dimecres, 31 d’octubre del 2012

Mares ignorants, dones culpables

Aquest és el títol (Madres ignorantes, mujeres culpables) del llibre que acabo de consultar per Internet. L'autora és Irene Palacios. Com acostuma a passar en google books no hi és tot, però si prou com per fer-nos una idea. El llibre el conec gràcies a l'Onavis...( no s'ha acabat tot amb el congrés, això no ha fet més que començar! seguim conspirant ella i jo, i ens enviem informació privilegiada, que ho sapigueu! ;)

En el llibre es parla sobre la maternitat a principis de segle a l'Estat Espanyol. Fou aquella una època important per l'Estat. Fa ben poc comentava el moment en que es posaren en marxa els engranatxes per la posada en marxa de l'Estat Modern. Avui parlaré de les últimes parades del viatge, de quan es va donar forma definitiva. 

A principis de segle, es van començar a posar en marxa una sèrie d'iniciatives per millorar la vida de la gent, tot d'estructures que serien els embrions de l'actual Sistema del Benestar.

Tot aquest interés per millorar la vida de les classes populars sorgia de l'enomenat Segle de les Llums o Il·lustració. Entre els segles XVII i XX a tota Europa un moviment intel·lectual de gran abast va emfatitzar valors humanístics i de la bondat del home. 

És en aquella època quan la ciència va començar a esdevenir l'eix principal del coneixement. També llavors es va començar a denunciar tot el que estava revestit per superstició i que no es podia provar. La medicina va esdevenir una de les disciplines cap-dalts per millorar la qualitat de vida de les persones. La higiene va ser considerada un instrument de primer ordre per acabar amb moltes de les malalties endèmiques.

Així explicat sembla que fos un època gloriosa per a l'humanitat i en certa manera fou així. No podem negar que fruit d'aquest esperit higienista i de medicalització s'aconseguí atacar d'arrel l'alta mortalitat infantil. Però com tot, va tenir una part fosca que també és bo subratllar.

Les dones i la forma com viviem la maternitat fins llavors va ser fortament atacada. El món femení era considerat bàsicament empíric i afectiu, en contra del dels homes, racional i científic. El segon, com podeu suposar, era el positiu i cap on havia de tendir el món femení. 

Es llavors quan es va començar a definir una bona mare, en el moment en que tothom va tenir clar com era una mala mare. En resum, abans de res vam ser males mares. Quan es va decidir que una bona mare és la que es queda a casa? Doncs quan les dones van començar a treballar fora de casa, fins llavors ningú se'n havia adonat.

A. Lopez Nuñes, l'any 1914, per posar un exemple, escrivia: 

"La permanencia de la mujer durante todo el día en el taller o en la fábrica destruye el hogar doméstico. Imposible es, en efecto, que pueda cumplir sus obligaciones de esposa y de madre. La mujer que sólo está en casa durante breves horas destinadas a la comida y al sueño: ni el marido no puede ser atendido como merece, ni los hijos criados y educados conveientemente, ni el hogar doméstico arreglado con aquella limpieza y compostura que son garantía de salud, de alegría y de bien estar"

Les dones eren, en resum, les úniques culpables de l'alta mortalitat infantil (els homes no tenien res a veure, ni la pobresa, ni les desigualtats, que va). 

"Muchas madres son inconscientes verdugos de sus propios hijos, porque la ignorancia les lleva a cuidarles mal, a vestirlos peor, a darles de comer antes del tiempo, (...) y por último, a criarles con la negación absoluta de todo precepto higiénico".

La solució davant de tanta incapacitat fou l'educació d'aquest cúmul de incompetents. 

"Las mujeres de pueblo ineducadas son como la tierra inculta, que da toda suerte de hierbas locas, pero que es mas productiva cuando se trabaja".

Una educació, evidentment, destinada a ser millors mares (no millors persones)

En resum, suposo que coneixereu la frase també típica de l'Il·lustració, "Tot per al poble, però sense el poble". Doncs en el cas de les dones això era encara molt més patent.

Tot per a les dones, però sense les dones. L'educació, la instrucció, tot el que tenia a veure amb la maternitat es va medicalitzar i, sobretot masculinitzar. La visió que es tenia era en el millor dels casos fortament paternalista, en els pitjors directament matxista.  

Al fil d'això us explico una història d'una senyora que vaig conèixer a una illa perduda de Chile. L'illa era petita i estava a unes hores de distància de l'Hospital (situat en una altra illa).  En la seva comunitat era una espècie de capdill. La dona a qui tothom preguntava, la que s'encarregava de dirigir una mica el cotarro, vaja. Era de decendència india i tota l'autoritat que tenia li venia de família. Ja la seva mare havia estat una líder al poble i, entre altres tasques havia exercit de llevadora. Jo li vaig preguntar com s'arreglaven ara per parir (tant lluny com estaven de l'hospital). Sembla que estaven obligades per llei a anar a l'hospital una setmana abans de sortir de comptes. Evidentment ningú demanava l'opinió a cap de les dones d'aquella illa com volien parir. Es més, com penseu que es devia sentir ella, tota una autoritat entre els seus, quan anava a la ciutat? Doncs petita i vulnerable sense poder de decisió en un ambient on els metges eren els amos. 

Així imagino que es devien sentir també les dones que a principis de segle van veure com els metges entraven com apissonadores a manar en tot el referent de la salud dels seus fills. No nego l'utilitat dels coneixements, només suggereixo que potser hagués valgut la pena tractar amb respecte a les dones, adonar-se que no són les úniques responsables de la vida dels infants i, sobretot sobretot, donar-los la paraula, deixar que donessin la seva opinió i tenir-les en compte. No erem, com deia més adalt, "la tierra que hay que trabajar", nosaltres també som treballadores de la terra, subjectes racionals. Probablement les coses haguessin estat d'una altra manera si ens haguessin donat la paraula. 

Com deia en la presentació que vaig fer a Lleida i com he comentat en el bloc en més d'una ocasió: degut a aquests comportaments, avui en dia moltes dones seguim amb un intern sentiment d'incapacitat tan arrelat que és difícil fer-li front. I encara ara, encara que sembli mentida, ens hem de sentir com ens tracten alguns professionals de la salud, com si fóssim menors d'edat.

4 comentaris:

  1. Per sort cada vegada les mares som menys ignorants, a la vegada que ens comuniquem més entre nosaltres.

    Tot i això, el sentiment de culpabilitat encara el tenim sovint.

    Ara, lo de fer-los-hi creure a les mares que TOT (inclús la mortalitat infantil) era degut al que feien de portes a casa és molt fort!! I tot això per justificar que els professionals hi entressin a posar ordre...

    I lo de tractar-nos com a menors d'edat, tens tota la raó. N'hi ha molts que ho fan encara (quan penso amb el ginecòleg que em va valorar en l'últim part.....!!!). Han canviat moltes coses, però encara n'han de canviar més!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has explicat molt bé. Encara sentim les conseqüències d'aquestes polítiques...una motxilla de culpabilitat i de sensació d'incapacitat de la que és difícil desfer-se...empoderament és la paraula del futur! ;)

      Elimina
  2. Estic d'acord amb l'onavis, la comunicació entre nosaltres ens ha fet menys ignorants, o si més no ens ha fet adonar que tampoc ho fem tan malament i que sabem més del que ens pensem.

    Quan parlaves de les millores sanitàries, el primer metge que va proposar rentar-se les mans abans d'atendre un part va ser titllat de boig...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, això de la neteja de mans és un avanç tan tonto i tan important!
      De tota manera, és curiós perquè a l'alta edat mitjana hi havia més tendència a netejar bé els nens i després es va perdre, deien que es perdien defenses de tant rentar-los (i ara, mira, una mica també s'ha recuperat aquesta teoria, no?). Potser un dia m'animo a explicar les tendències higièniques amb els nens!

      Elimina