dissabte, 24 de març de 2012

Collit a Xile

Quan vam arribar a aquest país, els primers dies vam estar allotjats a hotels (apartahotels, per ser més exactes). Només teniem un llit gran de matrimoni i, és clar, dormiem tots junts. Però no va ser cap sacrifici. Tots ens trobavem a un lloc estrany i teniem ganes de no separar-nos gaire. Jo patia una mica perquè veia a la nena una mica cansada i em relaxava sabent-la al costat, sentint que ens sentia a prop. 

Després vam llogar un apartament fantàstic, del que ja us he parlat. Aquí tenim 3 habitacions i des del principi hem continuat amb les fórmules per dormir que teniem instaurades a Vitoria. Nosaltres dormim en una habitació i la nena a una altra. Li hem posat dos llits, un al costat de l'altre, perquè no caigui, i ella dorm a prop de la paret. 

Aquí les coses crec que són més relaxades en aquests aspectes que a Europa, on sembla que hi ha tot una corrent d'opinió, ja ho sabeu, que considera que els nens han de dormir separats dels pares. Es nota a l'ambient que aquí no són gaire estrictes amb aquestes coses. Els nens sempre van damunt dels pares pel carrer (això ja us ho vaig explicar) i pel que fa a dormir, crec que veuen ben normal que les guaguas (així li diuen als nens petits) dormin amb els pares. Una família que van conèixer per exemple tenen una nena d'un any i encara no li han fet una habitació per ella. 

El que em va acabar de confirmar les percepcions que tenen d'aquests temes és la conversa que vaig tenir ahir amb la recepcionista del lloc on vivim. La senyora Minerva em va dir, amb sorpresa, "yo miro las habitaciones y veo que la niña duerme en otra habitación! Pero que valiente que es!"...i ja em veus a mi justificant-me una mica..donant-li explicacions de perquè la feiem dormir sola i quasi quasi amb ganes de portar-me-la a dormir amb mi, perquè encara és una guaguita i no cal que sigui valenta, si no li bé de gust...

2 comentaris:

  1. Doncs sí, com canvien les percepcions de les coses segons com es miri!!

    De fet, és veritat que si t'imagines la imatge, és una mica desangelat veure els fills tan petits en habitacions separats dels pares. I aquí ens sembla el més normal del món!!
    Jo he de confessar que sempre dormo molt més tranquil.la (tot i que més incòmoda) la segona part de la nit, quan la petita ja s'ha despertat del seu llitet i ve cap al nostre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va venir aquesta imatge que dius i,com dic, vaig pensar en endur-me-la cap al meu llit. De moment seguim com sempre, però. De fet, aquí, amb el perill de terratremols la sensació encara és més forta...ja us dic, com senti la mínima tromolor, la nena no es separa de mi mai més! brrr...

      Elimina