La teta artificial

Aquesta setmana s'està celebrant a tot l'Estat la Setmana de la Lactància Materna. Tota la setmana que rumio la manera de fer la meva aportació. En altres entrades ja he parlat sobre la meva experiència personal o sobre la lactància des de diversos punts de vista. Així que no sabia que podia dir de nou.

Avui se m'ha acudit. La primera pregunta que m'he formulat: Perquè es celebra aquesta setmana? Doncs per promoure la lactància materna com a mètode d'alletament. Això té una raó molt clara, les últimes dècades la lactància artificial, amb llet de fórmula, havia aconseguit ser gairebé prioritària en generacions i generacions de mares del món occidental. Certament, tot i que s'ha aconseguit gran qualitat en les llets de fórmula, hi ha coses que aquesta no pot encara fer. La llet de fórmula no pot aportar anticossos als nounats. Tampoc s'autoregula (en densitat, per exemple) al llarg de l'alletament. Tampoc s'escalfa sola ni es pot portar incorporada, ni és gratuïta. Tampoc pot aportar un contacte físic tant estret. Per algunes d'aquestes raons, entre moltes altres, l'Organització Mundial de la Salut considera que allò més adequat pels nens que acaben de néixer i, si és possible de manera exclusiva fins els 6 mesos, l'alletament matern.

Però els biberons no van aparèixer, en un primer moment, per fer més còmode per a la mare l'alletament. Hem de ser conscients que els primers mètodes d'alletament artificial van desenvolupar-se per salvar vides. Els nens dels ofrenats, dels hospitals, tots aquells que no tenien la possibilitat de ser alletats pels motius que fos, ho tenien molt i molt difícil per sobreviure. No sempre hi havia un pit quan el necessitaven. 

Per a que els nens poguessin veure els substitutius que s'utilitzaven per alimentar-los (llet de vaca reduïda amb aigua, de cabra, etc) des de temps ben antics s'han inventat recipients per poder donar líquids als petits, imitant d'alguna manera la teta.

III dC

II aC

IX aC

Corent per alletar medieval

 Tots aquests recipients, però, eren solucions circumstancials que permetien donar líquids els nens, però que no eren en cap cas substitutius aptes de la teta. 

La primera notícia del biberó modern va arribar a l'Estat Espanyol en època de la Il·lustració, al segle XVIII. Aquesta època nombrosos estudiosos es preocupaven per intentar millor la situació del poble baix. Entre una de les seves màximes preocupacions hi havia la de l'educació i la cura i creixement dels infants. 

Un d'aquests homes de cultura, un tal Blas Jové va fer un viatge a Suïssa on va descobrir un estri revolucionari, una teta artificial!! Així ho va donar a conèixer en el seu país per mitja de la Revista Madrilenya Seminario Económico, que va dedicar més d'un número a aquest tema, a llarg de l'agost de l'any 1767. L'article es va titular "Tratado y explicación de la Teta Artificial y modo de criar a los niños sin amas"

"Pasemos al instante a hacer manifiesto el instrumento que facilita la cría de los niños (...). Es un baso de madera que representa la figura y tamaño de la teta artificial, que en los Cantones Suizos llaman teta de vaca. (...) La tapadera es un cañoncito hueco por donde sale la leche después de cerrado el vaso y sirve de pezón. (...) El modo de usar la Teta Artificial es de esta forma: Se ha de echar medio cuartillo de leche en el vaso y luego cerrarlo con la tapadera y si la leche fuera demasiado espesa, aclararla con agua y si estuviese la leche fría poner el vaso dentro del agua caliente para que tibie".

Amb aquest text quedava inaugurada una nova època. Encara faltava molt per perfeccionar aquest estri, però la idea ja estava aquí.

1790-1795

1862

Finals del XIX-Principis del XX

I ara? En ple s. XXI, qui ho havia de dir quan el senyor Jové va anar a Suïssa, doncs sí, aquí estem, celebrant setmanes de la Lactància, perquè fins fa uns anys semblava que havíem oblidat que també es pot donar de mamar amb "teta natural". 

Feliç setmana!