dilluns, 19 de març del 2012

Materintats xilenes

Aquests dies he parlat sobre parir diverses ocasions.

Primer vam anar a un lloc increïble. Un antropóleg ens va portar a conèixer una dona molt important per una petita comunitat. Vam anar amb un jeep per una platja desserta i vam arribar fins una petita casa de fusta on viva la família. Ella ja era una dona gran, però seguia sent gairebé autosuficent. Feien pa, criaven bestià, teixien, etc, etc. Era també l'encarregada de l'església quan no hi era el mossèn i també era una mica màgica, parlava amb els morts el dia de tots sants i curava "con hierbitas". 

Vam parlar sobre els seus fills. N'havia tingut set amb l'ajuda de la seva mare que també devia ser una dona potent. Se li havien mort 3. Deia que s'havien mort perquè era deifícil tenir cura dels nens en aquell lloc. També deia que ara ja no hi havia parteres. Ara estava prohibit tenir els nens a casa i havien de marxar 15 o 20 dies abans a l'hospital i estar allà. Suposo que com que el poble està molt aillat (a una illeta davant de la capital) no es volen arriscar, però em va sembla una mica fort que les obliguessin a estar hospitalitzades tants dies.

L'endemà vam acabar dinant a casa d'una família que tenien una nena d'un any i mig, la mare era un noia jove, més o menys de la meva edat. De seguida ens vam posar a parlar de les nenes i també dels parts. La seva visió, des de l'altre cantó de la illa i en un context totalment diferent, era com si parlés d'un altre món. Sembla que a la ciutat on vivim, tot i que els hospitals tenen maneres, segons ella, "antiquades"  havien començat amb una proba pilot per fer parts "respectats" i tenien una piscina i tot! Ella, si no hagués estat per problemes d'última hora, li hagués agradat tenir-la a la piscina. Jo, plena de prejudicis, pensava que estaven més endarrera que nosaltres amb aquests temes, però sembla que no. No només és un tema de parts. Ara fa poc han fet una llei que els hi atorga a les mares un permís de maternitat de 6 mesos (em sembla al·lucinant que encara tinguem només 3 mesos...és de jutjat de guàrdia) i sobre la lactància sembla molt establerta (és veirtat que la llet és caríssima). Diu que el normal és donar 6 mesos, però que al camp es dona el pit 2 o 3 anys. Ella li volia donar 2 anys.


7 comentaris:

  1. Jo també tenia la idea que a segons quins països estarien molt més endarrerits que nosaltres. Cada vegada penso més que (amb perdó) som el cul del món!

    ResponElimina
  2. Sí, a mi també m'ha sorprés el que expliques.
    6 mesos de baixa?? Això, comparat amb lo que tenim aquí, és una passada!! Molt bé!

    ResponElimina
  3. Si no ens afanyem (i sembla que per part d'alguns en aquests aspectes no hi ha gens de pressa) sí que ens quedarem endarrerits...

    ResponElimina
  4. A Anglaterra hi ha 1 any de baixa però cobres molt pocs diners, així que no tothom s`ho pot permetre.
    M'agrada molt que ens expliquis coses maternals de Xile, sembla que estem totes amb ganes de saber com es fan les coses a altres països per aprendre coses noves :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauré de preguntar això del sou...tindré en compte això que dius i procuraré parlar una miqueta més de com es fan les coses per aquí!

      Elimina
  5. Tenim la imatge de que "les colònies" espanyoles estan endarrerides i ens passen la mà per la cara en moltes coses. Anna a mi també m'encanta que ens vagis explicant coses d'allà! trencant mites!

    Una abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En moltes, sí...el millor és anar pel món sense masses prejudicis, perquè sempre hi ha sorpreses...;)

      Abraçades!

      Elimina