diumenge, 6 de novembre del 2011

Como ser mare sense parir o la història de la cesària

L'any 1979 la doctora Florence Haseltine va decidir que li practicarien una cesària perquè segons les seves pròpies paraules "volia un nen i no un part". No tenia cap problema de salud, ni res semblant. Era una simple elecció. Era el primer pas per la popularització d'aquesta pràctica mèdica.

Però la història de treure els nens per la panxa ve d'antic...

Abans practicar una cesària era el mateix que decidir sacrificar a la mare. Fins el segle XIX les dones morien o desganades o per la infecció. Tenim pocs exemples, gairebé miraculosos, de dones que van sobreviure. Veiem-ne uns quants...

L'any 1508 Jacob Nufer, castrador de porcs, li va practicar a la seva dona. Després que tres llevadores intentessin extreure-li el nen va agafar els seus estris i va fer-ho ell mateix.

L'any 1822 una criada de 14 anys d'Estats Units estava embarassada de bessons, va decidir enterrar-se en una pila de neu, obrir-se la panxa i treure's un dels nens. L'altre el va treure el seu amo, metge de professió, i després la va cossí.

L'any 1879 un dona de Turquia que portava 36 hores de part va fer servir una fulla de tallar per treure's al fill. 

A principis del segle XX, amb el descobriment dels gèrmens i la introducció de l'anestèsia van fer que la pràctica quirúrgica es popularitzés al primer món, perquè ja no era sinònim de mort de la mare. També hi va ajudar el fet que a llocs com els Estats Units, per exemple, la industrialització estigués fent estralls entre la població més pobra. La malnutrició endèmica causava deformacions òssies que impedien a les dones donar a llum per via vaginal. La cesària va començar a convertir-se en una bona alternativa. És evident que gràcies a ella s'han salvat moltes vides de nadons i mares. I encara se n'han de salvar moltes.

I d'aquesta manera es va arribar a 1979, quan la senyora Florence, de què parlava en un principi, va decidir fer un pas més. Va voler utilitzar la cesària per pròpia elecció i no per impediments físics.

I així, fins fa pocs anys que la pràctica de les cesàries ha augmentat considerablement. Per una banda per les decisions d'algunes dones, que com la Florence, decideixen parir en clíniques privades per planificar el dia que tindran al petit i no parir vaginalment.

També els metges es decideixen molt sovint per la cesària. Potser més cops dels necessaris. Entre altres coses, sembla que la posada en marxa dels monitors fetals ha suposat l'augment desorbitat. Aquests aparells registren el batec del petit i fan que a la més lleu alteració els metges posen en marxa el procediment quirúrgic.

Fins i tot la Organització Munidal de la Salud ha hagut de prendre partit en el tema, perquè considera que en els països desenvolupats s'està abusant d'aquesta pràctica que no deixa de ser un operació i, per tant, no exempta de riscos. Segons aquest organisme a Espanya, l'any 2008, el 24% de parts en centres públics eren cesàries i el percentatge s'elevava al 40% en els centres privats, quan l'habitual hauria de ser un 10 o 15%.

(De nou, gran part de la informació la he tret del llibre ¿Como se sale de aquí? Una historia del parto)

11 comentaris:

  1. Ai mare meva, molt desesperada has d'estar per obrir-te la panxa tu mateixa, eh¿? Quina impressió!

    Jo també penso que això que fa molta gent de triar dia i hora i apa, cesària és força antinatural. Practiquen les cesàries com si fos una xorrada quan és una operació en tota regla.

    Ara que també penso que en uns llocs es passen i en altres no s'arriba. Jo crec que si l'Andreu hagués nascut per cesària a mi m'hauria anat molt millor i m'hagués estalviat un post-part horrible però a l'hospital on el vaig tenir t'has d'estar morint perquè te la facin...

    No sé, penso que ni una cosa ni l'altra. Hauria de ser contemplada com una alternativa si la cosa no va bé i ja està.

    ResponElimina
  2. Molt interessant i mare meva quin horror les dones que tenien complicacions al part segles enrere.
    M'apunto aquesta referència bibliogràfica!

    ResponElimina
  3. Sí, Esther, estic amb tu, segurament és la millor alternativa en segons quins casos. Ja conec més casos de mares que degut a un part molt difícil haguessin preferit una cesària. No deu ser fàcil pels ginecòlegs decidir ...però vés, és la seva feina!
    Uf, Sandra, només pensar amb les situacions que he descrit se'm posen els pels de punta...el que fa la desesperació!

    ResponElimina
  4. Ostres que dur devia ser les primeres cesàries, clar que no sobrevivíen massa dones perquè es devien morir de dolor! uf! i si sobrevivíen no vull pensar en com devía ser la recuperació!

    Doncs a mi la percepció de la cesària m'ha canviat completament. Jo era pro part natural però després d'estar 4 dies abans de parir amb 6h de contraccions diàries i el dia que vaig parir 15h de part per dilatar tot plegat dos centímetres doncs he canviat de pensament. A més vaig acabar amb cesària perquè no vaig dilatar i la Marina va fer patiment fetal, quan et díuen a la sala de parts que la teva filla pateix lo únic que vols és que allò acabi el més aviat possible perquè ella estigui bé.
    Així que després de patir molt per no arribar enlloc si tinc un segon fill i em díuen dia i hora hi firmo segur.

    Una altre cosa és que per estètica o per interés personal es programi una cesària, amb això no hi estic gens d'acord.

    ah! i per últim! penso també que les cesàries al moment adequat han salvat vides de mares i nens i han evitat malalties greus de nadons.

    ResponElimina
  5. Jo també estic esgarrifada amb els casos que has descrit.
    Seria interessant saber els motius de les mares que han optat a priori per una cesària programada. Si sabéssim els motius, potser veuríem que falla en tot això.

    ResponElimina
  6. Molt interessant, i molt dur de pensar en les situacions que has descrit!

    Sobre les dons que actualment es programen la cesària, havia sentit a dir (tot i que no sé si és cert) que la Victoria Beckmann en algun dels seus parts es va fer una cesària als vuit mesos per evitat l'eixamplament de caderes de l'últim mes de gestació. Entenc que l'estètica sigui molt important per ella, però fins a aquest punt....
    Petons!

    ResponElimina
  7. Ostres Sol Solet, quin part noia! Ja estàs curada d'espants! Ara, el següent segur que serà facilet, ja veuràs;) Bé, fora bromes, no m'estranya gens que firmis per un part programat, la veritat.

    Mamamoderna, doncs sí, tens raó. Jo en conec un cas i crec que va ser una mica perquè si va veure abocada. Anava a una clínica privada, li van proposar i com que no veia res en contra (ni ningú li va dir les avantatges de tenir un part no-programat) doncs ho va fer així i de pas els de la clínica tant contents també, perquè per ells és molt més còmode, és clar.

    Onavis, espero que sigui una llegenda urbana, perquè tela marinera amb la Beckam (com s'escrigui) sinó!!! En serio em costa de creure que algú sigui tan egoista com per fer néixer un nen un MES (!!!) abans del que toca...buf, esgarrifós.

    ResponElimina
  8. Tens raó, o he escrit malament!

    fent una mica de safareig, he buscat això de la Beckham i el que sé és que li han fet quatre cesàrees (emb el risc que això comporta) i que la última la va fer coincidir amb el dia dels seu aniversari de bodes....
    Aquí tenim la Paz vega que també en porta tres....

    ResponElimina
  9. Ai, noia, m'has deixat més tranquil·la, la veritat! Ara, així sense saber massa de la vida d'aquestes noies, trobo que moltes peles tindran però no estan massa ben informades, perquè francament trobo que és més difícil (si tot va bé) recuperar-se d'una cesària que d'un part...i la cicatriu que et queda, si mires tant l'estètica...Bé, cadascú se sap lo seu, suposo.

    ResponElimina
  10. Em sembla increible que hi hagi gent que es programi la cesària i si tingués més fe en l'ésser humà pensaria que m'enganyes, però m'ho crec quan veus que hi ha tantes dones que no tenen cap problema en entrar en quiròfans pel més mínim retoc estètic, ja no els hi ve d'aquí.
    Crec que la cesària hauria d'estar en el lloc que li pertoca ni per massa ni per massa poc, hi ha clíniques privades que la fan amb massa facilitat però també hi ha llocs que per no espatllar estadístiques fan patir a la mare i al final l'han d'acabar fent igual.

    ResponElimina
  11. Euphorbia, subscric totalment el teu comentari. Potser el que passa es que no se'ns té molta consideració i a vegades no ens en tenim n'hi a nosaltres mateixes.

    ResponElimina