Avui és el dia Mundial del Pa. Jo darrerament tinc una relació intensa amb aquest producte alimentari. Fa un temps vaig escriure sobre la meva estimada massa mare. Allà està, dins la nevera. La faig servir tant com puc i a casa intentem sempre prendre el pa fet a casa. Ja m'estic convertint en una experta.
El pa és farina i aigua.
La farina pot ser de innombrables cereals (blat, ordi, civada, etc, etc). S'hi poden afegir productes de gairebé qualsevol classe, llegums (farina de mongeta, llenties, remolatxa, patata), cervesa, làctics (iogurt, llet, formatge), ous. És pot fer amb llevat o sense, es pot fer dolç o salat. Es pot coure al forn o al foc. És impossible anomenar totes les possibilitats.
El 90% del planeta viu bàsicament gràcies a aquesta combinació d'aigua i farines cuites. La gran majoria es fa a casa. Em sembla que també un percentatge molt elevat d'aquest pa fet a casa l'amassen unes mans femenines.
Dins de la quantitat de feines que s'han de fer pel manteniment de la família, un dels més importants és la producció de pa.
Per veure que representava el Pa en el nostre dia a dia us penjo una capítol del programa Històries de Catalunya. L'emissió és del 2005. El programa el feien a TV3 i crec que és de les millors aportacions audiovisuals a la divulgació històrica, de debó. Acostumo a ser força crítica (massa potser), però aquest programa el veia molt a gust.
M'agrada perquè parla de la quotidianitat i perquè expliquen els documents que es fan servir i t'ajuden a entendre no només la història, sinó com es fa aquesta història i com s'arriba a certes conclusions.
En concret en el capítol que us enllaço parlen de l'alimentació. Us convido a mirar-lo a partir del minut 14 (és a dir, un quart d'hora tant sols, perquè dura 30 min.). Parlaran de dues històries que em semblen molt interessants.
La primera explica com organitzava els àpats una dona al segle XV a Barcelona. Quina era la llista de la compra, con comprava i, el més impactant per mi...la quantitat de pa que es consumia i que ella mateixa (i els seus servents) amassaven diàriament.
La segona història explica fins quin punt el pa era fonamental per a la gent i com la especulació del pa va provocar una revolta de gran abast a la ciutat. Aquesta segona història ens recordarà a altres temps, no tant llunyans. Qui diu especulació amb el preu del pa, diu jugar amb la salud de la gent, diu injustícia.Totes les èpoques n'hi ha hagut, oi?
M'agrada perquè parla de la quotidianitat i perquè expliquen els documents que es fan servir i t'ajuden a entendre no només la història, sinó com es fa aquesta història i com s'arriba a certes conclusions.
En concret en el capítol que us enllaço parlen de l'alimentació. Us convido a mirar-lo a partir del minut 14 (és a dir, un quart d'hora tant sols, perquè dura 30 min.). Parlaran de dues històries que em semblen molt interessants.
La primera explica com organitzava els àpats una dona al segle XV a Barcelona. Quina era la llista de la compra, con comprava i, el més impactant per mi...la quantitat de pa que es consumia i que ella mateixa (i els seus servents) amassaven diàriament.
La segona història explica fins quin punt el pa era fonamental per a la gent i com la especulació del pa va provocar una revolta de gran abast a la ciutat. Aquesta segona història ens recordarà a altres temps, no tant llunyans. Qui diu especulació amb el preu del pa, diu jugar amb la salud de la gent, diu injustícia.Totes les èpoques n'hi ha hagut, oi?
Per acabar, unes paraules de nou, perdudes en la imensitat de la història i que ens apropen a una vida de fa molts anys, d'una mare com nosaltres i el seu fill. Encongeix el cor, però ens apropa al fil de la història, amb el pa com a eix.
En una inscripció del temple de Enlil, a l'antiga Mesopotamia, una mare que ha perdut al fill li demana al deu...
"Al meu petit, que tant sols menja farinetes, doneu-li farinetes. Doneu-li pa fet per a ell. Doneu-li el meu pa especial de Ekur".
Una abraçada i feliç dia del pa a totes aquelles mares que amassen el seu dia a dia.
Pendent mirar el documental.
ResponEliminaJo no el faig el pa a casa, jo el venc ;)
Tens un forn? I vens farines i llevat?
EliminaTinc una cafeteria, on també hi venem pa i pastisseria del dia. El pa ens el serveix el forner, ja fet, però per encàrrec també venc llevat i farina (només d'un parell de classes, no et pensis que li agradi gaire innovar al forner...)
EliminaDoncs diga-li que està molt de moda això de farines diferents i fer pa a casa a veure si s'anima! jeje
EliminaA una fleca d'aquí ara han començat a vendre pans amb farines ecològiques i vaig veure que un dia d'aquests faran un tastet de pans diversos. La gent està encantada! i això que un pa de sègol, per exemple, val 2 euros i pico!
EliminaDeso el documental a 'pendents'. Fa temps també se'm va despertar la dèria de fer pa a casa, i les receptes i consells de la Su de Webos Fritos m'han resultat molt útils a l'hora d'anar perfeccionant la tècnica i d'atrevir-me amb fórmules menys habituals. Si no coneixeu aquest blog culinari, us el recomano moltíssim: l'apartat del pa és d'escàndol, fotos incloses: http://webosfritos.es/mi-pan/
ResponEliminaHola Anna! Ja ens coneixem de l'altre entrada que vaig fer sobre pa, oi?
EliminaUnes fotos increïbles les de la pàgina web! Ara em falta probar alguna recepteta..Moltes gràcies per l'enllaç!
Jo tinc un llibre preciós, que es diu Hecho a Mano d'un forner anglès que va fer un viatge per Europa i va explicant les receptes i històries de cada regió. Una joia i amb receptes molt maques. Te'l recomano també!
Sí, Anna, també vaig comentar l'altra entrada sobre pa, que és un tema que m'apassiona. Suposo que l'amor per la cuina me l'han transmès les àvies i la mare, que sempre em van deixar feinejar amb elles perquè veien que hi disfrutava. D'un temps ençà ma germana i jo estem aprenent a fer algunes receptes de la padrina perquè no es perdin: encara no tinc fills, però el dia que arribin vull que puguin tastar aquests plats que han anat passant de generació en generació. El llegat dels fogons em sembla infinitament més valuós que qualsevol herència material que ens puguin deixar.
EliminaM'apunto el llibre que dius, a veure si cau un dia d'aquests :)
Per cert, tens un blog xulíssim. Et segueixo des de fa temps perquè m'encanta el que expliques.
Elimina100% d'acord! moltes herències femenines s'estan perdent i fins fa poc són les que han sostingut el món. No ens en podem oblidar. La cuina, la cura, etc...tot forma part del mateix pack i cal revaloritzar-ho i promoure-ho. Com tu fas, recuperar receptes, records, tot val per tornar a teixir la xarxa femeninia. Enhorabona!
EliminaMe'n alegro que t'hi trobis bé passejant-te per aquí. És un plaer compartir paraules amb tu i amb tothom que es passa per aquí.
No em surt a mi l'enlaç al documental... el buscaré però, em sembla molt interessant. Feliç dia del pa!
ResponEliminaEt passo jo mateixa l'enllaç perquè em va costar força de trobar.
Eliminahttp://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18767
Merci!!!
Eliminajo faig el pa a casa, però amb trampa, je je: amb la panificadora en comptes d'amassar jo el pa.
ResponEliminaM'agrada perque és un pas molt més natural que el de segons a on. Però no experimento gaire amb les farines, ho tinc pendent. M'he acomodat amb una recepta (semi-integral) i sempre el faig semblant.
I això que al meu poble hi ha una farinera!
Ho tinc pendent....
Jo normalment tampoc innovo gaire, faig servir farines diverses només, però la tècnica sempre igual, que ja sé que surt acceptable.
EliminaAl meu home durant un temps també li va donar per fer pa i per cuidar la seva "estimada massa mare" a la nevera. Ell estava molt satisfet de les seves fornades...a veure si tornem a enganxar-nos al tema!
ResponEliminaA veure si us animeu de nou i ens passeu alguna receptilla...;)
EliminaNoia, al final m'he animat! ja fa dues setmanes que faig el pa de casa. Fantàstic: més bo, més sa i natural... el problema és que se'm posarà un cul com un paner perque està tan bo que no paro... ;) Ara he de començar a experimentar amb varietats, però de moment ja soc una convençuda!
ResponEliminaApa, que bé! I com ho fas? al forn o tens una panificadora?
EliminaJo sobre la quantitat indecent de pa que ingerim a casa tinc una excusa perfecte: millor aquest que no el del super o qualsevol d'aquests pans que tenen de tot menys farina i aigua, en tot cas, no?
Per varietats com he dit més amunt et recomano molt i molt el llibre Hecho a Mano, una preciositat!
El buscaré doncs. Jo faig la massa amb la thermomix (trampa!) i després el poso al forn. Mmmmmm quina oloreta fa la casa!
ResponEliminaTrampa! jeje...no te'l perdis el llibre, en serio, t'encantarà,encara que sigui per veure les fotos.
Elimina