La número 100

El dia 11 de novembre va fer un any que vaig encetar aquest bloc. Aquesta és la entrada número 100. La primera va ser Convertir-se en mare on explicava que en el moment de parir no em vaig convertir en mare de manera immediata. M'hi he anat convertint amb el temps, m'ho he anat treballant.

Mira que t'ho diuen i t'ho repeteixen "com et canviarà la vida!" i no n'ets conscient fins molt de temps després...ara, amb una nena de 18 mesos al costat, començo a adonar-me del que significa això. Sóc una altra. Al contrari del que pensava no m'he desdibuixat, sóc molt més conscient de qui sóc, de que és el que vull i tinc el termòmetre de l'autoestima a una temperatura envejable. Però no m'agrada dir que la meva filla m'ha canviat la vida, trobo que això és donar-li una responsabilitat que no es mereix (petita, tu viu la teva vida feliç que la mama farà el que podrà amb la seva, tu no tens cap responsabilitat sobre la meva felicitat, tranquil·la) . Ella m'ha empès a sentir-me millor, a fer coses, a tenir projectes, però la vida me la he canviada jo soleta. Entre altres coses, havia perdut una mica la il·lusió en fer història, amb la feina que em requeria la tesi estava sense esma per escriure o investigar, estava farta. I ara, gràcies a la recerca sobre la maternitat, em sento en plena forma, amb moltes ganes i energia per seguir endavant amb el meu ofici. 

El bloc va començar a gestar-se quan la meva filla estava a la panxa. Vaig anar a passar uns dies a Bordeus a veure uns amics. Estava molt grossa i tot em costava una mica d'esforç però van ser uns dies molt macos. Bordeus és una ciutat preciosa, us la recomano. Allà en una llibreria vaig topar-me amb el llibre L'histoire des mères et de la maternité a occident, un llibret preciós que vaig llegir amb moltes ganes. I amb ell vaig fer les primeres entrades i vaig començar a buscar i rebuscar i a aprendre. I després van començar les visites, els comentaris i les amistats...i 100 entrades després aquí estic, amb una filla molt gran que em fa morir de riure i un munt de projectes sota el braç. 

Perquè aquest petit aniversari no quedi aquí i per implicar-vos una mica en la meva felicitat he decidit fer una cosa mooolt blocaire! Entregar un Super Premi!!! 

El premi s'anomena Sóc una mama que fa història! (l'icona m'ha quedat una mica cutre, tot s'ha de dir...) i el concedeixo a dues companyes que fa temps que són aquí acompanyant-me i que tenia moltes ganes dir que gràcies per seguir-me, per sempre aconseguir que les meves entrades es converteixin en diàlegs i per recomanar-me i perquè part de l'èxit del meu bloc us el dec a vosaltres. 

La Sandra i l'Onavis! Qui sinó?

Ara, no us penseu que això queda aquí...com a bon premi blocaire, això requereix una penyora ben bona. Per poder rebre aquest premi heu de fer una mica d'història. Una mica d'història pròpia...és el que en termes acadèmics es diu Històries de Vida. 

M'agradaria que rebusquéssiu una mica en els vostres records i ens relatéssiu un moment de petites en que gaudíssiu amb la vostre mare, pare, cuidador (tan se val amb qui). Un moment d'amor que us fes feliç. Aquell dia que us van venir a buscar i us van dur al zoo, que estàveu malaltes i es quedaven al vostre costat, etc, etc. Un record d'infantesa, en definitiva. Després heu d'entregar el premi a dos blocs que us vingui de gust! Faig aquesta proposta perquè crec que és molt important a l'hora de criar als teus fills mirar enrere i recordar com ens agradaven les coses quan érem petits...

Apa, doncs ja està...arribem al final de la meva entrada centenària!!!!