Estic asseguda en una tauleta de l'habitació de l'hostal. Portem dos dies a la carretera, fent quilometres i més quilometres. Demà arribarem al destí, tinc ganes d'estabilitzar-me una mica. Tot i així, l'aventura també ha tingut certa gràcia...és com viure la nostra road-movie particular. L'Ariadna està feta una campeona i puja al cotxe amb molts ànims i bon humor. Per quan se li passen les ganes també tenim alguns enginys que ens estan anant molt bé. Probablement en parlaré en algun moment dels "truquillos" que fem servir.
Ara només volia comentar-vos algunes cosetes (breus apunts) sobre mames i nens a Xile. M'ha cridat l'atenció, des que vaig aterrar que en aquest país que gairebé no hi ha cotxets pels nens. Se'n fan servir pocs. La gent porta els nens en braços. Al metro, pel carrer, a barris alts i baixos, pots veure gent amb els nens als braços, d'un cantó a l'altre. Alguns també porten motxilles per dur-los, tot i que el més normal és que els portin sense res, amb la força dels braços i prou. Aquí sembla una cosa ben normal.
Així que nosaltres, que a casa nostre sempre tenim comentaris quan duem la nena amb la nostra xarxa (res negatiu, és clar, només que hi ha gent que es sorprèn, és com una cosa moderna, oi?) aquí passem desapercebuts (al menys pel que fa aquest aspecte)
M'agrada que ens expliquis costums de Xile! Així aprenem a relativitzar el que fem aquí i el que ens sembla normal.
ResponEliminaEspero que arribeu aviat al vostre destí final.
Petonets des de Sevilla!!
Ai, sevilla, sevilla...que vagi molt bé! ;)
EliminaMolta sort en aquest nou viatge vital,
ResponEliminaa tu i a tots els teus
Una abraçad des del Vallès
Salut
Arn
De moment tot bé! Merci!
EliminaJo vaig sempre tan cansada que si hagués de portar el baby a braços tot el dia, ja no tindria esma per res.
ResponEliminaDe fet tinc un cotxet que és una meravella i puc penjar bosses i bosses i mai es tomba. Així que semblo la mama-cargol!
Aquí es impressionant, sembla que no es cansin! Van sempre en braços!
Elimina