! et segueixo ;)

    ResponElimina
  10. Que bé, una més a casa! Benvinguda!

    ResponElimina
  11. Ostres no t'ho puc confirmar en plan Pompeu Fabra però tothom del meu entorn li diu Tirallets.

    ResponElimina
  12. Ho he comprovat i crec que el que tu dius és el correcte, així que he editat l'entrada. Merci! Si mai trobeu un error d'aquest tipus aviseu-me! Que ja dic, visc lluny de casa i la terminologia en català no la controlo tant bé com voldria...:P

    ResponElimina