Impressions

Quin món més estrany aquest en que vivim. on hi ha gent que coneixes però no i gent que no coneixes, però si....

He tingut una setmana ben moguda....Hem deixat la casa on hem viscut els darrers 3 anys. Després he agafat un avió cap a Catalunya, a la casa on he viscut durant la meva adolescència. Tinc encara tot en caixes, lluny, en algún garatge d'algún poble en miniatura del País Basc. I jo aquí amb una petita motxilla com a tot equipatge i la meva filla de la mà. Em planto a Catalunya amb tot per fer. La nena està en plena efervescència dels 2 anys. Parla tota l'estona i està divertidíssima. Des de que ha arribat està perseguint les faldilles de l'àvia i del seu tiet, el super tiet de dotze anys que li segueix el rotllo que no vegis.

Jo no sé encara molt bé on sóc ni on anem. Són dies molt estranys. I de cop ahir per la tarda, un moment de pau. S'atura el temps amb un cafè a les mans. Converses amb amigues "de tota la vida" diriem, sinó fos perquè quasi no les conec, perquè les he vist només un cop a la meva vida, però allà estavem, com si ja sapiguèssim qui som. I sí, en sabem moltes coses les unes de les altres. M'agrada haver-les conegut. M'agrada passar-hi tota la tarda xerrant. Tinc ganes que es repeteixi. Ha estat un plaer.