dijous, 19 de juliol de 2012

Mares de Novel

Fa temps vaig llegir que les dones que havien estat mares no podien ser escriptores de qualitat. També n'he parlat en el bloc en alguna ocasió. Ara he decidit fer una petita investigació, sense cap més intenció que pensar en aquest tema... he mirat entre les dones que han guanyat el Premi Novel de Literatura, quantes eren mares. En una cerca no gaire exahustiva, tot s'ha de dir, aquests han estat els resultats: D' 11 dones, 4 han estat mares.

Us les presento:


La primera Pearl S. Buck, nascuda als Estats Units, tot i que part de la seva vida la va passar a orient. De fet les seves novel·les tracten la vida quotidiana a l'Àsia.Va guanyar el Premi Novel l'any 1938, només 10 anys després de publicar la seva primera novel·la. La seva única filla biològica va tenir una deficincia mental severa per problemes en el part. A banda, va adoptar 7 nens més i en els temps lliures, suposo, va tenir temps d'escriure més de 80 novel·les! També va ser una destacada activista pels drets civils i de les dones.



Per trobar la segona escriptora-mare hem d'anar fins al 1991! És Nadine Gordimer, sud-africana, filla d'imigrants jeus. Va viure en un moment de gran agitació política en aquell país i és considerada una activista anti-aparheid. Tot plegat es veu plasmat a la seva obra, on parla de la degradació humana que la rodeja. Va tenir dos fills, un de cada un dels seus matrimonis. Un dels fills sembla que és director de cine a Nova York.






La tercera és Toni Morrison, una escriptora que m'agrada molt! Va guanyar el premi l'any 1993 i és la primera escriptora negra (i crec que de moment la única) en aconseguir-lo. És mare de 3 fills i de nou ens topem amb una activista a favor dels drets dels aforamericans i de les dones. Una dona molt implicada en la vida política del seu país, cosa que es pot veure reflectit en la seva obra.







Finalment, només ens queda una dona en el nostre recorregut! La mare és Doris Lessing. Filla d'un oficial de l'exèrcit britànic, va viatjar per mig món durant gran part de la seva vida. En la seva infància, entre una educació estricta i tot un món de natura i experiències noves, va descobrir les desigualtats i va prender consciència. Va tenir 3 fills de dos matrimonis. Amb una obra molt autobiogràfica, s'ha convertit en icona de les causes antiimperialistes i feministes.

Aquestes són les 4 dones que he conegut. He descobert que no només eren mares sinó també dones compromeses, fortes i amb empenta. També m'he adonat, si és que no ho sabia,que ser mare no és impediment per a res. Que també elles deuen haver deixat una novel·la a mitjes per atendre el seu fill o també hauran tingut males nits. També s'hauran preocupat per que no menjava o perquè li pujava massa la  febre, també hauran tingut el cap ocupat amb mil coses. Estic segura que totes elles els hi hauran fet ganyotes als seus fills per fer-los riure. I és clar, elles també, com totes nosaltres, s'hauran sentit culpables per no dedicar el temps que haurien de dedicar als seus fills. El que no tinc dubte és que els fills, inevitablement, hauran estat la pedra angular de la seva vida. Tot i això, la maternitat no els ha impedit ser excepcionals en el seu camp, qui sap si tot el contrari.


L'entrada la dedico a l'Onavis que d'aquí molt poquet serà mare de nou (si no és que ja ho és a hores d'ara), perquè encari amb molta força la nova etapa que li arriba.



6 comentaris:

  1. Quina ilu la dedicatòria!! Moltes gràcies pels ànims!! Suposo que ara falta poquet (espero!!)

    Sobre l'entrada, jo crec que el fet de ser mares dóna un plus a moltes dones, més força i ganes de poder amb tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, pensava que encara no seria a temps...jeje...Doncs jo també crec que et dona força extra i et canvia la balança de prioritats, que també està bé a vegades...i aprofites molt millor les poques estones que tens, oi?
      Abraçada!

      Elimina
  2. Una entrada preciosa! m'has emocionat! de vegades en les dones que han tingut èxit en la seva carrera només hi veiem això, l'èxit professional, la vessant pública, però aquesta vessant més íntima les fa molt més properes.

    Onavis que vagi molt be si no ens llegim abans! Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va agradar molt saber una mica més d'elles. Més enllà dels títols de novel·les o l'estil d'escriptura hi ha unes dones increïbles!!

      Elimina
  3. Quina recerca més maca, Anna! Es cert que es pot arribar a fer tot, encara que l'esforç d'aquestes dones deuria haver sigut titànic

    ResponElimina
  4. Si noia, impossible de quantificar el seu esforç!

    ResponElimina