dilluns, 9 de juliol de 2012

La família romana

Recordo un post ja fa un temps on explicava com les famílies poden ser de moltes menes i que gairebé podriem dir que la família nuclear és l'excepció que confirma la regla. 

A Roma passa quelcom similar. Es considerava com membre de la família a tot aquell qui estigués sota les "ordres" del Pater Familias. Això feia que entressin a formar part del nucli familiar gent de tota mena! Els parents que viven sota el mateix sostre, els esclaus del servei -en cas de tenri-ne- i tots els fills, pròpis i adoptats -l'adopció era molt habitual-. Després, tot i que no eren de la família, en les cases adinerades també hi havia els clients que venien cada matí a saludar el Pater Familias i així tot un regitzell de gent que creava un nucli de relacions estretes molt àmpli, petites tribus familiars.

La família imperial (Ara Pacis)


Entre ells els unia, en la major part dels cassos, sentiments de solidaritat i d'estimació. 

Veiem sinó, un petit epitafi, dedicat a Glaucias un petit llibert (esclau alliberat) mort a l'edat de13 anys i que era tractat com un fill més per part del seu patró Atedius Melior. 

¿Quién interrumpirá con sus gorjeos tus sueños de la mañana colocándose en tu lecho, retardará tu salida aferrándose estrechamente a tu cuello y te reclamará en el umbral mismo unos besos? Y a tu regreso, ¿quién irá delante de ti, se precipitará hacia tu rostro  y tus manos y rodeará tus espadas con sus menudos brazos? Tu casa está muda....

No és l'únic cas, recordem un altre epitafi molt bonic, de nou dedicat a una nena que formava part de la familia tot i no ser més que una esclava.

6 comentaris:

  1. Moltes gràcies per explicar-nos bocinets d'història d'una manera tant amena. Per cert, jo a les veïnes de casa els meus pares els crido tietes i a algunes amigues de la meva mare també. Al poble on visc ara crec que no ho fan això d'incloure a la família els coneguts

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla molt bonic i important que en alguns llocs la família encara s'extengui més enllà de la biològica. Ja ho hem parlat altres vegades, però crec que li deu donar molta seguretat als petits viure en un lloc envoltat de tiets i tietes, no? És un bon costum!

      Elimina
  2. Qué maco! Aquests petits textos ens retornen a un passat que per sort no està perdut del tot, el de la vida real, lluny de les grans batalles i els noms il·lustres

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi encara em sorpèn que sempre que trobo textos on es parla de sentiments semblen escrits ahir mateix, quina proximitat que ens duen, oi?

      Elimina
  3. Molt interessant, i molt proper, sí!

    ResponElimina
  4. quin epitafi tan bonic! és ben bé que els llaços d'amor conten tant com els de sang, ja en època dels romans

    ResponElimina