dilluns, 12 de desembre del 2011

L'inici de la meva història amb el pa...

Avui serà una entrada una mica personal. Volia compartir amb vosaltres un estrany síndrome que s'ha apoderat de mi darrerament i que potser té a veure amb la maternitat...o no. El tema és que tinc ganes boges de fer pastissos, galetes, madelenes i, com vaig comentar fa un temps...pa. 

L'altre dia ho vaig aconseguir! És increïble, com fer màgia! Només es necessita una mica de temps, farina, aigua, llevat, mans i un forn. I taxant! S'aconsegueix el miracle. La farina amb aigua i llevat i la feina necessària, una mica de calor, es converteix en pa! 

El pa ha estat l'aliment bàsic de tantes generacions. Encara a moltes parts del món viuen de la transformació del cereal en algun tipus de pa. Em va sembla molt emocionant anar veient com la farina amb l'aigua anava prenent forma a les nostres mans, sentíem olors tan ancestrals...i ens embrutàvem com boges! 

Fantàstic! Estic super orgullosa d'haver-ho aconseguit i volia compartir-ho!


Oi que sembla que no pugui sortir res de bo d'aquesta pasta? Com es pot veure a la petita no li importa gaire...

Ariadna, filla, concentrat! que tenim una cosa molt important entre mans!


el resultat!

preparant els entrepans

menjant!






13 comentaris:

  1. Donc sí que sembla un petit miracle!! Tenen molt bona pinta! Es farina integral?

    Que xules les fotos!!

    Com ja saps jo també en faig, tot i que amb la panificadora el procés no és tan manual. Però també reconec que una de les coses que més m'agrada és l'olor de pa que fa tota la casa!

    Ah! I comparteixo amb tu la dèria de fer coques i pastissos últimament!

    ResponElimina
  2. El síndrome és més general, doncs? Conec altres mares que el tenen...l'oxitocina potser?...s'hauria d'estudiar...:)))
    La farina es una del lidl especial per fer pa, potser ja la coneixes perquè crec que també es la que s'utlitza per la panificadora (això posa al paquet...)

    ResponElimina
  3. Ara he anat a mirar.. es "preparación para pan de trigo y centeno"

    ResponElimina
  4. No l'he comprat mai aquesta, però la provaré!!

    De moment faig el pa amb meitat de farina normal i l'altra integral, farina normal, sense que sigui de cap preparat.

    Saps que m'has obert les ganes de fer reposteria aquesta tarda??
    Quan vagi a buscar a la petita ens hi posarem, a veure què surt...
    També tenim pendent fer el pessebre, però crec que tindrem temps de tot!

    ResponElimina
  5. Qué maco!! M'ha encantat coneixer una part de la teva historia personal. I com diu l'Onavis, jo també tinc una mica de dèria de fer pastisets, galetes...

    ResponElimina
  6. Mmmmm.... M'ha arribat l'olor aquí :)

    ResponElimina
  7. Quins pans més macos, i que ben menjats.
    Nosaltres també en fem de pa, amb panificadora per això. Les farines del Lidl les hem provat i estan molt bé tot i que el meu marit és més de comprar farina de força normal i integral i barrejar-la amb fruits secs i llavors diverses.
    A mi també m'agafen dèries pastisseres, especialment de galetes i madalenes però com que el nen no ens ha sortit gaire llaminer doncs em reprimeixo. El forner a casa és el meu marit.
    L'olor del pa és una meravella.

    ResponElimina
  8. Quina bona pinta, us han quedat molt bé.
    M'agrada molt que expliquis coses personals :-)

    ResponElimina
  9. Bé, noies....confirmat la maternitat ens fa creatives també a la cuina! jeje...
    Ara toca fer proves, com diu l'Euphorbia, posar-hi cosetes...jo tinc ganes de fer pa d'espècies(una especialitat francesa) o amb romaní, que el vaig provar un dia a un forn increïble i em va encantar, si em surt, us penjo les fotos!
    Petons mames!

    ResponElimina
  10. Primer de tot he de dir... Però quina nena més monaaaaaaaaaaaa!

    I ara al comentari del pa jeje! A mi m'agrada molt cuinar, sobretot fer pastissos, coques... però no tinc temps i a més si ho faig m'ho menjo i em poso més grossa :-(

    Ains, tu si pots menjar sense efectes colaterals aprofita. La veritat que el pa té molt bona pinta :-))

    ResponElimina
  11. Has vist, sembla que no només ens surt bé fer pa a casa ;). Petons!

    ResponElimina
  12. nena quina bona pinta!!!! gairebé se sent l'oloreta des d'aquí!!! I l'Ariadna guapissima!!!! Bueeeeeeeno i tu també! ;)

    ResponElimina
  13. Jaja! i el pare, si no estigués tant desenfocat, ja veuries! jaja! ;) Petons!

    ResponElimina