diumenge, 1 de juliol del 2012

Impressions

Quin món més estrany aquest en que vivim. on hi ha gent que coneixes però no i gent que no coneixes, però si....

He tingut una setmana ben moguda....Hem deixat la casa on hem viscut els darrers 3 anys. Després he agafat un avió cap a Catalunya, a la casa on he viscut durant la meva adolescència. Tinc encara tot en caixes, lluny, en algún garatge d'algún poble en miniatura del País Basc. I jo aquí amb una petita motxilla com a tot equipatge i la meva filla de la mà. Em planto a Catalunya amb tot per fer. La nena està en plena efervescència dels 2 anys. Parla tota l'estona i està divertidíssima. Des de que ha arribat està perseguint les faldilles de l'àvia i del seu tiet, el super tiet de dotze anys que li segueix el rotllo que no vegis.
Jo no sé encara molt bé on sóc ni on anem. Són dies molt estranys. I de cop ahir per la tarda, un moment de pau. S'atura el temps amb un cafè a les mans. Converses amb amigues "de tota la vida" diriem, sinó fos perquè quasi no les conec, perquè les he vist només un cop a la meva vida, però allà estavem, com si ja sapiguèssim qui som. I sí, en sabem moltes coses les unes de les altres. M'agrada haver-les conegut. M'agrada passar-hi tota la tarda xerrant. Tinc ganes que es repeteixi. Ha estat un plaer.

12 comentaris:

  1. Sí, jo també ho vaig disfrutat molt. Va valer molt la pena, i ja espero la pròxima.

    Vam parlar com si ens coneguéssim molt, i així és, sabem moltes coses de nosaltres!

    El món virtual tmabé aporta moments molt reals!

    Un plaer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser molt xulo trobar-nos...em va encantar veure't. Estàs super guapa...té bona pinta aquest nen que vindrà, ja veuràs!

      Elimina
  2. M'hagués encantat poder estar allí, però tampoc em puc queixar de la meva tarda d'ahir ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cas és trobar-se amb un o altres...fer reals coses com aquestes...oi?

      Elimina
  3. Igualment! tot un plaer. Una estona de relax, bona companyia i bona conversa. És curiós aquest coneixe'ns però no, saber tant de l'altre sense veure't mai.

    Un petó! i fins aviat!!!

    Ah, Onavis coincideixo amb l'Anna, estas superguapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, com ens va agradar tenir una panxa acompanyant-nos!! jeje...una abraçada.

      Elimina
  4. A mi també em va encantar, s'ha de repetir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va estar molt bé que vinguessis i poder-te coneixer-te Conxi!! Abraçada!!!

      Elimina
  5. Gràcies pels piropos noies!!

    Em va saber greu haver de marxar tant d'hora, però el tren no espera! A finals d'estiu, la pròxima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vam estar massa temps més...que tenim família!! Crec que si hagués estat per nosaltres sens hagués fet de nit, oi?...

      Elimina
  6. quina enveja noies!!! Jo feia molts dies que havia quedat amb uns amics de l'adolescència que gairebé no veig.

    ResponElimina