divendres, 22 de juliol del 2011

Mames lectores

Gràcies a l'Onavis estem fent un petit club de lectura virtual. 

Jo també vull formar-ne part!  Així que ara mateix em disposo a respondre el qüestionari que ha proposat. 

Apa doncs, som-hi!

Quin llibre on t'has pogut acabar?

La veritat és que no sóc d'aquelles que acaben els llibres tant sí com no. Si no m'agrada, el tanco. L'últim sacrificat ha estat un de l'Eduardo Mendoza ambientat en l'època romana que em va semblar una tonteria increïble...deformació professional, potser.

Quin clàssic de la literatura no t'has llegit i no penses llegir-te mai?

Suposo que són forces el llibres no llegiré mai i que són considerats clàssics...en diré un: Moby Dick (apa, ara direu, ostres, si és boníssim! no te'l pots perdre! i jo, doncs m'ho replantejaré...). Per cert Onavis, el Quijote el vaig llegir a l'institut i crec que és una obra mestra, però reconec que ajuda molt fer-ne una lectura guiada amb algú que t'ajudi a veure els punts forts.

Quin és un dels primers llibres que recordes haver llegit?

Bé, ara així de cop recordo especialment Mecanoscrit del Segon Origen. Ara, suposo que la primera vegada que recordo  estar enganxada de veritat va ser amb l'Agatha Cristie. De força joveneta em va entrar una fal·lera que me'n llegia un gairebé cada setmana.

De quin autor t'has llegit tots els llibres?   

Aix, canviaré la pregunta, perquè tot i ser molt lectora, no he aconseguit llegir tots els llibres de ningú. Però m'agradaria molt llegir tots els llibres de molts autors! 

Per dir-ne una que ningú ha anomenat, la Toni Morrison. És una premi novel afro-americana. Vaig llegir un llibre que em va emocionar molt, Paraiso. Crec que té una visió del món que m'agrada i m'interessa. Segons el meu company no és pas el seu millor llibre. Sembla que en té de preciosos, durs i crus, però boníssims. Així que no em faria res ser una experta en la seva literatura i devorar-los tots. 

Quin llibre vas regalar l'últim Sant Jordi i quin et van regalar?  

 Jo sóc lluny de Catalunya, com sabeu, i aquí Sant Jordi passa força desapercebut. L'any passat, però, vaig rebre per correu el llibre de Tàcit (un històriador del segle II dC) l'obra Agricola. Un gran regal de Sant Jordi. El llibre explica la història del governador de la Britannia i és un lúcid relat de com s'ho feien els romans per conquerir altres cultures.

Quin llibre t'agradaria rellegir?  

Memoires d'Adrià. El vaig llegir i em va semblar increible, però llegeixo massa ràpid i a vegades tinc la sensació que no paeixo prou les lectures, sobretot quan són profundes, diriem Em sembla que amb una segona lectura li podria treure molt de suc!

Cita una frase d'un llibre que recordis especialment. 

Fa temps va arribar a les meves mans un llibre anomenat Un hombre sin patria. Les reflexions d'un autor que no em sonava gens...Kurt Vonnegut, doncs bé, resulta que és un dels grans de la literatura nordamericana. Es va convertir en una especie de llibre de capçalera.Una de les històries que explica em va quedar gravada. Com que té a veure amb la maternitat i aquestes coses nostres, acabo d'anar a buscar el llibre i us l'escriuré.

Una vez conocí a un hombre de Nigeria, un ibo que tenía seiscientos parientes a los que conocía bastante bien. Su mujer acababa de tener un bebé, la mejor de las noticias para cualquier clan familiar. Se disponían a presentarlo a todos sus parientes, ibos de todas las edades, tallas y tamaños. También concería a otros bebés, primos poco mayores que él. Todos los que fueran lo bastante grandes y fuertes lo cogerían, lo abrazarían, le harían carantoñas y dirían lo guapo que era. ¿No les habría encantado ser este bebé?
Què utilitzes com a punt de llibre? 

Literalment qualsevol cosa. Un paperet perdut al bloso, el bitllet de tren, d'autobús i quan la mandra és superior a mi, simplement doblego una mica la fulla...sí, sóc un desastre i una mica mandrosa en general.

On compres els llibres? 
He de confessar que aquest tema em posa una mica trista. Jo em dedicava tardes senceres a mi mateixa i feia itineraris de llibreries per Barcelona, els meus habituals eren la Central, Documenta i a vegades la Laie, però ara on visc només hi ha llibreries grans i no gaire personals...així que amb aquest tema em sento una mica lluny de casa i molts cops compro a Internet, el gran aliat.

Recomana tres llibres! 

Més que recomenar, perquè això depèn molt de per a que vulguis el llibre, el que faré és un llistat d'aquells que em semblen interessants i que m'han emocionat especialment. 

El corazón es un cazador solitario de Carson McCullers. És tan emocionat i sorprenent com el títol.

Qualsevol antologia de contes del Julio Cortázar (i que entre ells estigui La Casa Tomada, em va deixar literalment amb la boca oberta)

A Sang freda del Truman Capote. És un dels meus escriptors preferits, sens dubte, i he llegit molts llibres seus. Aquest relata la historia real de l'assassinat d'una família, com descobreixen els assassins  i el debat moral posterior sobre la pena de mort.  Està entre el thriller, el document períodistic, etc. Enganxa moltíssim i està tant ben escrit!

I això és tot. Algú més s'anima a respondre'l?

9 comentaris:

  1. M'encanta! A més, en el meu cas, estic descobrint molts autors nous! De la Toni Morrison me n'havien parlat, però no he llegit res!

    També m'agrada molt A sang freda!

    ResponElimina
  2. Gran iniciativa, m'ho he passat molt bé pensant en aquestes coses. De la Morrison, si has de començar amb algun llibre, segons el meu xicot, el millor es Be loved...però vaja Paraiso em va encantar.

    ResponElimina
  3. Jo com encara estic al planeta "baby" és com si m'haguéssin fulminat totes les neurones que feien referència a lectura. Tot plegat em queda lluny, lluny, com si mai hagués llegit i mira que tinc una bon prestatge ple!
    Vius fora de Catalunya Anna? Per quines terres, si es pot saber? Jo visc a Londres :-)

    ResponElimina
  4. Ostres, tampoc deu ser fàcil estar a Londres, a vegades, oi? Una ciutat que m'encanta, per cert! Jo estic al País Basc...una mica més a propet...

    ResponElimina
  5. Jo tinc pendent de llegir un de l'Algatha Cristie!

    ResponElimina
  6. De Mendoza no puc amb la seva vena graciosa, vaig llegir Tocador de señoras i ja en vaig tenir prou. El del Pomponio aquest ja amb el títol fa una mica de por, i mira que té llibres fantàstics com La ciudad de los prodigios o La verdad sobre el caso Savolta. Parlen bé del darrer Riña de gatos que va de la guerra civil.
    Sobre el Quixot és increible quan t'adones de tot el que no s'hi veu a simple vista, és un gran llibre.
    Paraiso de Toni Morrison: genial, jo també tinc pendent llegir alguna cosa més d'ella.
    Memòries d'Adrià, aquest vaig oblidar d'anomenar-lo jo perquè és un d'aquells llibres que marquen.
    Salutacions

    ResponElimina
  7. Aix, Euphorbia, algú que no pot amb les gracietes mendozianes! ja pensava que era un bitxo raro! (jaja! Pomponio fa por, realment!!)...de tota manera, provaré algun altre més serio...perquè la veritat és que l'home no em cau malament..

    Saps? Ets la primera persona que conec que ha llegit Paraiso! Algun dia ne'm de parlar...;) Salut!

    ResponElimina
  8. Jo també tinc la Toni Morrison pendent! tinc Paraiso a casa!!!! mon germà treballa a una editorial i de tant en tant em duu llibres i aquest en va ser un, però encara no l'he agafat. Ara m'ha entrat el cuquet.

    Jo també era una fan de l'Agatha Christie!!!!! sobretot de'n Poirot! tenia una col·lecció de llibres vermells i anava a llibre per setmana! els devorava!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Apa doncs anima't i ens expliques que tal! Ostres, definitivament està sortint a la llum tot un grup de mames fans de l'Agatha! Que bé! ;)

    ResponElimina