Ja ens hem instal·lat a la ciutat-poble. Quin lloc més tranquil i agradable! Us escric des del nostre apartament. Hem tingut molta sort en trobar-lo. És gran i confrontable, amb llum i vistes al mar. Dóna seguretat i tranquil·litat saber que tens on lloc on residir, fer-te un espai per tu i la teva família. Sobertot quan hi ha nens pel mig, esta bé poder establir una petita rutina.
 |
| La casa |
Però no era d'això del que volia parlar-vos. El cas és que abans de marxar a Xile la nena passava per una etapa força enmarada i en algunes ocasions no volia saber res del seu pare. Només volia anar amb mi amb braços i fer coses amb mi. La veritat és que en la darrera temporada ell també havia estat menys a casa perquè havia de deixar molta feina enllestida a l'escola abans de marxar. Jo tinc la sensació que estava una mica enfadada amb ell i ho demostrava a la seva manera.
El cert és que la meva parella és molt bona amb els nens i en especial amb la seva filla, no conec ningú que la faci riure més que ell, així que tots sabiem que aquesta actitud tard o d'hora canviaria.
El nostre viatge el teniem plantejat de la següent manera, jo venia a treballar i hauria d'estar ficada en les meves coses, així que seria ell l'encarregat de la nena i de la resta de coses que fessin falta. De seguida ens hem posat en els nous papers, bé, tampoc és que siguin tant nous, perquè ell ja s'encarrega de moltes coses de la casa normalment i també de la nena, però ara passa amb ella tot el dia, se l'endú de passeig, quan estan a casa juguen molt i fan moltes coses. Podriem dir que tenen una vida paral·lela a la meva, una mica.
 |
| El nostre carrer |
El resultat és que aquests dies s'han canviat una mica les tornes i només vol anar amb ell en braços i sempre li va al darrera. Així que jo estic feliç. M'agrada veure que mentre jo treballo l'Ariadna està tant contenta, també m'agrada tant tenir-los aquí, poder conservar els meus petits moments amb la nena (posar-la a dormir, sobretot), en resum, tenir-ho una mica tot...la fenia tant bonica i els meus tant feliços i propers.
Anna l'apartament es veu molt xulo! :-) Veig que esteu tenint molta sort amb tot, eh? Quina alegria!
ResponEliminaPel que fa a les preferències dels nens...A casa va passar una mica del revés amb l'Andreu. Quan era petit només volia papa i ara vol la mama per tot. Potser són etapes, no? Ara també tenim el petit enganxat al papa i ell ho gaudeix perquè creu que se li acabarà com va passar amb el gran. Mentrestant jo espero fregant-me les mans...
Noia que maco i confortable es veu l'apartament!
ResponEliminaA nosaltres ens va passar alguna cosa semblant quan en Víctor es va quedar sense feina i ara que té una jornada que li permet estar més amb les nenes: de tenir una mamitis de cavall a poder veure com buscaven al papa per moltes coses.
Una abraçada d'ultramar!
Que xula la casa!!
ResponEliminaI que bé que puguis tenir el teu espai per treballar tranquil.la, sabent que la nena està bé! Sí que és veritat que quan passen més temps amb una persona (jo ho he vist amb familiars), després els demanen més!
Te una pinta estupenda aquest apartament! Pel que fa a les preferències del petits, jo crec que va a temporades. Ara volen la mama ara el papa. Jo no he trobat cap relació causa efecte.
ResponEliminaDoncs sí la casa es xulíssima...molt millor que la que tenim a Vitoria! A més té unes vistes...ara mateix veig el mar, les casetes a la platja...increïble.
ResponEliminaSobre els nens i els seus lligams...doncs sí, no hi ha gaire secrets al respecte, em temo. Els hi agrada que els hi dediquin temps i atenció, crec que és el que més els hi agrada de tot.
me'n al.legro tant
ResponElimina