dissabte, 18 de juny del 2011

Gràcies!

Ahir vaig rebre un premi que m'ha semblat molt bonic. Es diu "Tus experiencias me enriquecen". Me la atorgat la Nereites del bloc  Todo lo que la gata pare tiene uñas. Fa un temps vaig arribar a aquest bloc, acabava de començar i només amb aquella primera entrada em vaig sentir molt propera, una mama de la meva edat, "primeriza". Estic molt contenta que hagis pensat en mi! Gràcies!

El premi demana que respongui una pregunta, perquè vaig començar el bloc.
Doncs per algunes raons. Perquè m'agrada escriure i després de tenir la nena el meu cap bullia i tenia unes immenses ganes d'expressar-me. També perquè pensava que m'agradaria ressolde i provar de respondre algunes de les preguntes que em feia des que era mare, l'origen de les coses, el perquè fem com fem certes coses. El cas és que havia llegit alguns llibres de maternitat i molts apel·laven a la història de manera una mica gratuïta, "això abans es feia així", "abans no tenien problemes amb no sé que" i jo, que tinc una tendència a qüestionar-ho tot, em preguntava, és cert? sempre s'ha fet així? potser valdria la pena investigar-ho!

I així que amb totes aquestes preguntes al cap vaig decidir posar-ho per escrit i compartir amb vosaltres les informacions que anava recopilant, les reflexions sobre com les mames han fet les coses abans que nosaltres. 

L'altra part del premi, com sempre, et demana que l'atorguis a d'altres blocs, però jo com sempre ho faré una mica a la meva manera. I voldria aprofitar per donar-vos les gràcies a totes i tots els que em seguiu. 

Perquè les vostres propostes, suggerències i experiències enriqueixen a les meves. 

El meu bloc és petitó i la història no ha estat mai entre els temes preferits de molta gent, però tot i així, tinc molts més seguidors dels que pensava quan vaig començar. I sé que moltes de vosaltres també feu l'esforç de llegir en una llengua que no és la vostra. M'encanta! Jo ja estava convençuda que quan dues persones ho volen la comunicació és molt fàcil i això m'ho confirma.

Doncs això, que no sé si ho havia dit mai, però gràcies per valorar el que faig i enriquir-ho. 

Gràcies per seguir-me!! i bon cap de setmana!

(Onavis, tinc pendent parlar del premi que m'has donat, moltíssimes gràcies! però en vull fer una entrada a part...)

3 comentaris:

  1. Enhorabona guapa. Ja saps que des que vaig descobrir el teu blog sóc una fidel seguidora perquè m'encanten aquests trocets d'històries de mames que ens regales.

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats pel premi!!! la nostra vida està feta de història, així que sempre va bé coneixer-la o recordar-la!

    ResponElimina
  3. Bon dia noies! és una alegria trobar-vos sempre per aquí. Una abraçada i gràcies.

    ResponElimina