dimecres, 26 d’octubre de 2011

La caritat romana o alletar a un adult

Finalment em decideixo a escriure aquest post que feia temps que tenia al cap. No ho feia perquè les escenes que he de comentar són sorprenents i, perquè no dir-ho, a mi em van fer una mica d'angúnia quan les vaig descobrir.

Vull parlar sobre les concepcions que tenen els pits de les dones. Avui en dia,bàsicament són un objecte sexual, però no va ser així durant gran part de la història. Les mames eren símbol de maternitat i aliment. Ja en vaig parlar en el post Ostentatio Mammarum, on explicava un gest que sembla era habitual antigament: mostrar els pits per demostrar l'autoritat materna. 

Al fil d'aquest argument avui parlaré d'una anècdota que relata l'escriptor romà Valeri Máxim en el llibre Sobre fet i històries admirables. És la història de Micó i Perona,  pare i filla. Micó estava empresonat, era home ancià i estava a punt de morir. La filla per salvar-lo decidí demanar als carcellers d'anar cada dia a visitar-lo i d'amagat l'alletava. En descobrir-se la raó per la qual l'home no moria tothom va admirar-se d'aquesta demostració d'amor filial i van deixar lliure a Micó.

Avui en dia, no cal dir-ho, una escena com aquesta no es pot ni tant sols concebre. Cerc que, entre altres coses, té massa contingut sexual. Perquè els pits ja no són símbols d'aliment. 

El cas és que la història va considerar-se exemplificant i durant molt temps els artistes van retratar aquesta escena sota el nom de La Caritat Romana, com a símbol d'amor, entrega i caritat. Des de l'antiguitat fins al segle XVIII...


Pintura mural de la casa de Vibia Sabina (Pompeia), època romana.
G. de Crayer (s. XVII)
Jans Jannsen (s. XVIII)
Caravaggio (XVI-XVII)
Rubens (XVII)

11 comentaris:

  1. Impressionant Anna. No deixes de sorprendre'ns amb les teves històries. Aquestano la coneixia i m'ha conmogut. MOLTES GRACIES per compartir-la

    ResponElimina
  2. Buf, a mi personalment m'ha fet molta angúnia...

    ResponElimina
  3. Gràcies Sandra! Sí Esther, t'entenc perquè la primera vegada que vaig veure les imatges també me'n va fer...

    ResponElimina
  4. Ja coneixia la història. Ben mirat ens fa angúnia per això que dius de símbols sexuals. A mi també me'n fan els pits, popes a Lleida, recauxutats.
    Petons.

    ResponElimina
  5. M'he quedat de pedra. M'agrada l'art i però no coneixia aquests quadres que molts són d'autors molt coneguts. Tinc curiositat per saber en quins museus són. Quan tingui un moment ja sé que buscaré a Sant Google.
    Caram, caram...

    ResponElimina
  6. Antònia,jo crec que tot és una qüestió cultural, està clar. Els nostres fàstics i angúnies tenen molt a veure amb l'entorn en que vivim, que hi farem.
    Sí, Euphorbia, a mi també em va sorprendre que fos una escena tant recorrent i que no l'hagués vista mai...si poses caritat romana al google imatges es increïble quantes en surten i com dius, d'artistes tan coneguts!

    ResponElimina
  7. Són molt impactants!! Jo havia vist alguna d'aquestes imatges al bloc de l'Alba Padró fa temps, tot i que no en recordava la història.
    És curiós com aquestes imatges no han estat mai massa visibles, ja que cap de nosaltres les recorda. És cert que són colpidores al principi, però tenen molta força emotiva.
    Molt interessant!

    ResponElimina
  8. Ara que ho dius, crec que jo també vaig conèixer la història a partir del bloc de l'Albà Padró...ara no recordo si alguna de les lectores em va passar la referència o hi vaig entrar jo (ho sento, tinc memòria de peix). Penjo l'enllaç per si teniu ganes de llegir més opinions sobre el tema d'alletar a adults...
    http://criatures.ara.cat/somlallet/blog/etiqueta/la-caritat-romana/

    ResponElimina
  9. Increïble! I sobre tot les imatges que has recopilat són molt impactant.

    ResponElimina
  10. Sí noia i només n'he posat unes poques!

    ResponElimina
  11. Ostres, jo tampoc no n'havia sentit a parlar ni n'havia vist cap imatge. Curiós, potse runa mica anguniós, però coneguda la història potser no me'n resulta tant. Com dius és una qüestió purament cultural.

    En un estil totalment diferent, uns dels personatges de la sèrie britànica "Little Britain" fan quelcom semblant... ja et dic, en una altra línia, eh!

    ResponElimina