Materintats xilenes

Aquests dies he parlat sobre parir diverses ocasions.

Primer vam anar a un lloc increïble. Un antropóleg ens va portar a conèixer una dona molt important per una petita comunitat. Vam anar amb un jeep per una platja desserta i vam arribar fins una petita casa de fusta on viva la família. Ella ja era una dona gran, però seguia sent gairebé autosuficent. Feien pa, criaven bestià, teixien, etc, etc. Era també l'encarregada de l'església quan no hi era el mossèn i també era una mica màgica, parlava amb els morts el dia de tots sants i curava "con hierbitas". 

Vam parlar sobre els seus fills. N'havia tingut set amb l'ajuda de la seva mare que també devia ser una dona potent. Se li havien mort 3. Deia que s'havien mort perquè era deifícil tenir cura dels nens en aquell lloc. També deia que ara ja no hi havia parteres. Ara estava prohibit tenir els nens a casa i havien de marxar 15 o 20 dies abans a l'hospital i estar allà. Suposo que com que el poble està molt aillat (a una illeta davant de la capital) no es volen arriscar, però em va sembla una mica fort que les obliguessin a estar hospitalitzades tants dies.

L'endemà vam acabar dinant a casa d'una família que tenien una nena d'un any i mig, la mare era un noia jove, més o menys de la meva edat. De seguida ens vam posar a parlar de les nenes i també dels parts. La seva visió, des de l'altre cantó de la illa i en un context totalment diferent, era com si parlés d'un altre món. Sembla que a la ciutat on vivim, tot i que els hospitals tenen maneres, segons ella, "antiquades"  havien començat amb una proba pilot per fer parts "respectats" i tenien una piscina i tot! Ella, si no hagués estat per problemes d'última hora, li hagués agradat tenir-la a la piscina. Jo, plena de prejudicis, pensava que estaven més endarrera que nosaltres amb aquests temes, però sembla que no. No només és un tema de parts. Ara fa poc han fet una llei que els hi atorga a les mares un permís de maternitat de 6 mesos (em sembla al·lucinant que encara tinguem només 3 mesos...és de jutjat de guàrdia) i sobre la lactància sembla molt establerta (és veirtat que la llet és caríssima). Diu que el normal és donar 6 mesos, però que al camp es dona el pit 2 o 3 anys. Ella li volia donar 2 anys.